Pardias-Pietat

una comuna francesa
Vilatge d'Occitània

Pardias-Pietat (Pardies-Piétat en francés) qu'ei ua comuna bearnesa administrada peu departament deus Pirenèus Atlantics e la region de Navèra Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Pardias-Pietat
Pardies-Piétat
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La maison comuna
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 12′ 51″ N, 0° 17′ 55″ O
Superfícia 7,47 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
399 m
230 m
216 m
Geografia politica
País Bearn Armas de Bearn
Estat Bandièra de França França
Region
75
Navèra Aquitània
Departament
64
Pirenèus Atlantics Armas deu Departament deus Pirenèus Atlantics
Arrondiment
643
Arrondiment de Pau
Canton
6426
Ouzom, Gave et Rives du Neez (Canton de Nai Darrèr abans 2015)
Intercom
246401756
CC deu País de Nai
Cònsol Michel Cassou
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2019)
462 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

473 ab.
Densitat 58,63 ab./km²
Autras informacions
Gentilici (en francés)
Còde postal 64800
Còde INSEE 64444

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Toponimia modificar

La prononciacion qu'ei [parˈðĩɔs] (nasalizacion de i). Las fòrmas ancianas que son Bardinae au sègle XIau, Pardies de Lissarre en 1385, Pardies de Lixarra en 1450, Pardiees de Lixarre en 1535, Pardees en 1675, Pardies (mapa de Cassini, a la fin deu sègle XVIIIau) [1].

Gerhard Rohlfs, citat per Grosclaude, qu'explica Pardies per lo latin parietinae, « casa arroeinada », qui a donat pardina en aragonés, « montanha dab casas rusticas, pastenc dab cabanas, lòc inculte qui sèrv de pastenc » [1].

Dauzat e Rostaing qu'explican Pardias sia per prata (plurau de pratum, « prat » e sufixe -ina, sia per lo latin *parietinas, derivat de paries, « paret » [2].

Segon Miquèu Grosclaude, la purmèra explicacion de Dauzat que harè de Pardias l'equivalent deus nombrós Pradinas, « las petitas pradas ». Mès que cau causir la segonda e la de Rohlfs. L'explicacion per Pradinas que supausaré ua metatèsi de r, mès, atau com remarca Pèire Bèc, la metatèsi de r que's hè en gascon totjorn en remontant cap au començament deu mot e jamèi dens l'aute sens (ex. capra > craba, dormire > dromir, fenèstra > frinesta). Pardias qu'ei donc l'equivalent deus pardinas d'Aragon, mot pirenenc, de *parietinas, « pastenc dab murets/murrets [1]. Pr'amor deu semantisme larg de l'eretèr de *parietinas, la question de son sens precís dens lo cas de la localitat bearnesa que demora drubèrta.

Pietat que correspón au nom d'ua capèra deu sègle XVIIau, dedicada a la Verge [1]. Lissare o Lixarra qu'ei l'ancian nom d'ua partida de las comunas la plana de Nai. Qu'ei un nom basco qui ei lo medish que lo d'ua anciana comuna soletina aplegada dab Maulion. Segon J.B. Orpustan, lo nom ei pas lizarra, « los hrèishos », mès meilèu lex-t-aurre, « au davant deu flume », qui correspón a la situacion d'aqueras comunas près deu Gave de Pau [1].

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
1995 2020 Michel Cassou PS  
  1995      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 438, totala: 447
 


1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008




Cercar
Cercar
431
440
448
459
2009 2010
451
462
448
457
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas dab la comuna modificar

Véder tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 et 1,4 Michel Grosclaude, Dictionnaire toponymique des communes du Béarn, Escòla Gaston Febus, 1991, p. 268 e 196
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 546, a Prades