Puègnautièr

una comuna francesa

Vila d'Occitània

Puègnautièr (Pennautier en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Aude e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Puègnautièr
Pennautier
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Lo castèl de Puègnautièr.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 14′ 47″ N, 2° 19′ 09″ E
Superfícia 17,78 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
201 m
110 m
94 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
11
Aude Escut del Departament d'Aude
Arrondiment
111
Carcassona
Canton
1119
La Val d'Orvièlh (nom supausat), Carcassona Nòrd abans 2015
Intercom
200035715
Carcassona Agló
Cònsol Jacques Dimon
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
2 589 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

2 647 ab.
Densitat 137,85 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 11610
Còde INSEE 11279

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Toponimia modificar

Puègnautièr modificar

Las fòrmas ancianas son : Podium Auterium en 1126, Podium Nauterium en 1191, Pog-nautier, Poh-nautier en 1210, Puègnautier al sègle XVI, Castrum de Podio Nauterio en 1255, Decimale Beati Andreae de Podio Nauterio en 1269, Podium Naterium en 1377, El loc de Pueg Nautier en 1414, Penautier en 1589, Puinaultier en 1589, Pechnaultié en 1540, Pennautier en 1781. La prononciacion occitana es Pénautiè [1], dins la grafia de l'abat Antòni Savartés, donc [penaw'tjɛ].
Puègnautièr ven de puèg, del latin podium, de la formula onorifica En e d'Autier, resultat del nom germanic d'òme Aud-hari : « lo mont del senhor Autier » [2],[3].

La Bastida Rojapèira (nom supausat) modificar

Es una anciana comunautat e parròquia, del vocable de Santa Ceselha [èra pas mai parròquia abans la revolucion, segon la mapa de Cassini]. Las fòrmas ancianas son : La Bastide Rogier Pierre en 1242-1258, Bastida Rogerii Petri en 1246, La Bastide Rogier Peyre en 1500, Villare Petri en 1521, La Bastide Rouge Pière en 1532, Sainte Cécile, esglise ruinée en 1641, Esglise paroissiale, hors les murs [4].
L'abat Savartés manda a Magria, comuna d'Argon. Magria es un ancian decimari del vocable de Santa Ceselha, parròquia de La Bastida Rojapèira, ara un simple lòc de la comuna d'Argon. Las fòrmas ancianas son In loco vocitante Lotas vel in terminio de Marcugnano, comprene Macrignano en 951, Villa quae vocant Magrinianum en 1050, Decimale quod dicitur Magrianum en 1269, Alodium de Magriano, quae alio nomine de Villare Petri en 1521, Sainte Cécile, esglize ruinée, au terroir de Magrie en 1641 [5].
La Bastida e Magria son de lòcs vesins, separats de dos o tres km e le caplòc de la parròquia a poscut cambiar (identitat de vocable). Magria, ancian Magrian, sembla le lòc mai ancian.
La Bastida Rojapèira (nom supausat, mes quina es la prononciacion en occitan ?) poiriá èsser una aglomeracion fortificada fondada per un senhor, ambe de franquesas autrejadas als abitants, mes sèm pas dins l'Oèst occitan e aquel sens de bastida es benlèu pas a reténer aicí. Rogièr Pèire èra versemblablament lo senhor. Lo nom a patit de l'atraccion de roja pèira.

Paretlonga modificar

Paretlonga [a un km al sud-èst de Puègnautièr] es un ancian priorat del vocable de Nòstra Dòna. Las fòrmas ancianas son : Sancta Maria Parieti Longi en 1111, In Paretlonga en 1126, Ecclesia Beate Marie de Pariete Longo en 1269, Rector de Parietelongo en 1347, Nostre Dame de Parelongue, esglize partye descouverte et simetière joignant en 1641, Paret Longue al sègle XVII, etc [6].

Santa Ceselha modificar

Le lòc [situat al nòrd-oèst de la comuna] es Santo Cézeillo dins le cadastre e i aviá una glèisa [7].
Sancta Caecilia èra una martira romana, mòrta cap a 230 [8].

Istòria modificar

  • Entre 1790 e 1794, La Bastida Rojapèira (nom supausat) foguèt incorporada a la comuna [9]. Es una anciana comunautat e parròquia del vocable de Santa Ceselha [4]. Èra pas mai parròquia, çò sembla, dins la segonda mitat del sègle XVIII (mapa de Cassini). Lo vilatge es al nòrd de Puègnautièr.

Administracion modificar

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2014 (2026) [10] Jacques Dimon divèrs dreta  
març de 1989 2014 Christian Bourrel divèrs dreta  
1977 1989 Jean-Henri Dons PS  
1944 1977 Henri Huon    
  1944      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 2451, totala: 2524
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 214 1 230 1 229 1 198 1 214 1 292 1 262 1 263 1 084

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 165 1 135 1 190 1 148 1 160 1 194 1 167 1 124 1 006

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1 104 1 070 1 040 1 016 1 004 1 053 1 104 1 014 1 006

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 076
1 245
1 275
1 375
1 936
2 253
2 434
2 443
2 511
2 570
2009 2010
2 488
2 563
2 465
2 537
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 2589 abitants e la densitat èra de 145,61 ab/km².

Lòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 303, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f395.item.texteImage
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 522
  3. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 249
  4. 4,0 et 4,1 Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 190, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f282.item.texteImage
  5. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 217-218, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f309.item.texteImage
  6. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 291, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f383.item.texteImage
  7. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 374, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f466.item.texteImage
  8. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 633
  9. http://cassini.ehess.fr/fr/html/fiche.php?select_resultat=26409
  10. https://www.ladepeche.fr/2020/05/25/pennautier-un-2e-mandat-de-maire-pour-jacques-dimon,8901481.php