Triangle (constellacion)

Triangulum (en occitan lo Triangle) es una pichona constellacion de l'emisfèri nòrd situada entre Persèu, Andromèda, lei Peis e l'Aret.

Representacion de la constellacion dau Triangle.

Istòria modificar

 
Representacion dei constellacions d'Andromèda, dau Triangle Grand (Triangle actuau) e dau Triangle Pichon (dispareguda) realizada per Johannes Hevelius.

Leis estelas de la constellacion dau Triangle foguèron observadas tre l'Antiquitat Auta e rapidament integradas au sen de constellacions. Per exemple, leis astronòm babilonians formèron amb leis tres estelas de la constellacion actuala e amb Gamma Andromedae una constellacion dicha Mul.Apin (l'araire). Lei Chinés i formèron una constellacion dicha Grand Generau Celèst. Lei Grècs ancians son a l'origina de la constellacion modèrna que foguèt dicha Triangulum Deltoton dins lo corrent de l'Antiquitat Grèga. Puei, lei Romans l'adoptèron tanben sota l'apelacion latinizada Deltotum. En fòra de la letra deltà, l'associèron tanben amb l'illa de Sicília e lo deltà de Nil. D'aqueu nom, leis astronòms grècs coma Ptolemèu avián adoptat lo nom de Trigonon que s'estendiguèt pauc a pauc en direccion d'Euròpa Occidentala onte venguèt Trigonum

Au sègle XVII, l'astronòm alemand Johann Bayer li donèt lo nom de Triplicitas and Orbis terrarum tripertitus per desginar lei tres continents d'Euròpa, d'Asia e d'Africa. Puei, apareguèt lo nom de Triangulus Septentrionalis que foguèt utilizat per destriar lei doas constellacions dichas Triangle. Vèrs la fin dau sègle XVII, lo Polonés Johannes Hevelius prepausèt de formar una constellacion dau Triangle Pichon amb d'estelas vesinas mai sa prepausicion foguèt pas retenguda quand leis astronòms acomencèron d'estabilizar lo traçat dei constellaicons ai sègles XIX e XX.

Estelas principalas modificar

 
Traçat modèrne de la constellacion dau Triangle.

Maugrat sa forma caracteristica, lei tres estelas dau traçat de la constellacion an una luminositat relativament febla. Bayer i cataloguèt ansin solament cinc estelas que foguèron completadas per d'apondons de John Flamsteed :

  • α Trianguli (dicha tanben Metallah, Mothallah, Ras al Muthallah, Elmuthalleth, Caput Trianguli ò Atria) ocupa la cima dau triangle. Aquò es la causa de sa notacion alfà car es pas l'estela pus luminosa de la constellacion amb una magnitud aparenta de 3,41. Es una estela dobla situada a 64 annadas lutz de la Tèrra.
  • β Trianguli (dicha tanben Deltotum ò Deltotron) es l'estela pus luminosa de la constellacion amb una magnitud de 3,0. Es una estela dobla gropant una sota-giganta e una nana jauna similara au Soleu. Lo sistèma es enviroutat per un disc de poussa.
  • γ Trianguli es l'estela mens luminosa dau traçat de la constellacion amb una magnitud de 4,03. Situada a 118 annadas lutz, forma una estela multipla optica amb δ Trianguli e 7 Trianguli que son respectivament situadas a 47 e 235 annadas lutz.

Autreis estelas de remarca modificar

En fòra dau traçat principau, d'autreis estelas presentan de particularitats de remarca :

  • δ Trianguli es la quatrena estela pus luminosa de la constellacion. En fòra dau sistèma optic format amb γ Trianguli e 7 Trianguli, es una estela dobla vertadiera formada de doas estelas de tipe solar.
  • ι Trianguli es un sistèma doble doble compausat d'una estela jauna e d'una estela blava qu'an tanben una companha.
  • R Trianguli es una estela variable de tipe Mira qu'evoluciona entre lei magnituds 5,30 e 12,6 amb un periòde de 266,9 jorns.

Objècts celèsts de remarca modificar

 
Fotografia de la Galaxia dau Triangle.

L'objèct celèst principau que se pòu observar dins la constellacion dau Triangle es la galaxia espirala M 33 (tanben dicha Galaxia dau Triangle) que fa partida dau Grop Locau amb la Via Lactèa e la Galaxia d'Andromèda. Pasmens, en causa de son nuclèu pauc luminós e de son extension (70' x 42'), es un objèct malaisat d'observar maugrat una magnitud de 6,7. Aquela galaxia presenta unei nebulosas fòrça estenduda coma NGC 604.

Liames intèrnes modificar

Bibliografia modificar

  • (fr) David Lévy, Guide pratique de l'astronomie, 1995.

Nòtas e referéncias modificar



Las 88 constellacions modèrnas
AglaAltarAndromèdaAqüariAretAusèl de paradísBalançaBalenaBoièrBossòlaBurinCabeladura de BerenitzCameleonCàncerCans de caçaCapricòrneCarenaCassiopèaCefèaCentaureCigneCochièrColombaCompàsCopaCòrbCorona australaCorona borealaCrotz del SudDalfinDauradaDracErculesEridanEscorpionEscultorEscut de SobieskiFènixFlèchaFornGeminisGirafaGrand CanGranda OrsaGruaIdraIdra mascleIndianLausèrtLèbreLeonLinxLiraLopMaquina pneumaticaMicroscòpiMoscaOctantOphiuchusOrionPavonPegàsPeis australPeis volantPeissesPersèuPichon CanPichon CavalPichon LeonPichon RainalPichona OrsaPintrePopaRèglaRelòtgeReticulSagitariSèrpSextantTaulaTaureTelescòpiTocanTriangleTriangle australUnicòrnVelasVerge