Principi de subsidiaritat

Lo principi de subsidiaritat es una senténcia politica e sociala segon laquala la responsabilitat d'una accion publica, quand es necessària, deu èsser atribuida a la mai pichona entitat capable de resòlvre lo problèma d'esperela. Va en parelh amb lo principi de supléncia, que vòl que quand los problèmas despassant las capacitats d'una pichona entitat, l'escalon superior a alara lo dever de la sostenir, dins las limitas del principi de subsidiaritat.

Es doncas dins lo desir de vigilar a far pas a un nivèl mai naut çò que pòt l'èsser amb mai eficacitat e l'ecalon mai bas, es a dire la recerca del nivèl pertinent de l'accion publica.

La significacion del mòt latin d'origina (subsidiarii : tropa de resèrva, subsidium : resèrva / recors / sosten) rebat plan aquel doble movement, a l'encòp de nonintervencion (subsidiaritat) e de capacitat d'intervencion (supléncia).

Formas e domènis modificar

La subsidiaritat pòt èsser:

  • descendenta: delegacion o atribucion de poders cap a un escalon mai pichon, se dich alara devolucion o decentralizacion. Concretament, dins una subsidiaritat descendenta, es l'escalon superior que decida lo que deu coneisser quina question.
  • ascendenta: atribucion de poders cap a una entitat mai vasta, se parla alara de federacion o, entre païses, de supranacionalitat. Concretament, quand una subsidiaritat es ascendenta, es l'escalon inferior que decidís lo que deu coneisser quina question.

Trapant la seuna origina dins la doctrina sociala de la Glèisa catolica, la nocion de subsidiaritat venguèt lo lèma de l'Union Europèa.

Aquel principi de subsidiaritat es clarament inscrich dins lo drech e dins lo discors europèu. La mesa en aplicacion e lo contraròtle de la mesa en òbra d'aquel principi de subsidiaritat son de questions legitimas, e dobèrtas.

Istòria modificar

Apareison de l'idèa modificar

Se pòt considerar lo filosòf Johannes Althusius coma a l'origina del principi de subsidiaritat[1]. Dins son obratge de 1603, Politica. Methodice digesta et exemplis sacris et profanis illustrata, cui in fine adjuncta est oratio panecyrica soslinha la necessitat d'autonomia de las collectivitats de basa, al respècte dels poders centrals. De fe reformada e "maïeur" d'Emden, posèt lo principi dins las deliberacions del Sinòde reformat d'Emden (1571)[2].

Qualques experiéncias de l'epòca modèrne coma per exemple las Províncias de l'Union en Occitània del temps de las guèrras de religion pòdon èsser qualificadas de tentativa d'aplicacion del principi de subsidiaritat.

Dins lo drech canon modificar

Lo principi de subsidiaritat tornèt èsser pres pel drech canon. Se trapa ja aquela nocion dins la pensada de Tomàs d'Aquin mas foguèt formulat pel primièr còp pel papa Leon XIII, dins l'enciclica Rerum novarum, primièra formalizacion de la doctrina sociala de la Glèisa catolica. Venguèt necessària pels abuses de la revolucion industriala e las consequéncias sus la societat civila.

Aquel principi, dich tanben « principi d'ajuda », enoncia qu'es una error morala e de caritat que de daissar far per un nivèl social tròp elevat çò que pòt èsser fach pel nivèl social mai bas, perque se lo privariá de tot çò que pòt far. A aquel títol, e en consequéncia d'aquò, lo trabalh de cadun a drech al meteis respècte quin que siá lo seu nivèl social, perqu'es lo sol a lo poder far.

Autras influéncias modificar

Lo principi de subsidiaritat tanben foguèt defendut per de pensaires socialistas coma Proudhon, de militants del movement cooperatiu e d'autors liberals coma John Locke e John Stuart Mill[3].

Dins l'Union Europèa modificar

Lo principi de subsidiaritat foguèt introduch dins la legislacion comunautària per l'article 3 B del Tractat de Maastricht, a per objectiu que las decisions presas dins l'Union Europèa lo sián al nivèl mai pertinent e mai pròche possible dels ciutadans.

Principi modificar

Lo principi de subsidiaritat al sens europèu èra definit als paragrafes 1 e 2 de l'article 5 del Tractat instituent la Comunautat Europèa: «La Comunautat agís dins las limitas de las competéncias que li son conferidas e dels objectius que li son atribuits pel present tractat. Dins los domènis que ne relèvont pas de la seuna competéncia exclusiva, la Comunautat interven, conformament al principi de subsidiaritat, sonque se e dins la mesura que los objectius de l'accion envisatjada pòdon pas èsser realizats de biais sufisent pels Estats membres e pòdon doncas, en rason de las dimensions o dels efèctes de l'accion envisatjada, èsser realizats melhor al nivèl comunautari».

Dins l'encastre de las competéncias concurrentas entre l'Union Europèa e los Estats Membres de l'Union Europèa, l'Union Europèa es competenta quand es incontestable que l'accion de la Comunautat apareis coma mai eficaça qu'une accion menada per una instància mai locala.

S'agís alara de definir sus que critèris se declarerá quicòm d'incontestable.

Lo principi de subsidiaritat se trapa ara al paragrafe 3 de l'article 5 del Traitat sus l'Union Europèa : «En vertut del principi de subsidiaritat, dins los domènis que relèvan pas de la seuna competéncia exclusiva, l'Union interven solament se, e dins la mesura que, los objectius de l'accion envisatjada pòdon pas èsser atengut de biais sufisane pels Estats membres, tant al nivèl central qu'al nivèl regional e local, mas pòdon l'èsser melhor, en rason de las dimensions o dels efèctes de l'accion envisatjada, al nivèl de l'Union».

Mesa en òbra modificar

L'un dels objectius implicita èra de mermar l'espandiement del camp de l'accion burocratica al sen de l'Union.

Pasmens, la mesa en òbra es complèxa e subjectiva. Es perque, en realitat, las causidas politicas pesan tant coma la reparticion optimala de las competéncias.

Fonts modificar

Referéncias modificar

  1. (fr)Jean-Sylvestre Mongrenier, Johannes Althusius et l’Europe subsidiaire, institut-thomas-more.org, lo 25 de mai de 2009.
  2. (fr)Marc Luyckx, "Histoire philosophique du principe de subsidiarité", Comission europèa, Cellula de prospectiva, ML(92) 64/92, lo 20 de genièr de 1992.
  3. (fr)La subsidiarité, principe de la démocratie délibérative, et la décentralisation Jean-Claude Boual e Philippe Brachet 2005

Bibliografia modificar

  • Encyclica (fr)"Rerum Novarum", pel Papa Leon XIII
  • (fr)Nouvelles de Synergies européennes, N°17, janvier 1996, p. 21, 22, 23, Entre autorité et libertés: le principe de subsidiarité, per Stéphane Gaudin.
  • (fr)Chantal Delsol, Principe de subsidiarité, PUF, 1993.

Vejatz tanben modificar

Articles connèxes modificar

Ligams extèrnes modificar