Salas[1] (en francés: Salles) qu'ei ua comuna d'Occitània, en Gasconha, administrada peu departament de Gironda de la region d'Aquitània. .

Salas
Salles
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Glèisa de Salles
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 33′ 10″ N, 0° 52′ 05″ O
Superfícia 137,98 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
76 m
7 m
Geografia politica
Region istorica  Gasconha
Parçan Modèl:País de Bug
Estat França
Region
75
Aquitània Escut d'Aquitània
Departament
33
Gironda Escut de la Gironda
Intercom
243301405
du Val de L'Eyre
Cònsol Vincent Nuchy (2008-2014)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2013)
6 514 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

7 157 ab.
Densitat 47,21 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Sallois, Salloises (en francés)
Còde postal 33770
Còde INSEE 33498

Geografia modificar

Toponimia modificar

Bénédicte Boyrie-Fénié cita quauques atestacions ancianas : Sales (Petrus de ~) (1299), Salis (in parochiis de Myos et de ~) (1330), Salas (Sanctus-Petrus de ~) (1339), Salas, en occitan (1360). La toponimista dona las interpretacions deus autors passats : "deu germanic seli, alemand Saal, cramba, pui castèth" (Dauzat e Rostaing[2]), "benlèu de l'occitan sala, residéncia senhorala" (Ernèst Negre), "idem" (J. Astor). En realitat, l'interpretacion atribuïda a tòrt au Dauzat vau per Las Salas de Castilhon; Dauzat e Rostaing supausan, damb un "peut-être" (en occitan, benlèu), que Salas deriva deu mot que vòu dire sau en gallés o en latin, sal, metut au femenin, *sala, e deu gallés magos; çò qu'explicaré l'atestacion deu sègle IV, Salomaco[3]. Lo segond element deu nom auré dispareishut.

Per E. Negre, J. Astor, B. Boyrie-Fénié, es donc un nom d'origina germanica, passat a l'occitan au sens de castèth o maison fòrta. Per Dauzat e Rostaing, es lo mercat de la sau.

L's finala seré un plurau analogic[4]. NB. Lo cas es frequent en Gironda.

B. Boyrie-Fénié ha conéisher tanben lo cas d'un lòc, "Lo Casterar", que rapèra l'existéncia d'un sit fortificat, probablament a auta epòca.

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Vincent Nuchy    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 6514, totala: 7157
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
2 837 2 938 2 953 3 388 3 618 3 628 3 840 3 973 3 918

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
3 876 3 966 4 052 4 015 4 048 3 872 3 900 3 884 3 862

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
3 866 3 810 3 756 3 335 3 307 3 075 2 848 2 723 2 840

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
3 321
3 353
2 330
2 313
4 289
5 257
5 562
5 758
5 917
6 014
2009 2010
6 044
6 134
6 158
6 244
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. Sit Toponimia occitana
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, reedicion Librairie Guénégaud, 1984, p. 580.
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, reedicion Librairie Guénégaud, 1984, p. 640.
  4. Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes Gironde, ed. CAIRN, Pau, 2008, p.341.