Perros-Guirec

una comuna francesa

Perroz-Gireg en breton ( Perros-Guirec en francés) es una comuna bretona, situada dins lo departament de las Còstas d'Arvòr e la region de Bretanha.

Perroz-Gireg
Perros-Guirec
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Perros-Guirec - La còsta de granit ròsa e lo phare de Ploumanac'h
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 48° 48′ 51″ N, 3° 26′ 32″ O
Localizacion sus la mapa de Bretanha
Superfícia 14,16 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
96 m
0 m
Geografia politica
Region istorica Bretanha Armas de Bretanha
Estat França
Region
53
Bretanha
Departament
22
Còstas d'Arvòr Armas deu Departament de las Còstas d'Arvòr
Arrondiment Lannion
Canton Perros-Guirec
Cònsol Yvon Bonnot (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici Perrosien (en francés)
Còde postal 22700
Còde INSEE 22168
Site officiel de la commune de Perros-Guirec

Geografia modificar

Partida eissida de l'article francés

Lo Sentier dels douaniers, sul luòc protegit dels landes de Ploumanac'h, voreja la celèbra còsta de granit ròsa, érodée dempuèi près de 300 milions d'ans, #qu'ofrís un païsatge surnaturel de chaos granitiques a las formas insolitas, en s'estendent sus près d'unitat|9|km .

La vila compren tres plajas principalas. Aquela de Trestraou es ensoleillée. S'i tròban lo casino e lo Palai dels congrèsses, ont an sovent luòc de las exposicions. Es d'aquela plaja #que s'embarca per visitar las Sèt-Islas #que la environnent, que # « l'Isla als Ausèls » (l'isla Rouzig), inhabitée, mas ont residisson entre el goélands e fòls de Bassan. La plaja de Trestrignel es mai batuda pels vents. Pro sauvatge, #çò que fa lo sieu encant, es cossí dintrada al bas d'una còsta, e a vorejat per la punta del Castèl, promontori rocós de la nautor #que se'n pòt aprofechar d'una vista panoramique sus las islas, sustot sus l' isla Tomé (#que fa pas pas partida Sèt-Islas). La plaja de Sant-Guirec se situa per çò qu'es d'ela en lo bourg de Ploumanac'h, la longitud del sentier dels douaniers ; es doncas una halte facila per tot randonneur l'estiu. Cara siá sus una pichona isla se lèva lo Castell de Costaérès.

Lo pòrt de la vila a dotat d'una conca a ondada e acuèlh tanben plan los marines pescadors que los plaisanciers. Una conca de rétention d'aiga jouxtant la conca a ondada, lo Linkin, anciennement conca de caça[1], a #èsser transformat n'airal d'activitats nàutiques (escolara o touristique, segon l'estacion).

Tèxte originau de l'article francés

Le Sentier des douaniers, sur le site protégé des landes de Ploumanac'h, borde la célèbre côte de granit rose, érodée depuis près de 300 millions d'années, qui offre un paysage surnaturel de chaos granitiques aux formes insolites, s'étendant sur près de 9 km.

La ville comprend trois plages principales. Celle de Trestraou est ensoleillée. S'y trouvent le casino et le Palais des congrès, où ont souvent lieu des expositions. C'est de cette plage qu'on embarque pour visiter les Sept-Îles qui l'environnent, parmi lesquelles « l'Île aux Oiseaux » (l'île Rouzig), inhabitée, mais où résident goélands et fous de Bassan. La plage de Trestrignel est davantage battue par les vents. Assez sauvage, ce qui fait son charme, elle est comme encaissée au bas d'une côte, et est bordée par la pointe du Château, promontoire rocheux du haut duquel on peut profiter d'une vue panoramique sur les îles, notamment sur l'île Tomé (qui ne fait pas partie des Sept-Îles). La plage de Saint-Guirec se situe quant à elle dans le bourg de Ploumanac'h, le long du sentier des douaniers ; elle est donc une halte facile pour tout randonneur l'été. Face à elle sur une petite île se dresse le Château de Costaérès.

Le port de la ville est doté d'un bassin à flot et accueille aussi bien les marins pêcheurs que les plaisanciers. Un bassin de rétention d'eau jouxtant le bassin à flot, le Linkin, anciennement bassin de chasse[2], a été transformé en aire d'activités nautiques (scolaire ou touristique, selon la saison).

Istòria modificar

Partida eissida de l'article francés

Perros-Guirec Fa partida del Trégor, mas fins a la Revolucion francesa la parròquia de Perros-Guirec, enclavée en la évêché de Tréguier fasiá partida del doyenné de Lannion en levant del évêché de Dòl e coneguda jol vocable de Jacques lo Minèr (veire la glèisa Santa-Jacques, principala glèisa de la vila).

Fichièr:Transpòrtas-de vagons-perros.jpg
Veituras e de vagons n'estacion de Perros-Guirec

Entre la e lo Data|15|d'abril|1949 , la vila es desservie pel tren a via métrique de las Camins de fèrre de las Còstas-de detlo-Nòrd, de la linha linha de Lannion a Perros-Guirec. Aquela linha preniá la linha Tréguier - Perros-Guirec a l'estacion de « Pichon Camp »[3]. En Perros, l'estacion i aviá situat al nivèl del pòrt del Linkin.

Tèxte originau de l'article francés

Perros-Guirec fait partie du Trégor, mais jusqu'à la Révolution française la paroisse de Perros-Guirec, enclavée dans l'évêché de Tréguier faisait partie du doyenné de Lannion relevant de l'évêché de Dol et connue sous le vocable de Jacques le Mineur (voir l'église Saint-Jacques, principale église de la ville).

 
Voitures et wagons en gare de Perros-Guirec

Entre le Mes invalid (août) et le Mes invalid (avril), la ville est desservie par le train à voie métrique des Chemins de fer des Côtes-du-Nord, de la ligne ligne de Lannion à Perros-Guirec. Cette ligne rejoignait la ligne Tréguier - Perros-Guirec à la gare de « Petit Camp »[3]. Dans Perros, la gare était située au niveau du port du Linkin.

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Yvon Bonnot    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 738 1 477 1 783 1 968 2 251 2 366 2 368 2 555 2 605

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
2 635 2 765 2 800 2 761 2 778 2 920 2 713 2 614 2 809

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
2 991 3 395 3 488 3 633 4 078 4 432 4 605 5 812 5 231

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
6 020
6 866
7 773
7 496
7 497
7 614
7 369
7 333
7 297
2009 2010
7 375
7 689
7 511
7 814
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. Conca en amont del pòrt, #que lo lâcher d'aiga ne permetiá de caçar lo sable amuntegant-se en lo fons del pòrt
  2. Bassin en amont du port, dont le lâcher d'eau permettait de chasser le sable s'entassant dans le fond du port
  3. 3,0 et 3,1 Laurent Goulhen, « Lannion la vila a tres oras estacions », Revista d'istòria del Musèu del Pichon Tren de las Còstas-de detlo-Nòrd, no 17, en abril 2000, pàg. 14-22 Error de citacion : Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «lannion» està definit diverses vegades amb contingut diferent.