Amàs de galaxias

Leis amàs de galaxias son d'associacions de mai d'un centenau de galaxias liadas entre elei per la gravitacion. Son d'estructuras establas que se son formadas i a aperaquí 10 miliards d'ans. Intermediàrias entre lo grop de galaxias e lo superamàs de galaxias, contènon en mejana de 100 e 1 000 galaxias despartidas dins una region de 6 a 35 milions d'ans lutz de diamètre. En mai d'aquò, aqueleis amàs son caracterizats per lor forma (esferica, simetrica, irregulara...) e per la reparticion de sei membres.

Imatge d'un amàs de galaxias.

La màger part dei galaxias, benlèu 90%, fan partida d'un amàs ò d'un superamàs. D'exemples d'amàs de galaxias observables amb d'instruments amators son l'Amàs de la Verge, un ensemble de 1 500 galaxias situat a 60 milions d'ans lutz de la Tèrra, ò l'Amàs de la Maquina Pneumatica, una estructura de 274 galaxias situadas a 125 milions d'ans lutz. En revènge, la Via Lactèa se tròba d'un grop d'un trentenau de galaxias (lo Grop Locau) que fa dirèctament partida d'un superamàs (lo Superamàs de la Verge).

Liames intèrnesModificar

BibliografiaModificar

Nòtas e referénciasModificar