Paul Édouard Passy (Versalhas, 13 de genièr de 1859Bourg-la-Reine, 21 de març de 1940) foguèt un lingüista e fonetician francés, un dels pionièrs dels estudis de fonetica. Fondèt l'Associacion Fonetica Internacionala en 1886. Sa contribucion foguèt fondamentala dins l'elaboracion e difusion de l'Alfabet Fonetic Internacional. Aguèt coma escolan lo fonetician anglés Daniel Jones que foguèt un dels lingüistas mai importants de la lenga anglesa.

Paul Passy en 1901

Biografia modificar

Paul Passy nasquèt en 1859 a Versailles dins una familha de notables parisencs. Son paire, Frédéric, èra un economista e politician prestigiós qu'èra estat lo primièr guerdonat (amb Henri Dunant) del Prèmi Nobel de la Patz en 1901. Plan jove Passy, qu'aviá de preceptors, dominava ja mantuna lenga estrangièra coma l'anglés, l'alemand e l'italian. Mai tard estudièt lo sanscrit e lo latin a l'École des Hautes Études. Se diplomèt a l'universitat quand aviá pas que 19 ans e comencèt puèi a trabalhar coma professor de lenga (en alemand e anglés) dins las escòlas publicas per far pas lo servici militar. I passèt dètz ans e, cansat de l'ensenhament tradicional de las lengas, comencèt a s'organizar pr'amor d'ensajar d'i menar de reformas prigondas e drasticas. Aital fondèt en 1886 l'Associacion Fonetica Internacionala, qu'a la debuta amassava de professors de lenga. Participèt puèi, e foguèt un dels contribusidors màgers, a l'elaboracion de l'Alfabet Fonetic Internacional. Passy foguèt tanben un personatge essencial dins lo desvolopament del cristianisme social francés. En 1906, participèt a la creacion de l'Union dels Socialistas Crestians e tres ans mai tard, en 1909, fondèt a ras del vilatge de Fontette (dins lo departament d'Aube) la coloniá sonada Liéfra (nom bastit a partit de la devisa francesa "Liberté, Égalité, Fraternité") que foncionava segon la lei de Moïse que desapareguèt tre qu'arribèt la Primièra Guèrra Mondiala.

Òbras modificar

  • Élémans (sic) d'anglais parlé s. d.
  • L'instruction primaire aux États-Unis: rapport présenté au ministre de l'Instruction publique (1885)
  • Sons du français (1887)
  • Étude sur les changements phonétiques et leurs caractères généraux (1891)
  • Le français parlé; morceaux choisis a l'usage des étrangers avec la prononciation figurée (1892)
  • Elementarbuch des gesprochenen Französisch, escrich amb Franz Beyer (1893)
  • Abrégé de prononciation française, phonétique et orthoépie, avec un glossaire des mots contenus dans le français parlé (1897)
  • Dictionnaire phonétique de la langue française, complément nécessaire de tout dictionnaire français, escrich amb Hermann Michaelis (1897)
  • De la méthode directe dans l'enseignement des langues vivantes, escrich amb Henri Laudenbach e Georges Delobel (1899)
  • Choix de lectures françaises phonétiques (1900)
  • Petite phonétique comparée des principales langues européennes (1906)
  • Lectures françaises phonetiques (1918)
  • Conversations françaises, en transcription phonétique avec traductions anglaises (1920)
  • Souvenirs d'un socialiste chrétien, 2 volums (1930-1932)