L’Anabasi (del grèc ancian ἀνάϐασις / anábasis, « l'ascension, la pujada [cap al País Naut] ») es una de las òbras mai celèbras de l'autor grèc Xenofont.

Raconta lo periple dels Detz mila, un còrs expedicionari de 10 000 mercenaris grècs (subretot esparciatas) engatjats per Cir lo Jove dins sa luta contra son fraire Artaxerxès II, rei de Pèrsia, puèi lor retirada cap a l'Ellespont (Mar Negra) passnt lo país enautat d'Armenia (d'una altitud mejan de 1 000 m amb de pas de mai de 2 000 m[note 1]) qu'atenguèron Trapezos (actuala Trebizonda).

Los Detz Mila, malgrat de rivalitats intèrnas, gardèron lor coesion fin a lor retorn a Pergama acabant una caminada de 1 300 km de Sardas a Cunaxa, d'una retirada de 1 000 km cap al nòrd (mar Negra), puèi una autra caminada de 1 000 km lo long de la mar per aténher lo Bosfòr.

Sus aqueste mapa de l'empèri de Pèrsia jos Cir, la linha roja mòstra lo camin seguit pels Detz Mila, de Sardas (Pergama) à Cunaxa (près de Babilònia) puèi cap al nòrd a Trapezus (Trapizone).

Contèxte modificar

En 401, Cir lo Jove, lo filh de Darius II, se soslèva contra son aïnat Artaxerxès II per li prene lo tròn. Fòrt d'una armada de centenats de milièrs d'òmes, amb una unitat de 10 000 mercenaris grècs recrutats per sos òstes ellène, afrontaArtaxerxès II a la batalha de Conaxa, en Mesopotamia a un centenat de quilomètres de Babilònia. Cir i morís, son còrs d’armada es vencut alara que los mercenaris grècs son, ele, venceires de las tropas que lor son opausadas.

Ara sols en país ostil, los Detz Mila assajan de negociar amb Artaxerxès II e son intermediari lo satrapa Tissafèrn. Aqueste ganha la confiança dels generals grècs Clearc e Mennon mas lor tend una trapanèla e los fa assassinar. Menats per Xenofont, los Grècs capitan e escapar a las tropas reialas malgrat lor manca de cavaleria. Rejonhon l'Armenia puèi las còstas miègjornalas del Pont-Euxin près de Trapezont. Arribat dins la region dels Dardanèls (l'Ellespont), començan de luchas intèrnas entre los tràcias.

Resumit modificar

L’Anabasi es ric en descripcions de pòbles exotics a vegada tant ostils als Grècs qu'als Pèrsias, de combats dificils, de rapòrts umans conflictuals. Subretot, aqueste episòdi estigmatiza la flaqueza de l'Empèri pèrsia, çò qu’Agésilas II e mai tard Alexandre lo Grand obliaràn pas. L’Anabasi a podut servir de comparason a d’eveniments de l’istòria. Atal, la retirada de Russia per la Granda Armada de Napoleon se pòt comparar a aqueste episòdi de l’Antiquitat grèga.

Lo decopatge en libres e capítols es pas de Xenofont, foguèt instaurat mai tard per un traductor puèi utilizats per los seguents. Son utilizat dins aqueste article pas que los passatges significatius.

  • Libre 1: Levada de l'armada per Cir Lo Jove, caminada de l'armada sul rei de Pèrsia, Artaxerxès e batalha de Conaxa
    • […]
    • Cap. IV. Arribada a Issos, ont se trapa la flota de Cir lo Jove e Quirisòf amb set cents oplitas.
    • Cap. VIII. Batalha de Conaxa. Los mercenaris grècs fan fugir las tropas pèrsias que lor son opausats; mas Cir, se ronçant sus son fraire, es tuat d'un còp de javelina.
    • Cap. IX. Retrach de Cir lo Jove.
    • Cap. X. Los Grècs, ignorant çò que se passèt amb Cir, se jason sens aver manjat.
  • Libre 2 : Decobèrta de la mòrt de Cir, tractacions e trèva amb Artaxerxès, assassinat dels generals grècs.
    • Cap. I Los mercenaris grècs aprenon la mòrt de Cir lo Jove.
  • Libre 3 : Eleccion de caps novèls (amb Xenofont), comença la retirada
     
    Mapa mostrant la region jos l'Empèri roman al sègle V. Permet de presentar lo relèu que deguèron afrontar los Detz Mila.
    • Lo secutament dels Pèrsias fins als monts cardocs.
  • Libre 4 : Se passa pel país dels Cardocs, puèi de l'Armenia ont l'ivèrn arriba, del país dels Taocs, dels Colcs e arribada a Trapezont al bòrd de la mar Negra
    • L'armada passa per las províncias ostilas e combat de contunh de tribús localas. Los Grècs son traïts per un satrapa que lor aviá promés de l'ajuda. Las tensons se fan mai fòrtas entre los generals grècs; puèi arribadas al bòrd del Pont-Euxin, organizan de sacrificis e de jòcs en l'onor dels dieus.
       
      Los monts d'Armenia, dels passes a 2 000 mètres, dos mètres de nèu en ivèrn
  • Libre 5 : Errància sul bòrd de mar fins a Cotyora
    • Los Grècs volon dintrar a çò d’eles per la mar mas encontran pas per embarcar sus pas cap de nau; seguís una seria de pihatges per subreviure.
  • Libre 6 : Eleccion d'un cap unic, Xenofont, respectant los dieus, refusa. Eleccion de Quirisòf
    • Partença per laa mar per arribar a Eraclèu. Encara, errància sul bòrd de mar e fòrça pèrdas.
    • Cap. VI. Arribada a Crisopolis.
  • Libre 7 : Passatge al servici de Seuthès II, rei autoproclamat de Tràcia per l'ajudar a tornar prene son reialme, arribada a Salmidessos
    • Cap. I. Bizanci.
    • Cap. II. Xenofont s'entend amb Seuthès II, rei de Tràcia, qu’a besonh dels Grècs per tornar prene son reialme.
    • Cap. III. Los Grècs, levat Neon, passan al servici de Seuthès.
    • Cap. IV. Somission dels Tines.
    • Cap. V. Seuthès paga pas que vint jorns de sòlda pus lèu d'un mes. Arribada a Salmidessos.
    • […]
    • Cap. VII. Xenofont accèpta de menar l'armada en Asia Menora.
    • Cap. VIII. Arribada a Lampsac e enfin Pergama ont Tibron pren lo comandament de l'armada e l'incorpora dins sas autras tropas grègas per far la guèrra a Tissafèrn e Farnabaza.

Nòtas e referéncias modificar

Nòtas modificar

Referéncias modificar

Bibliografia modificar

  • Xénophon. Œuvres complètes, trad. Pierre Chambry, Garnier-Flammarion, 3 vols., 1967 :
    • T. II : Anabase. - Banquet. - Économique. - De la chasse. - La République des Lacédémoniens. - La République des Athéniens.
  • [réf. non conforme]L'Anabase. Le Banquet, Garnier-Flammarion, 1996, p. 23-250.
  • Xénophon. L'Anabase ou l'Expédition des Dix-Mille, traduction et édition critique par Denis Roussel et Roland Étienne, Classiques Garnier, 2016.
  • Pierre Chambry, « Notice sur l'Anabase » (1936), dans : L'Anabase. Le Banquet, Garnier-Flammarion, 1996, p. 9-21.
  • Pierre Chambry, « Carte de la retraite des Dix-mille [de Sardes à Pergame] » (1936), dans : L'Anabase. Le Banquet, Garnier-Flammarion, 1996, p. 10.
  • Consulter la liste des éditions de cette œuvre

Ligams extèrnes modificar