Sent Sebastian (Guipuscoa)
Sent Sebastian,[3] tanben coneguda com Sant Sebastian[4] (en basco: Donostia [dɔ'nɔɕtija]; en castelhan: Sant Sebastián; las duas denominacions cooficiaus[5]), qu'es la capitau de la província de Guipuscoa, dins la Comunautat Autonòma Basca.
| Donostia (eu) San Sebastián (es)  | |
.jpg)  .jpg)    Vista despuish lo Mont Orgulh, Basilica de Senta Maria deu Còr, Catedrau deu Bon Pasteur, Carrèra deu Pòrt, Escultura Siluetak de l'artista Agustín Ibarrola Goicoechea. | |
| Entitat | comuna d'Espanha |
|---|---|
| Eponim | Sant Sebastian |
| Escais | kaskarinak e ñoñostiarrak |
| Administracion | |
| Estat | Espanha |
| Comunautat autonòma | Comunautat Autonòma Basca |
| Província | Guipuscoa |
| Comarca | Donostialdea |
| Capitau | Sent Sebastian |
| Capitau de | Donostialdea e Guipuscoa |
| Politica | |
| • Cònsol major | Eneko Goia Laso (2015–) |
| Geografia | |
 | |
| Coordenadas | 43° 19′ N, 1° 59′ O |
| Superfícia | 60,89 km² |
| Banhat per | mar Cantabrica riu Urumea |
| Limitròf dab | Astigarraga Usurbil Andoain Hernani Zizurkil Los Passatges Lasarte-Oria Orio Errenteria Arano |
| Altitud mejana | 6 m |
| Hus orari | UTC+01:00 |
| Demografia | |
| • Totala | 188 743[1] ab. (2023 ) |
| • Densitat | 3 099,74 ab./km² |
| Gentilici | donostiarra[2] |
| Autas informacions | |
| Còdi postau | 20001–20018 |
| Prefix telefonic | 943 e 843 |
| Embessonatges | Boujdour (fr)  Ramallah Reno Marugame (ca) Wiesbaden (1981–) Batum (1987–) Trent (1988–) Plymouth (1989–) Esmeraldas (ca) (2015–) |
| Sit web | donostia.eus donostia.org donostia.eus sansebastian.org |
A la debuta deu sègle xxi las soas principaus activitats economicas que son lo comèrci e lo torisme; qu'es ua de las destinacions toristicas mei importantas d'Espanha.
Qu'èra istoricament ligada au reiaume d'Aquitània (en latin: Vasconia), ulteriorament vadut lo ducat de Gasconha. Ua hòrta comunautat occitanofòna que's mantienó probablament dinc a la debuta deu sègle xx.[6],[7]
Geografia modificar
Sent Sebastian qu’estó creat com un pòrt suu Peugue e ua ciutat navèths dens lo parçan istoric de la vath d’Ernani, haut o baish lo bacin d’Urumea.
Lo territòri de Sent Sebastian qu’a tres exclavas:[8]
- Zubieta, au sud-oèst, dempuish l’independéncia d’Usurbil (1390)
- Landarbaso, au sud-èst, dempuish l’independéncia d’Astigarraga (1987)
- Urdaburu, au sud de Landarbaso, dempuish la division deus Monts Francs d’Urrumea (Zilegiak) enter las comunautats qui’s los partejèvan (Sent Sebastian dab Auça, Ernani e Urnieta).
Istòria modificar
Sent Sebastian qu’estó creat a la fin deu sègle xi.[9] Qu’èra deu ducat de Gasconha originau e de la diocèsi de Labord/Baiona.[10],[11] Lo son territòri qu’estó mei grand, e qu’estó arredusit per creacion d’autes comunas o annexion a d’autes comunas:
- 1390: separacion d’Usurbil
- 1805-1809, e dempuish 1813: separacion deu Passatge de Sent Pèir (uei dens Los Passatges)
- 1821-1823, 1879-1940: separacion d’Auça
- 1943-1987: annexion provisòria d’Astigarraga
Onomastica modificar
Ua part de la toponimia locau se caracteriza per ua etimologia gessida de la gascona, que s’i parlè longtemps atau com dins autras localitats de Guipuscoa.[12],[13]
- lo Mont Orgulh
- Ayet (Alhet)
- Molinao (Molin Nau)
- l’ancian quartièr deu Passatge de Sent Pèir, destacat en 1805 e definitivament en 1813
- Miramon (Miramont)
- Gros (Gròs, de l’arquitècte Tomàs Gròs)[14]
Bibliografia modificar
- Artola (2004): Miguel Artola. Historia de Donostia-San Sebastián. Sent Sebastian: Nerea, 2004. ISBN 84-86763-49-5
- Blanc (2022): Joan Francés Blanc. Las comunas d’Occitània (segonda edicion, 2022). Estrasborg: Edicions Talvera. 2022. ISBN 979-10-90696-37-2.
- Ciriquian-Gaiztarro (1951): Mariano Ciriquian-Gaiztarro, "La lengua gascona en San Sebastián", Boletín de la Real Sociedad Bascongada de los Amigos del País 1951, vol. 7, n°1, pp. 100-101.
- Gavel (1918): Henri Gavel, "Note sur d'anciennes colonies gasconnes en pays basque", Revista Internacional de los Estudios Vascos. IX, 1918.
- Lartiga (2009): Halip Lartiga. Le gascon, origines, aréologie et caractérisation. 2009
- Madoz (2022): Pascual Madoz e Ibáñez. "Sebastián (San)", Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Vol. 28. Estrasborg: Edicions Talvera. 2022. p. 9578 e seguentas.
- Múgica (1923): Serapio Múgica Zufiría, Los gascones en Guipúzcoa. Sent Sebastian: Imprenta de la Diputación de Guipúzcoa, 1923.
- Múgica (2001): Serapio Múgica, "Galería de Donostiarras illustres", Boletín de estudios históricos sobre San Sebastián, N°35, Sent Sebastian: Dr Camino Institutua, 2021.
- Sáez (2013): Juan Antonio Sáez García, "Los enclavas de San Sebastián", Geografía e Historia de Donostia S. Sebastián, en linha 2013.
Nòtas e referéncias modificar
- ↑ Afirmat dins: Padró municipal d'Espanya de 2023. Autor: Institut Nacional d'Estatistica d'Espanha. Data de publicacion: 13 de decembre de 2023.
- ↑ Afirmat dins: Preconizacions del Conselh de la Lenga Occitana. Data de publicacion: decembre 2007.
- ↑ La varianta dialectala sent (del latin: sanctus) es atestada dins los dialèctes occidentaus, dont podem citar lo gascon, e una part deu lemosin.
- ↑ Preconizacions del Conselh de la Lenga Occitana (en occitan) p. 132.
- ↑ «Orden Foral de 27 de julio de 2012, de la Diputación Foral de Gipuzkoa, por la que se modifica el nombre oficial del municipio (incluida su capital) de Donostia-San Sebastián» (en espanhòl), 27 de julhet de 2012. Boletín Oficial del Estado..
- ↑ “Habiéndose unido entonces la Gascuña con Castilla, alli se fecha la introducción de la lengua gascona en San Sebastian, que llegó á usarse hasta en instrumentos públicos. Alfonso VIII incluyó entre sus títulos el nombre de San Sebastián”. Madoz (2022).
- ↑ Ciriquian-Gaiztarro (1951).
- ↑ Sáez (2013).
- ↑ 1080 segon Artola (2004).
- ↑ Lartiga (2009).
- ↑ Blanc (2022).
- ↑ Artola (2004) p. 32.
- ↑ Múgica (1923).
- ↑ Múgica (2001).