Arnaion

una comuna francesa
(Redirigit dempuèi Arnayon)
Flag of Occitania (with star).svg Vilatge d'Occitània Blason Languedoc.svg

Arnaion
Arnayon

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Defautoc.png
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 44° 29′ 24″ N, 5° 19′ 07″ E
Superfícia 19,45 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
1 540 m
800 m
588 m
Geografia politica
País Daufinat Armas de Daufinat
Flag of Occitania (with star).svg Occitània
Estat Bandièra de França França
Region
84
Auvèrnhe Ròse Aups
Departament
26
Droma Armas deu Departament de Droma
Arrondiment
261
Diá
Canton
2617
La Motte-Chalancon
Intercom
242600534
du Diois
Cònsol Michel Bois
(2008-2014)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2019)
21 ab.
Evolucion de la populacion

24 ab.
Densitat 1,34 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 26470
Còde INSEE 26012

Arnaion [1](Arnayon en francés) es una comuna occitana dau Daufinat, situaa dins lo departament de Droma e la region d'Auvèrnhe Ròse Aups.

GeografiaModificar


Comunas vesinasModificar

  Arnavon
 Chalancon
(3,2 km)
 Gumiane
(3,9 km)
 Chaudabona
(5,1 km)
 Cornilhon
(5,8 km)
 Sant Mai
(7,5 km)
 Volvent
(7,6 km)


ToponimiaModificar

Atestacions istoricasModificar

Las atestacions istoricas son Ecclesia Beatae Mariae de Arnayone (1127), Ecclesia Arnayonis (1190), Arnaïon (1580)[2].

Atestacions occitanasModificar

Lo nom de la comuna es estat ortografiat Arnaion per H.Schook[3][4][5], qu'utilizava una grafia basaa sus la nòrma classica, amb d'adaptacions per representar de las especificitats localas. JL.Ramel, utilizaire de la nòrma mistralenca, a ortografiat Arnaioun[6] quand la fòrma reportaa per F.Mistral èra Arnavoun[7]. Aquesta darnièra fòrma troba pas de justificacions etimologicas, nimai dins la prononciacion locala dau nom de la comuna, qu'es [aʀna'ju].

EtimologiaModificar

L'etimologia d'Arnaion es pro misteriosa. Poiriá s'agir d'un Galés Arnos o d'una rasiga pre-celtica qu'a per significacion "corrent d'aiga dins una valaa"[8].

Realizacion fonetica e toponim occitanModificar

La prononciacion locala dau nom de la comuna es [aʀnaˈju]. La comuna es dins una zòna d'abséncia de nasalizacion de la -n finala[9], çò que permet de justificar lo manten grafic de la -n etimologica dins lo nom de la comuna, Arnaion, sensa contradiccion amb la realizacion fonica locala. De notar tanben: la prononciacion locala utiliza ben una semiconsonanta [j], e non pas una laterala palatala [ʎ] ; l’accent tonic es sus la darnièra sillaba, çò qu'es logic per una terminason en -on.

IstòriaModificar

Partida eissida de l'article francés

Arnayon Èra un fief dels avesques de Die. A apertengut als Monteynars al Sègle XV de contunh als Simiane fins en 1789.

Tèxte originau de l'article francés

Arnayon était un fief des évêques de Die. Il a appartenu aux Monteynars au Sègle XV puis aux Simiane jusqu'en 1789.

AdministracionModificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Michel Bois    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

DemografiaModificar


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 26, totala: 26

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
290 202 278 270 290 278 260 260 259

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
235 233 215 229 229 206 216 163 156

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
138 131 117 106 100 99 99 77 66

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
58
53
47
28
38
35
33
33
32
32
2009 2010
32
32
32
32
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE


Luòcs e monumentsModificar

Personalitats ligadas amb la comunaModificar

Véser tanbenModificar

Ligams extèrnesModificar

NòtasModificar

  1. Frederic Mistral: TDF. Arnavoun pagina 134
  2. J.Brun-Durand, Dictionnaire topographique du département de la Drôme, Paris, Imprimerie nationale, 1891, p.10, https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k392934/f96.item
  3. H.Schook, Lo Pitron, No.52, Ed. Lou Pitrou, 1991, p.3
  4. H.Schook, Lo Pitron, No.94, Ed. Lou Pitrou, 2012, p.17
  5. H.Schook, Lo Tresaur dau Dioàs, 3e tirage, Ed. Lo Pitron, 2012, p.17
  6. JL.Ramel, Récits des Baronnies, Bibliothèque Pédagogique - Nyons, 2001, p.184
  7. F.Mistral, Lou Tresor dóu Felibrige, T.1, A-F, Marcel Petit C.P.M., 1979, p.134, https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k74854/f141.item
  8. JC.Daumas, Le pays de l’Oule, les Cahiers de l’Oule – Club Sportif et Culturel Mottois, 2010, p.418
  9. JC.Bouvier, Les parlers provençaux de la Drôme, Librairie C.Klincksieck, Paris, 1976, p.368