Lo Grasal (var. Grasau) o lo Sant Grasal (var. Sant Grasau) es un objècte mitic de la legenda arturiana, objècte de la quista dels cavalièrs de la Taula redonda. A partir del sègle XIII, es assimilat al Sant Calici (la copa que recebèt lo sang del Crist) e pren lo nom de Sant Grasal. La natura del Grasal e la tematica de la quista que li es associada faguèron naisser fòrça interpretacions simbolicas o esotericas, e a d'illustracions artisticas multiplas.

Lo rei Artur, los cavalièrs de la Taula redonda e lo grasal.

Origina e evolucion de la figura del Grasal modificar

L'objècte legendari del Sant Grasal apareis pel primièr còp a la fin del sègle XII dins lo roman Perceval ou le Conte du Graal (capítols 8, 15 e 19), de Chrétien de Troyes, coma avatar del pairòl d'imortalitat del Dagda – talisman de la mitologia celtica. Aquel Grasal que produch una noiritura miraculosa que torna cada jorn[1] se presenta coma un sovenir dels vases e aisinas d'abondància de contengut inagotable, provesidor de manjar e bevenda, que la mitologia celtica e las legendas d'autras culturas indoeuropèas mencionan (lo motiu de la bana d'abondància per exemple, dins la mitologia grèga). Lo fach que lo rei o sèrva e mòstra pendent la fèsta assegura que las riquesas contunhen l'an que ven[2].

Lo grasal es un plat larg e pauc prigond, una aisina cròia de bòrds largs: lo mot ven del latin medieval cratella, « vas », una copa o un plat cròi de bòrds largs. Chrétien de Troyes considèra que s'agís d'un plat de peisses (simbòl crestian, aquel nom d'aisina se trapa dins los inventaris aprèp decès).

Chrétien de Troyes morriguèt avans d'acabar l'obratge, que li aviá comendat Felipe d'Alsàcia, comte de Flandres. Mai d'un autors contunhèron amb l'istòria de Perceval : Wauchier de Denain, Gauvain, Manessier, Gerbert[3]. Aprèp 1230, lo tèma del Grasal foguèt pas pus de nòus desvolopaments literaris.

Per Michel Roquebert, totes los desvelopaments a l'entorn de la quista del Grasal coincidisson amb la crosada contra los Catars en Lengadòc[4] e constituisson d'un biais una maquina de guèrra ideologica[5]. Aqueles desvelopaments son tanben lo resultat d'una rivalitat francoanglesa: la nòva dinastia dels Plantagenêt vòl concurrenciar a l'anciana de Carlesmanhe e als mites fondators dels Capecians.

Per Chrétien de Troyes modificar

 
Lo Grasal pintat per Dante Gabriel Rossetti en 1860

Dins Perceval ou le Conte du Graal, Perceval vei, al castèl del Rei pescador, un òme jòve tenent en la seuna man una lança d'un blanc treslusent que de la punta ferrada goteja de sang, dos joves òmes tenent de candelièrs d'aur e una gojata tenent un grasal (que dona una lutz tala que lo clarum de las candèlas pèrdon lor treslús) encastrat de rubís rojes sang. Perceval escaç a aquèla « espròva del Grasal », perque demòra silenciós davans aquela apareisson alara qu'auriá degut demandar perque sagnava la lança e que se li seriá menat l'aisina. Cap de significacion per aquela enigma simbolica es donada per Chrétien de Troyes. Caduns dels contunhadors faguèron la lor interpretacion, raprochant l'aisina al sacrat crestian.

Pels contunhadors modificar

Una seguida del tèxte de Chrétien de Troyes, la Redaccion corta de Wauchier de Denain, explica que lo Graal dona a cadun las noirrituras que desira, e l'associa amb la Santa Lança, que pertusèt lo flanc del Crist sus la Crotz (dont li fius Diu fu voirement ferus tres parmi le costé). Per Wolfram von Eschenbach, coma lo presenta dins Parzival, lo Grasal es una peira que lo nom se traduch pas : « Lapsit Exillis ». Uns volguèron traduire per « Lapis Exilis » o « Lapis Ex Coelis » : esmeralda tombada, segon la legenda, del front de Lucifèr, e que, cavada en vas, restanquèt lo sang del Christ rajant de las cinc plagas.

Al començament del sègle XIII, Robert de Boron explica dins L'Estoire dou Graal que lo Grasal es lo quite Sant Calici, es a dire la copa que Jèsus utilizèt per celebrar la Cena e qu'après recebèt lo sang. Emportat en tèrras alunhadas (sus l'illa Bretanha ?) per Josèp d'Arimacia, lo « Sant Grasal » (coma Sant Calici) ven lo centre d'un mistèri (car l'objècte èra d'en primièr amagat, puèi perdut), que d'elegits partipant a l'entorn d'una taula redonda — que l'integracion dins los recits de la Taula Redonda. Aquela cristianizacion de la legenda del Graal s'acaba per la Queste del Saint-Graal, roman anonim escrich vèrs 1220, benlèu per un monge, que fa del Graal la Gràcia divina. Segon la legenda, aquel que beu d'aquela copa obten la vida eternala.

 
Vision du Saint Graal
Galahad, Bors e Perceval descobrant lo Grasal, aquí plan identificat al Sant Calici. Pintura de William Morris (1890).

La legenda del « Sant Grasal » modificar

 
Lo Crist sus la crotz recebent un cop de lança, e un àngel tenent una copa.

Segon Robert de Boron, lo Grasal es lo « Sant Grasal » : lo calici contenent lo sang de Jèsus Crist, reculhit par Josèp d'Arimacia. Aquel calici es encara presentat coma essent aquel qu'utilizèt Jèsus pendent la cena, darrièr repais amb los apòstols. Aquela mena acabada de la legenda del Graal, bastida a l'entorn del Josèp d'Arimacia, foguèt escricha en verses per Robert de Boron dempuèi un tèxte grèc apocrif del sègle IV: l’Evangèli de Nicodèm qu'inspirèt fòrça legendas.

D'aquelas se dich qu'un josieu (o un òme de Ponç Pilat) auriá panat lo Sant Calici al Cenacle, puèi l'auriá donat a Pilat. De legendas apondon que lo quite Pilat i auriá posat l'aiga que s'aviá lavat las mans.

«Uns Juis le veissel trouva
chiés Symon, se l' prist et garda
car Jhesus fu d'ilec menez
et devant Pilate livrez.»
Robert de Boron

Dins totas las legendas inspiradas par l’Evangèli de Nicodèm, Josèp d'Arimacia reculhèt dins lo Sant Calici (que li foguèt donat per Ponç Pilat o qu'anèt cercar al cenacle) de gotas de sang rajant de la ferrida de las costelas de Jèsus facha d'un cop de la Santa Lança: lo Sant Sang. L’Evangéli de Nicodèm dona lo nom del soldat que donèt lo cop de lança: Longin.

Las interpretacions del Grasal modificar

La simbolica tradicionala del Grasal modificar

 
Arthur Rackham, "How at the Castle of Corbin a Maiden Bare in the Sangreal and Foretold the Achievements of Galahad", dins Lo Roman del Roi Artur e dels Cavalièrs de la Taula redonda d'Alfred W Pollard, 1917.

Lo Grasal es un objècte misteriós:

  • Es un objècte sacrat de poders poderoses: sol un èsser pur poirá lo trobar e ne prene possession.
  • Segon de legendas, la descoberta anoncia la fin dels Temps Aventuroses.

Totes los cavalièrs lo cerquèron, e lo mond aurá pas de patz qu'après la descobèrta, mas, paradoxalament, es aquel qu'o cerca pas que li seriá donat d'o trapar, segon Wolfram. Auriá doas interpretacions a la quista dels cavalièrs:

  • L'energia depensada e las espròvas encontradas fan grandir o relevan las qualitats dels cavalièrs, eventualament lor permetre de ne querre mai. S'agís doncas d'una quista initiacica.
  • La recerca d'un objècte sacrat coma tòca de la vida, e quitament en riscar aquela, mòstra que la finalitat pòt èsser mai importanta que la seuna existéncia: vista crestiana de la vida terrestra, espèra pel passatge cap a un mond melhor.
  • Lo Sant Grasal pausat al centre de la Taula Redonda, luòc d'encontra dels poderoses, marca simbolicament l'instauracion del cristianisme mercé al poders temporals (politics o militars). Mòstra tanben la primautat del religiós sul temporal, perque justifica los esforces accomplits pels cavalièrs.
  • L'anciana civilizacion cèlta druidica puèi medivala pagana, caotica, facha de Magia, de mascariá e de supersticion, s'acaba per daissar plaça a la civilizacion crestiana.

Lo Grasal fácia a la Sciéncia modificar

Los scientifics jamai neguèron vertadièrament l'idèa que Jèsus aja podut existit, de brevas mencions de Sueton, Tacit o Plini lo Jove podon piejar aquela tèsi. Mas los quite scientifics considèron que d'elements de la vida de Jèsus venon de fonts deversas a vegada precrestianas[6]. Le Graal coma una aisina contenent lo sang del Crist será una invencion de la fin del sègle XII. La legenda generala del Graal seriá ela una invencion de Chrétien de Troyes e datariá dels ans 1180. Goulven Peron monstrèt que l'apareisson del Grasal al castèl del Rei Pescador es un manlèu dirècte de las Metamofósis d'Ovid, lo "libre preferit" de Chrétien de Troyes[7].

Sens figurat del mot modificar

La quista del Grasal a un sens modèrne concret: descriu un objectiu dificilament realisable, mas que portará al mond de connaissenças novèlas o permetrá una aplicacion originala sul subjècte. Atal, en fisica, la teoria de granda unificacion (teoria del tot) esqualificat de « Graal dels fisicians ». E, la comprenesson dels mecanismes amb que los gèns contrarotlan la fiosionomia des organs será lo « Graal dels geneticians ».

Lo Grasal e la quista del Grasal dins la cultura contemporanèa modificar

La tematica del Grasal dins ls nòus movements religioses modificar

Los movements religioses novèls profeiton de la fascinacion provocada pel mistèri del Grasal. L'aspècte magic e simbolic del Grasal favoriza l'interpretatcion esoterica .

Adaptatcions artisticas o mediaticas del Grasal modificar

Lo tèma del Graal se trapa dins la pèça Le Roi Pêcheur de Julien Gracq (1948), dins los romans de T.H. White "The Once and Future king" e "The Sword in the Stone", e per Boris Vian dins "le Chevalier de neige" . Montsalvat, de l'academician Pierre Benoît (1957) torna a la tematica de l'exòdi del Graal presentada per Wolfram mesclat amb de referéncias cataras.

Lo Grasal es tanben evocat dins Lo Pendul de Foucault d'Umberto Eco (1988).

Fòrça òbras cinematograficas se n'inspirèron coma Knights of the Round Table (1953) de Richard Thorpe mas tanben dins las òbras de Jerry Zucker (1995), Robert Bresson, Éric Rohmer, Monthy Python, Walt Disney, John Boorman Excalibur, Hans-Jürgen Syberberg Parsifal (1981) e Steven Spielberg Indiana Jones e la darrièra crosada.

Luòcs ligats al Grasal modificar

Rèstes del Sant Calici modificar

 
Lo calici d'Antiòcha

Autres Grasals celebres modificar

  • La copa Nanteos : situada al País de Galas dins un monastèri, s'agís d'un fragment de ból talhat dins de fusta d'Olivièr, usat pels pelegrin venguts per i beure. Reputada per las vertus curativas de l'aiga al seu contacte.
  • La copa d'onix de Victoria Palmer, ancianament dels sobeirans de Galas, decobèrta per l'istorian britanic Graham Phillips, e presentada a la premsa en agost de 1995[8].
  • La copa de l'Órdre dels templièrs d'Itàlia, donada a aquel darrièr en 1976 pel membre Antonio Ambrosini, e presentada a la premsa pels grand mèstre Rocco Zingaro di San Fernandino en agost de 1995[9].
  • La cubeta d'aur d'origina celtica pescada dins lo lac de Chiemsee (Munic) en 2001[10]
 
Castèl de Montsegur

Luòcs en rapòrt amb Munsalwäsche e lo castèl del Grasal modificar

Castèl de Montsegur modificar

En 1940, suls òrdres d'Heinrich Himmler, lo capitan Günter Alquen e una vintena de soldats SS, cerquèron lo Grasal al castèl de Montsegur e a Montserrat. L'associacion de Montsegur (bastion catar) al Graal es de fach degut a una confusion etimologica: dins son òbra Parzival, Wolfram von Eschenbach plaça lo castèl del rei Pellès sul Munsalwäsche, e los Alemands cresián a tort que Montsegur èra la significacion del luóc. La traduccion presisa de Munsalwäsche es mont Salvatge o mont del Salut, e non pas "Montsegur"

Bibliografia modificar

Tèxtes modificar

  • (fr)Chrétien de Troyes, Le conte du Graal ou le Roman de Perceval.
  • (fr)Robert de Boron, Le Roman du Graal (édition de Bernard Cerquiglini, Union générale d'édition, collection 10/18, 1981).
  • (de)Wolfram d'Eschenbach, Parzival
  • (fr)Le Livre du Graal, Gallimard, "Bibliothèque de la Pléiade"
    • (fr)t. I : Joseph d'Arimathie, Les premiers faits du roi Arthur, 2000 p.
    • (fr)t. II : Lancelot : La marche de Gaule, Galehaut, La première partie de la quête de Lancelot, 1984 p.
    • (fr)t. III : Lancelot (suite) : La seconde partie de la quête de Lancelot, La quête du saint Graal, La mort du roi Arthur, 1728 p.
  • (fr)La Quête du Graal, París: ed Seuil, coll. Points "Sagesse", 1982.

Estudis (fr) modificar

  • Dictionnaire des mythes littéraires, sous la direction de Pierre Brunel, Éditions du Rocher, 1998. Notamment l'article de Jean-Louis Backes « Le Graal », p. 675-687 et celui de Pierre-François Kaempf, « Parsifal », p. 1150-1154.
  • Lumière du Graal, René Nelli éd., Paris, Les Cahiers du Sud, 1951.
  • Georges Bertin, La quête du saint Graal et l'Imaginaire, Corlet, 1997, et La Pierre et le Graal, Vega, 2006.
  • Jean Frappier, Autour du Graal, Genève, Droz, 1977.
  • Jean Marx, La Légende arthurienne et le Graal, Paris, PUF, 1952.
  • Claude Lévi-Strauss, De Chrétien de Troyes à Richard Wagner, dans Parsifal, L'Avant-Scène Opéra n°213.
  • Jean-Jacques Vincensini, Pensée mythique et narrations médiévales, Paris, Champion, 1996.
  • Werner Greub, La Quête du Graal, Wolfram von Eschenbach et la réalité historique, Éditions Anthroposophiques Romandes, Genève 2002
  • Wolfram von Eschenbach, Parzival, deux tomes, Éditions Aubier Montaigne, Paris 1977
  • Chrétien de Troyes, Perceval ou le Roman du Graal, Éditions Gallimard Folio, Paris 1974
  • Otto Rahn, Croisade contre le Graal, (1933), Éditions Philippe Schrauben, 1985
  • Jean-Paul Bourre,"La Quête de Graal, du paganisme indo-européen à La Chevalerie chrétienne"Ed. Dervy,1993.
  • Antonin Gadal, Sur le Chemin du Saint-Graal, Rozekruis-Pers, Haarlem
  • Michel Roquebert, Les Cathares et le Graal, Éditions Privat, Toulouse 1994
  • Jean Markale, L'Énigme du Saint Graal, Éditions du Rocher, 2005
  • Au-delà du Code Da Vinci, Marie Madeleine et ses descendants, le grand secret des Templiers, le Saint Graal, René Chandelle, Ed. Exclusif (2006) ISBN 2-84891-055-0
  • Marie Madeleine et le Saint Graal, Margaret Starbird, Ed. Exclusif (2006) ISBN 2-84891-051-8
  • Dernières révélations sur le Graal, Pascal le Charpentier, Ed. Exclusif (2006) ISBN 978-2-84891-061-1
  • L'Enchanteur, René Barjavel, Éd. Denoël (1984)
  • L'Islam et le Graal, Pierre Ponsoye, Éd. Denoël (1957)
  • Le livre du Graal, en 3 tomes, collection Bibliothèque de la Pléiade (tome 1 en 2001, tome 2 en 2003, tome 3 en 2009 )

Vejatz modificar

Articles connèxes modificar

 

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Sant Graal.

Ligams extèrnes modificar

Nòtas e referéncias modificar

  1. (fr)Jean Frappier, Le Graal et l'hostie, In Les romans du Graal dans la littérature des XIIe et XIIIe siècles, París, 1956, p.70-71
  2. (fr)Jean-Marc Pastré, Structures littéraires et tripartition fonctionnelle dans le Parzival de Wolfram von Eschenbach, éditions Klincksieck, collection Sapience, 1993, p.270 ISBN 2252028041)
  3. Lo nom dels contunhators es pas certificat mas, los tèxtes foguèron atribuits per comoditat.
  4. Michel Roquebert, Les Cathares et le Graal, Ed Privat.
  5. Catharisme et Chrétienté, José Dupré, La Clavellerie.
  6. https://web.archive.org/web/20130221031529/http://www.zetetique.ldh.org/jesus.html
  7. (fr)La Publication de l'Observatoire Zététique, n°76, septembre 2012. Lire sur https://web.archive.org/web/20130420082314/http://zetetique.fr/index.php/nl/450-poz-76#dossier
  8. "ReferenceA"(fr)Querelle autour du Saint-Graal, Le Figaro, 19 d'agost de 1995
  9. "ReferenceA"
  10. (fr)Le Matin, 27 de febrièr de 2007
  1. Element de la lista numerotada