Lo Sionisme (ציונות Tsiyyonut en ebrieu), derivat de Sion, lo nom d'un tuc de Jerusalèm e per extension la vila era medisha, dab lo sufixe -isme qui serveish tà formar un sarròt de noms de doctrinas, qu'ei ua ideologia politica nacionalista qui preconiza l'existéncia d'un centre espirituau, territoriau o nacionau judiu dens la Tèrra d'Israèl. A la neishença deu movement, a la fin deu sègle XIXau, aqueth territòri qu'apartienèva a l'Empèri Otoman puish, arron de la Purmèra Guèrra Mondiau, qu'estó devath la sobeiranetat de la Gran Bretanha. Suu plan ideologic e institucionau, lo Sionisme que vòu tornar balhar aus judius un estatut perdut autanlèu l'Antiquitat, valent a díser çò d'un pòble tornar gropat au sen d'un medish estat.

Theodor Herzl, autor deu libe Der Judenstaat (1896), qu'ei considerat com lo fondator deu Sionisme