Warvillers

una comuna francesa

Warvillers es una comuna francesa, situada dins lo departament de Somme e la region de Picardia.

Warvillers
Warvillers
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 49° 46′ 50″ N, 2° 41′ 16″ E
Superfícia 4,18 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
99 m
92 m
Geografia politica
Estat França
Region
32
Nauts de França
Departament
80
Sòma Armas deu Departament de Sòma
Arrondiment Montdidier
Canton Rosières-en-Santerre
Intercom
248000507
du Santerre
Cònsol Xavier Decherf (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici (en francés)
Còde postal 80170
Còde INSEE 80823

Geografia modificar

Vilatge picard rural del Santerre, desservi pel anciana rota nacionala 329 (actuala RD 329 - rota Montdidier - Albert).

Village picard rural du Santerre, desservi par l'ancienne route nationale 329 (actuelle RD 329 - route Montdidier - Albert).

Comunas vesinas modificar

 
Distanças e posicion relativa
 Warvillers
 Vrély (2,1km)
 Folies (2,4km)
 Bouchoir (3,5km)

Istòria modificar

Lo luòc i aguèt qualificat de Vila a partir de la sègle xiii. 1214 èst a data la mai anciana ont lo nom de " Wavillers" apparait (font : la Soma, las 783 comunas, D.Delattre, D. Delattre edit. 1995). S'agissiá d'una distincion en levant alavetz de la châtellenie de Beaufort (uèi Beaufort en Santerre).

Lo vilatge #traversar lo periòde bandejat (fins a Modèl:La s-)que coneguda la Picardie (guèrra de #cent ans, guèrra de trenta ans) e #èsser sustot estrossejat tant per las armadas de Condé que per aquelas de Turenne en lo moment del banc de Roye en 1653.

A #èsser gaireben destruit l'an 1918, a la fin de la Primièra Guèrra mondiala, e a aquel títol a recebut un diplôme d'onor de la Crotz de Guèrra. Malgrat aiçò, compòrta pas cap de monument als mòrtes, perque malgrat que las familhas an #èsser tocadas, cap de abitanta del vilatge a pas #èsser comptat coma " mòrt per la França".

Lo pòble, totalament virat cap a l'agricultura, a longtemps vist la familha De Lupel animar la siá vida : sustot a Modèl:La s-, lo transept bastit dins la glèisa lududa es dédié (capèla costada drech). En residint dins lo castèl fins en los ans 1950, lo sieu retrach (amb la venta del castèl)marque lo avènement de las familhas de grandas espleitacions agricòlas fins a aquel jorn.

Lo vieillissement e l'emigracion cap a las vilas (luòcs de trabalh) provòcan una bassa de populacion (1975 - 1990 : problèma de la desertització de las campanhas) fins a l'explosion del fenomèn de " rurbanisation" - aicí ligat a la proximitat d'Amians e als facilitats de circulacion - #qu'an provocat una immigracion importanta de populacion citadine en quête d'abitat mens onéreux #que dins vila. A comptar de 1999, aquel fenomèn va enclencher la réouverture e lo renauiment de l'abitat existent, mas egalament lo bastiment d'ostals nòus, coma dins la majoritat de las municipalitats de la region, la populacion en trobant lo sieu nivèl mai elevat dempuèi la fin de laModèl:2 e guèrra mondiala)[1].

Le lieu fut qualifié de Cité à partir du sègle xiii. 1214 est à date la plus ancienne où le nom de " Wavillers" apparait (source : la Somme, les 783 communes, D.Delattre, D. Delattre edit. 1995). Il s'agissait d'une seigneurie relevant alors de la châtellenie de Beaufort (aujourd'hui Beaufort en Santerre).

Le village traversa la période agitée (jusqu'au sègle XVII)que connue la Picardie (guerre de cent ans, guerre de trente ans) et fut notamment ravagé autant par les armées de Condé que par celles de Turenne lors du siège de Roye en 1653.

Il a été presque détruit en 1918, à la fin de la Première Guerre mondiale, et à ce titre a reçu un diplôme d'honneur de la Croix de Guerre. Pourtant, il ne comporte aucun monument aux morts, car même si les familles ont été touchées, aucun habitant du village n'a été compté comme " mort pour la France".

Le village, totalement tourné vers l'agriculture, a longtemps vu la famille De Lupel animer sa vie : notamment au sègle XIX, le transept construit dans l'église lui est dédié (chapelle côté droit). Résidant au château jusque dans les années 1950, son retrait (avec la vente du château)marque l'avènement des familles de grandes exploitations agricoles jusqu'à ce jour.

Le vieillissement et l'émigration vers les cités (lieux d'emploi) provoquent une baisse de population (1975 - 1990 : problème de la désertification des campagnes) jusqu'à l'explosion du phénomène de " rurbanisation" - ici lié à la proximité d'Amiens et aux facilités de circulation - qui ont provoqué une immigration importante de population citadine en quête d'habitat moins onéreux qu'en ville. À compter de 1999, ce phénomène va enclencher la réouverture et la rénovation de l'habitat existant, mais également la construction de maisons neuves, comme dans la plupart des communes de la région, la population retrouvant son niveau le plus élevé depuis la fin de la 2en guerre mondiale)[2].

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Xavier Decherf    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
298 291 335 300 309 328 315 297 275

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
274 269 266 256 258 242 239 214 215

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
188 201 192 116 141 134 131 124 108

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
105
103
108
72
86
104
121
121
126
2009 2010
130
132
135
137
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Veire tanben modificar

Bibliografia modificar

Articles connèxes modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas e referéncias modificar

Nòtas modificar

Referéncias modificar