Saint-Aubin-sur-Quillebeuf

una comuna francesa

Saint-Aubin-sur-Quillebeuf en normand (Saint-Aubin-sur-Quillebeuf en francés) es una comuna normanda, situada dins lo departament d'Eure e la region de la Nauta Normandia.

Saint-Aubin-sur-Quillebeuf
Saint-Aubin-sur-Quillebeuf
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 49° 27′ 47″ N, 0° 31′ 38″ E
Superfícia 12,39 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
76 m
0 m
Geografia politica
Region istorica Normandia Armas de Normandia
Estat França
Region
28
Normandia
Departament
27
EureBlason d'Eure
Arrondiment Bernay
Canton Quillebeuf-sur-Seine
Intercom
242700359
de Quillebeuf sur Seine
Cònsol Francis Guérinot (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici (en francés)
Còde postal 27680
Còde INSEE 27518

Geografia modificar

Comunas vesinas modificar

 
Distanças e posicion relativa
 Saint-Aubin-sur-Quillebeuf
 Petiville (3,8km)
 Vieux-Port (5,7km)

Istòria modificar

Partida eissida de l'article francés

Lo nom del vilatge a testificat jos las formas Wamburgum l'an 1025, Weneborch en 1147, Weneborc en 1217[1], de contunh Sant-Aubin-de-Vambourg (sens data), Sanctus Albinus l'an 1337[2] E fin finala Sant-Aubin-sus-Quillebeuf dempuèi 1552[1].

S'agís sens dobte d'un nom de luòc anglo-scandinave, en essent donat la siá concentracion importanta en la region e la relacion que las formas ancianas de « Wambourg » implican amb las Wamborough e Wanborough de Angleterre[1]. Del temps que per contra, i a pas res de comparable en la toponymie francesa.

Lo segond element -bourg reven al appellatif bourg, d'origina saxonne e anglosaxona en Normandie (cf. Cherbourg, Cabourg, Èca.)[3].

Malgrat aiçò, lo primièr tèrme Wam- / Wene- rèsta escura. Lo passatge de /w/ a /v/ es regular en lo dialècte normand septentrional a partir de la sègle XII.

Tèxte originau de l'article francés

Le nom du village est attesté sous les formes Wamburgum en 1025, Weneborch en 1147, Weneborc en 1217[1], puis Saint-Aubin-de-Vambourg (sans date), Sanctus Albinus en 1337[4] et enfin Saint-Aubin-sur-Quillebeuf dès 1552[1].

Il s'agit sans doute d'un nom de lieu anglo-scandinave, étant donné leur concentration importante dans la région et la relation que les formes anciennes de « Wambourg » impliquent avec les Wamborough et Wanborough d'Angleterre[1]. Alors qu'en revanche, il n'y a rien de comparable dans la toponymie française.

Le second élément -bourg correspond à l'appellatif bourg, d'origine saxonne et anglo-saxonne en Normandie (cf. Cherbourg, Cabourg, etc.)[5].

Cependant, le premier terme Wam- / Wene- reste obscur. Le passage de /w/ à /v/ est régulier dans le dialecte normand septentrional à partir du sègle XII.

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Francis Guérinot    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
343 376 315 304 522 641 712 370 380

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
374 342 381 331 333 328 327 363 344

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
346 311 282 271 282 267 273 260 276

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
318
333
375
384
424
431
553
570
588
2009 2010
619
622
628
631
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 et 1,5 Error de citacion : Balisa <ref> incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadas Beaurepaire.
  2. Ernest Negra, Toponymie generala de la França, Volum 1, Librariá Droz 1991. pàg. 1531.
  3. Louis Guinet, Los Emprunts gallo-romans al germanique : del Ier a la fin del Ven sègle, edicions Klincksieck, 1982.
  4. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, Volume 1, Librairie Droz 1991. p. 1531.
  5. Louis Guinet, Les Emprunts gallo-romans au germanique : du Ier à la fin du Ve siècle, éditions Klincksieck, 1982.