Lei sagas literàrias son caracteristicas, levat de quauqueis excepcions, dei populacions vikingas islandesas entre 1180 e 1350. Son de racòntes istorics en pròsa de còps basats sus de fachs vertadiers. Lei subjèctes principaus son la vida d'un personatge durant la colonizacion dau país. Aquelei sagas permetèron ai familhas islandesas d'assegurar lor legitimitat e de mantenir l'equilibri entre lei clans principaus de l'illa. Existián unei tipes :

  • lei sagas reialas que lo subjècte èra lo racònte de la vida d'un rèi viking, generalament danés o norvegian.
  • lei sagas deis Islandès que tractavan dei familhas dei Vikings islandès.
  • lei sagas contemporanèas que regardavan lo racònte de fachs istorics.
  • lei sagas legendàrias que contavan de racòntes legendaris pas necessàriament vikings.
  • lei sagas dei chivaliers que son eissidas d'adaptacions de tèxts epics d'Euròpa continentala.