L' alienacion (eissit d'al latin alienare & alienus, alienum) es un estat de l'esperit uman que se pòt definir coma l'influéncia d'una volontat exteriora a l'individú o al(s) pòble(s) concernits, per en causa de factors psicologics, mentals o ideologics, politics, socials, culturals e ca exteriors a la siá pròpia volontat.

Universalitat del concèpteModificar

Ne son lèumens inconscients del fach e de la lor situacion e se ne creson del tot liures o autonòms, independents de tota mena d'influéncia exteriora e liurament responsables del lor albir idem albire idem liure o franc albir(e) idem liure o franc arbitri. Aicesta condicion de l'individú o del(s) pòble(s) çai-sus mencionats es plan espandida sus Tèrra, fruch de l'istòria de las societats. Se ne pòt concretizar aquò de mantun biais, atal coma dependéncia en drech d'autrú, diglossia sul plan lingüistic o infeudacion suls plans cultural, economic, ideologic o politic... e causa autra etc.

Ne sortir nos mena alavetz al concèpte de desalienacion o emancipacion.

L' alienacion en filosofiaModificar

citacionsModificar

L' alienacion en sociologiaModificar

citacionsModificar

L' alienacion en literaturaModificar

citacionsModificar

CitacionsModificar

BibliografiaModificar

Vejatz tanbenModificar

Articles:

Nòtas e referénciasModificar

<references>==