Barnava

una comuna francesa

Vilatge d'Occitània

Barnava[1] (Barnave en francés) es una comuna dau Daufinat occitan, situaa dins lo departament de Droma e la region d'Auvèrnhe Ròse Aups.

Barnava
Barnave
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Lo vilatge, fàcia au Glandàs.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 39′ 39″ N, 5° 22′ 15″ E
Superfícia 13,06 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
1 339 m
580 m
474 m
Geografia politica
País  Daufinat
Contrada Diés Armas de DiésArmas de Diés
Estat Bandièra de França França
Region
84
Auvèrnhe Ròse Aups
Departament
26
Droma Armas deu Departament de Droma
Arrondiment
261
Diá
Canton
2614
Lo Diés, ancianament de Luc de Diés
Intercom
242600534
du Diois
Cònsol Michelle Philippe
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2019)
201 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

211 ab.
Densitat 12,86 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Barnavois (en francés)
Còde postal 26310
Còde INSEE 26025

Geografia modificar

Comunas vesinas modificar

 
Distanças e posicion relativa
  Barnava
 Montmaur
(1,9 km)
 Aucelon
(4,3 km)

Toponimia modificar

Atestacions istoricas modificar

Las atestacions istoricas son castrum de Barnava (1227), prioratus de Barnava (Sègle XIV), ecclesia beate Marie Barnave (1509)[2].

Atestacions occitanas modificar

F.Mistral a ortografiat Barnavo en nòrma mistralenca[3]. Lo nom de comuna es estat sempre transcrich Barnava dins las revistas occitanas localas (Lo Pitron[4][5][6], Pòrta d'Òc[7]) e dins Lo Tresaur dau Dioàs de H.Schook[8].

Lo toponim apareis en Bornavo dins la reproduccion d'una carta de A.Boissier dins un numero de la revista Lo Pitron[9] embe per subjèct lo libre Lou siégé de Solliens de A.Boissier.

Etimologia modificar

Realizacion fonetica e toponim occitan modificar

Dins son escritura patesejanta, embe la fòrma Bornavo, A.Boissier marcava la tendéncia coneguá en Diés de realizar lo -A- en posicion pretonica en [ ɔ ][10] (Boissier escriviá, per exemple, *Voleinço per Valença[11]). JC.Bouvier relevava dins son libre Les parlers provençaux de la Drôme paregut en 1976 qu'un polimorfisme existissiá per lo -A- pretonic, mai que la prononciacion en [ ɔ ] èra en regression e pròchi de disparéisser[12]. Lo nom de la comuna se pronóncia [baʀ'navɔ], e mai rarament [bɔʀ'navɔ]. Sa restitucion en nòrma classica pausa pas ges de problema : Barnava.

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista daus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2011 2020 Michelle Philippe divèrs senestra metgessa
1995 2011      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 168, totala: 174
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
236 267 273 303 319 300 308 334 315

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
304 307 309 328 327 340 381 319 304

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
284 276 260 201 202 181 172 135 154

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
143
117
109
119
125
155
156
156
158
168
2009 2010
162
167
166
171
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luecs e monuments modificar

Personalitats liaas embe la comuna modificar

Veire tanben modificar

Liames externes modificar

Nòtas e referéncias modificar

  1. IEO Toponimia occitana
  2. J.Brun-Durand, Dictionnaire topographique du département de la Drôme, Paris, Imprimerie nationale, 1891, p.20, https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k392934/f106.item
  3. F.Mistral, Lou Tresor dóu Felibrige, T.1, A-F, Marcel Petit C.P.M., 1979, p.231, https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k74854/f238.item
  4. H.Schook, Lo Pitron, No.20, Ed. Lou Pitrou, 1984, p.7
  5. H.Schook, Lo Pitron, No.28, Ed. Lou Pitrou, 1986, p.4
  6. H.Schook, Lo Pitron, No.75, Ed. Lou Pitrou, 1995, p.3
  7. Revista Pòrta d'Òc, No.43, IEO Ròse-Aups, 1986, p.12
  8. H.Schook, Lo Tresaur dau Dioàs, 3e tirage, Edicions Lo Pitron, 2012, p.22
  9. H.Schook, Lo Pitron, No.93, Ed. Lou Pitrou, 2008, p.9
  10. Petite grammaire de l'occitan dauphinois, Daufinat-Provènça, tèrra d'oc, IEO Droma, 2002
  11. A.Boissier, Poueisias dioisas. Lou Siégé de Solliens, pouémé en 4 chonts, Maisonneuve, 1879, p.64, https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k97610348/f66.item
  12. JC.Bouvier, Les parlers provençaux de la Drôme, Librairie C.Klincksieck, Paris, 1976, p.423