Aleksei Navalni

(Redirigit dempuèi Alexei Navalni)

Aleksei Anatolievich Navalnyi (en rus: Алексе́й Анато́льевич Нава́льный; 4 de junh de 1976 - 16 de febrièr de 2024) foguèt un jurista, politician e activista financièr rus. Après 2009, sa popularitat cresquèt d'un biais enòrme en Russia, e subretot dins los mejans de comunicacion del país e internacionals, coma un critic ferotge de la corrupcion dins la societat russa e a l'encòp del president Vladímir Putin. Capitèt d'organizar de manifestacions multitudinàrias en favor de la democracia e contra la corrupcion politica, contra lo govèrn de Putin, e sos aliats politics. En 2012, lo jornal american Wall Street Journal lo descriguèt coma «l'òme que mai paur fa a Vladímir Putin».

Infotaula de personaAleksei Navalni
lang=oc
(2011) Modifica el valor a Wikidata
Nom(ru) Алексей Анатольевич Навальный Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naissença4 de junh de 1976 Modifica el valor a Wikidata
Butin Modifica el valor a Wikidata
Mòrt16 de febrièr de 2024 Modifica el valor a Wikidata (47 ans)
IK-3 Kharp Modifica el valor a Wikidata
3 Cap de Russia del Futur
28 de març de 2019 – 17 de genièr de 2021
← Ivan ZhdanovLeonid Volkov →
1 Cap de Russia del Futur
17 de novembre de 2013 – 19 de mai de 2018Ivan Zhdanov → Modifica el valor a Wikidata
Donadas personalas
ResidénciaMoscòu (–2021) Modifica el valor a Wikidata
Grop etnicRusses e Ucraïnians de Russia Modifica el valor a Wikidata
Ideologia politicaanticorrupcion, Liberalisme, democracia libera e europeisme Modifica el valor a Wikidata
ReligionOrtodoxia Modifica el valor a Wikidata
FormacionUniversitat de las finanças del govèrnament rus finance (1999–2001)
Universitat de Yale (–2010)
Universitat russa de l'Amistat dels Pòbles jurisprudéncia (–1998)
Yale World Fellows Modifica el valor a Wikidata
Auçada1,89 m Modifica el valor a Wikidata
Activitat
PartitYabloko
Partit del Progrès
Russia del Futur Modifica el valor a Wikidata
Trabalh perFondacion Anticorrupcion
Aeroflot  (2012 -  2013) Modifica el valor a Wikidata
Artistas relacionatsRuslan Chaveddinov Modifica el valor a Wikidata
Òbras principalasUn palatz per Potin e Non apelar-lo Dimon Modifica el valor a Wikidata
Autres
ConjuntIulia Navàlnaia (2000–2024) Modifica el valor a Wikidata
DescendénciaDaria Navàlnaia, Zakhar Navalni Modifica el valor a Wikidata
MaireLiudmila Navàlnaia Modifica el valor a Wikidata
PaireAnatoli Navalni Modifica el valor a Wikidata
FrairesOleg Navalni Modifica el valor a Wikidata
Condemnat perapropriacion indeguda (2013)
frauda (2014)
extremisme (2023) Modifica el valor a Wikidata
Prèmis
Signatura

Site webnavalny.com Modifica el valor a Wikidata

En julhet de 2013, la justícia russa jutgèt que Navalnyi èra estat copable d'aver desviat d'argent. Foguèt doncas condemnat a cinq ans de preson, jutjament que foguèt denonciat pels Estats Units e l'Union Europèa coma un procès politic per encausa de son oposicion al regim.

En decembre de 2016 Navalnyi comencèt sa campanha electorala per las eleccions presidencialas de 2018, mas ne faguèt empachat per la Comission electorala russa en decembre de 2017.[1] El e sos seguidors foguèron arrestats victims d'atacas en mai d'una ocasions durant la campanha.

En agost de 2020, Navalnyi foguèt espitalizat dins un estat grèu après èsser estat empoisonat al «Novichok». Foguèt evacuat medicalament a Berlin e demòra espitalizat un mes. Navalnyi acusa lo president Putin d'èsser responsable de son empoisonament e una enquèsta incrimina d'agents del Servici Federal de Securitat (FSB). En genièr 2021, Navalnyi tornèt en Russia; es sul pic arrèstat per violacion de son contraròtle judiciari. En agost de 2023, Navalnyi foguèt condemnat a 19 ans de preson suplementàrias per «extremisme», e demorèt donc internat fins a sa mòrt.

Lo 16 de febrièr de 2024, foguèt declarat mòrt «al tornar d'una passejada». Segon mantunas fonts, sa mòrt es suspècta e pòt èsser causada per un assassinat.[2]

Referéncias modificar

  1.  Kremlin queries legality of boycott call (en anglés). BBC News, 26-12-2017. [Consulta: 26 de decembre de 2017]
  2.  "Western leaders point finger at Putin after Alexei Navalny’s death in jail". The Guardian. [Consulta: 16 de febrièr de 2024]