Sautairargues

una comuna francesa
Vilatge d'Occitània

Sautairargues (Sauteyrargues en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Sautairargues
Sauteyrargues
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Glèisa de Sant Martin de Sautairargues.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 50′ 23″ N, 3° 55′ 11″ E
Superfícia 12,76 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
290 m
130 m
104 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
343
Lodeva (Montpelhièr abans 2017)
Canton
3409
Lodeva (Claret abans 2015)
Intercom
200022986
CC Grand Puòg de Sant Lop
Cònsol Gilles Berger
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
408 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

416 ab.
Densitat 30,8 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 34270
Còde INSEE 34297

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Toponimia modificar

La prononciacion es « soutèyrargés » (Negre, RIO XVII, p. 23). Las fòrmas ancianas son : villam S. Martini de Saltairanicis en 1161, 1208, villam S. Martini de Saltairac en 1208, S. Martini de Saytayranicis, Rostagni de Saltayranicis en 1212, mansum et totum honorem de Sautairanicis, honorem de Sauteyranicis en 1214, de Saltairanicis en 1263, districtu de Santayranicis [legir : Sau-] ; [parrochia] S. Martini de Santayranicis en 1293, parrochia de Santayranicis, sense data [sègle XIII ?], de Saurairanicis [legir : Sauteiranicis] en 1299, de Santayranicis en 1312, prior de Sautairanicis en 1392, Sauteirargues en 1740-60, Sauteirargues en 1774-75 (mapa de Cassini)[1].

Segon Dauzat, Sautairargues ven dau nom latin d'òme *Saltarius, « lo sautaire », amb lo sufixe -anicum[2]; segon Hamlin, Sautairargues ven dau gentilici latin Saltorius, amb lo sufixe -anicis. Sautairargues èra una proprietat galloromana[3]. Per de rasons foneticas, lo sufixe -anicis emplegat sistematicament per Hamlin [pr'amor de las latinizacions medievalas] permet pas de menar a -argues; lo cal remplaçar per lo sufixe -anicos segon Joan Pèire Chambon[4].

Alairac modificar

La prononciacion es [ale'rak]. Las fòrmas ancianas son : de Alairaco, de Alayraco, sense data [sègle XII ?], de Alayraco en 1263, parrochia de Laureto et de Alayraco, Alayrac en 1293, ad Alayracum en 1296-1305, de Alayraco en 1312, versus Aleyrac en 1318, de Aylaraco [legir : Alayraco] en 1323, de Aleyracio, a la fin dau sègle XIV, de Aleyraco en 1529, de Aleiraco en 1550, Aleyrac en 1520, 1526, 1740-60, Aleyrac corregit en Alairac en 1740-60, l'eglise d'Alayrac en 1740-60, Aleyrac en 1774-75 (mapa de Cassini)[3].

Segon Dauzat, (per d'autres Alairacs), Alairac ven dau nom latin d'òme Alarius o Hilarius, amb lo sufixe -acum[5]; segon Hamlin, Alairac ven dau gentilici latin Alarius, amb lo sufixe -acum. Alairac èra una proprietat galloromana[1].

Istòria modificar

En 1836, Alairac e Lauret foguèron annexats a Sautairargues; en 1868, Lauret tornèt venir comuna[6]. D'Alairac, au sud de la comuna, demòra pas qu'una glèisa, sense cap de vilatge.

Administracion modificar

Lista daus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
mai de 2020 2026 Gilles Berger   tecnician
març de 2008 2020 Eliette Charpentier sense etiqueta puòi PS retirada, suplenta de conselhièira departamentala
març de 2001 2008 Michel Brissac    
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 393, totala: 400
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
349 340 389

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 142 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 183 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
115
87
86
133
187
300
316
319
320
335
2009 2010
337
348
354
361
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 408 abitants e la densitat èra de 31,97 ab/km².

Alairac modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
28 31 29 19 23 - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008




Cercar
Cercar
Cercar
Cercar
Cercar
2009 2010
Cercar
Cercar
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • Lo n° INSEE es estat cambiat per rasons practicas.

Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Veire tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. 1,0 et 1,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 377
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 646
  3. 3,0 et 3,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 8
  4. https://www.etudesheraultaises.fr/wp-content/uploads/ael-art-2006-30-11-nouvelles-observations-toponymie-herault-frank-hamlin.pdf p. 251
  5. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 8
  6. http://cassini.ehess.fr/fr/html/fiche.php?select_resultat=35563