Article principal : Sistèma electoral.

Lo mòde d'escrutinh proporcional plurinominal (o pus simplament La Proporcionala) es lo sistèma electoral proporcional mai espandit[1]. Nasquèt al sègle XX amb l'aparicion dels partits politics. Sembla que l'inventor de la representacion proporcionala siá Victor Considerant dins un obratge de 1892. Los primièrs sistèmas per lo realizar foguèron prapausats d'en primièr per de matematicians e portavan sovent lo nom de lors autors. La Belgica foguèt la primièra a adoptar l'escrutinh proporcional per sos deputats en 1899 (règla D'Hondt de Victor D'Hondt).

Principi modificar

Lo principi es atal: cada partit presenta una lista de candidats pels electors. Mas dos sistèmas diferents existisson quant a la causida daissada als electors suls candidats de la lista que vòlon veire elegits, o la causida lor es negada al profèit dels partits (listas blocadas), o la causida lor es autrejada, amb de gras (vòte preferencial). L'escrutinh del electors es fèrm.

Listas blocadas modificar

Los electors vòtan per un partit. Puèi los sètis son attribuits als diferents partits proporcionalament al nombre de vòti qu'obtenguèron. Los candidats elegits son preses dins las listas dins lor òrdre d'aparicion.

Vòte preferencial modificar

Los electors vòtan per un partit, e dedins la lista pòdon votar per un candidat (Païses Basses, Danemarc, Suècia, Norvègia, Itàlia, Polonha) o per mai d'un (Belgica, Luxemborg). Los sètis son en primièr attribuits als diferents partits proporcionalament al nombre de vòte qu'obtengèron. Los candidats elegits son pres dins las listas en foncion de lors resultats personals (amb de variantas segon los païses).

Al Danemarc, per las eleccions municipalas, cada lista pòt causir (abans l'eleccion) de prendre compte o non de vòtes preferencials.

En Itàlia, l'elector vòta per una liste e se vòl favorizar un candidat pòt apondre, en escrivent d'esperel, un nom (comunalas, provincialas, regionalas), dos noms (parlamentàrias nacionalas) e fins a tres noms (parlamentàrias europèas) sul bulletin de vòte[2]. L'impacte d'aqueles vòtes preferencials sur l'eleccion dels deputats foguèt fòrça limitat de 1994 a 2006 perque pas qu'un quart d'entre eles èran elegits a la proporcionala. Mas la proporcionala foguèt restaurada en 2006 (amb una prima de majoritat).

En Soïssa, lo sistèma se complica encara amb l'utilizacion de listas dobèrtas. Cada partit pòt presentar una lista amb un nombre de candidats devent pas despassar lo nombre de sètis a provesir. L'elector pòt alara utilizar la lista çò coma es, raiar lo nom d'un candidat, lo remplaçar pel nom d'un candidat d'un autre partit (mesclatge) o alara lo remplaçar pel nom d'un candidat ja nomenat sus la lista (cumul). Los limits son aqueles: lo nombre maximal de candidats sus cada lista pòt pas despassar le nombre de sètis a provesir e se pòt cumular un candidat qu'un còp (son nom pòt aparéisser al maximum dos còps per lista). Es tanben possible de remplir una lista verge (sens denominacion de parti) e la remplir segon las règles edictadas precedentas.

Reparticion dels sètis modificar

Fòrça sistèmas impausan un lindal de representativitat a l'entorn de 5 %. Aprèp eliminacion de las listas passant pas lo lidal e dels vòtes correspondents, se pòt alara far la reparticion. Lo sistèma seriá parfèct se l'aplicacion de la proporcionalitat permetiá d'obtenir un nombre de sètis entièr, mas lo cas es rar. Cal doncas arredondir; per aquò existís mai d'un metòde:

Metòde del pus fòrt rèsta modificar

Metòde utilizant le quocient d'Hare modificar

Article detalhat: Règla d'Hare.

Calculam lo quocient d'Hare egal al quocient electoral: nombre de vòtes devesit pel nombre de sètis. Efectuam la division entièra del nombre de vòtes pel quocient electoral. Calculam lo rèsta. Los sètis non atribuits se distribuisson entre los candidats dans l'òrdre de lor pus fòrt rèsta.

Lo metòde de lista a la proporcionala del pus fòrt rèsta s'utiliza en Alemanha e Itàlia per las eleccions parlamentàrias europèas.

An lo defaut de donar de resultats incoerents de còps que i a coma o mòstra la paradòxa d'Alabama.

Autres metòdes modificar

  • lo quocient de Droop: lo nombre de vòtes es divisit pel nombre de sètis mai 1 e lo quocient es aumentat d'1.
  • lo quocient de Hagenbach-Bischoff: lo nombre de vòtes es divisit pel nombre de sètis + 1
  • lo quocient d'Imperiali: lo nombre de vòte es divisit pel nombre de sètis + 2 (utilizat en Belgica per las eleccions comunalas)

Metòde de la mai fòrta mejana modificar

Dins aquels metòdes, fasèm lo repòrt entre lo nombre de vòtes e lo nombre de sètis e prenèm las melhoras mejanas.

Méthode de Jefferson modificar

Article detalhat: Règla de Jefferson.

Metòde D'Hondt modificar

Article detalhat: règla D'Hondt.

Méthode de Sainte-Laguë modificar

Article detalhat: Règla de Sainte-Laguë.

Aparentament modificar

L'institucion d'aparentaments permet d'acordar un avantatge a las listas aparentadas dins la reparticion dels sètis: s'an ganhat ensems una majoritat simple dels vòtes, se partejan l'ensems dels sètis a provesir.

Avantatges modificar

  • Lo sistèma de lista de representacion proporcionala permet a cada partit politic d'obtenir un nombre de sètis proporcional al nombre de vòtes. Es perqué pòt semblar pus juste que lo sistèma majoritari, perque rend impossible la predominança exclusiva d'una formacion politica qu'auriá pas lo sosten d'una majoritat dins lo país. Pel filosòf e politològ Alain, aquela vision demòra teorica, perque aja proporcionalitat o non dins la representacion, la majoritat demòra sola a ganhar las decisions, çò que càmbia doncas res in fine.
  • Si le seuil est raisonnable, il permet une représentation des petits partis.
  • Rebatejant mai la diversitat de l'electorat, lo resultat es mai aisiment acceptat pels electors.
  • La constitucion d'un parlament de fòrça partits implica la creacion de govèrns de coalicion: es sovent un factor de stabilitat e de moderacion.
  • Al contrari de l'escrutinh majoritari uninominal, l'elector est plus enclin à voter pour des candidats proches de ses opinions penja a votar pas que per un candidat avent mai de escasença d'èsser elegit.
  • Lo recors eventual al vòte preferencial permet a l'elector de causir a l'encòp un candidat e une formacion politica, çò que redusís fòrça lo pes dels partits politics dins la causida de lors candidats, çò qu'es pas totjorn lo cas amb los mòdes d'escrutinh majoritari.

Inconvenients modificar

  • Lo govèrn de coalicion, se es constituit de partits tròp alunhats ideologicament, rend mai dificil l'establiment de grandas reformas.
  • Lo païsatge politic es atalhonat se la proporcionala es aplicada dins un luòc caracterizat per un fòrt pluripartisme. Los linadals o los sistèmas de fusion permeton pasmens de reduire l'impacte d'aquel fenomèn sus la composition finala de l'assemblada atal elegida.
  • Al contrari del vòte uninominal per circonscripcion, lo ligam es flac entre l'elegit e l'elector, aquel avent votat per una lista e non per una persona quand la lista es blocada. Lo problèma existís mens quand l'elector pòt far un vòte preferencial.
  • La creacion de las listas blocadas dona un grand poder als caps de partit, que decidisson sols de l'òrdre dels candidats dins sa lista e pòt crear un sistèma de dictatura dedins un partit.
  • Lo sistèma de reparticion dels vòtes es sovent pauc lisible per l'elector mal avertit e risca de tornar aquel sistèma impopular.

Nòtas e referéncias modificar

  1. (fr) Representacion proporcionala d'escrutinh de lista
  2. (it) eleccions administrativas e europèas e eleccions nationalas

Vejatz tanben modificar