Santa Maria de Gdansk

La glèisa Santa Maria de Gdansk es una glèisa crestiana gotica que foguèt bastida entre 1379 e 1502. Es la glèisa de brica pus gròssa dau mond. Fòrça endomatjada per lei combats de la Segonda Guèrra Mondiala, conoguèt unei trabalhs de restauracion que s'acabèron en 1956.

La glèisa Santa Maria de Gdansk en 2011.
Lo triptic Lo Jutjament darrier.

Dins lo corrent dau sègle XIV, la vila, alora dicha Dantzig, èra poblada per de populacions germanicas que foguèron fòrça sensibla a la difusion de la Reforma au començament dau sègle XVI. Ansin, après son acabament en 1502, la glèisa foguèt rapidament utilizada coma glèisa simultanèa tant per lei protestants que per lei catolics. Puei, foguèt reservada unicament ai rites protestants e demorèt fins a 1945 la glèisa protestanta pus gròssa sus la planeta. Pasmens, après l'expulsion deis Alemands de la region en 1945 e l'installacion de populacions polonesas catolicas, l'edifici foguèt laissat ai catolics.

Uneis òbras foguèron ò son utilizadas per la decoracion interiora dau bastiment. La pus famosa foguèt lo triptic de Hans Memling dich Lo Jutjament darrier que foguèt arrapat per un corsari de la vila après lo pilhatge d'un naviri borguinhon e donat a la glèisa. I demorèt fins a la conquista de la vila per lei fòrças francesas de Napoleon Ièr. L'òbra foguèt alora transferida au Lovre a París onte demorèt fins a 1815. Après la Segonda Guèrra Mondiala, lei Sovietics l'agantèron e la donèron finalament a Polonha en 1956. Es d'ara endavant expausada au Musèu Nacionau de Gdansk.