Murèth

una comuna francesa
Vila d'Occitània

Murèth (en gascon, AFI: [my.'ɾɛt]) o Murèl (en lengadocian, [my.'ɾɛl]; en occitan ancian: Murel; en francés: Muret), es una vila gascona, situada en Comenge,[1] prèp de Tolosa e dins lo sieu airau urban. Se situa dens lo departament de la Hauta Garona e hè part de la region administrativa d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Murèth
Muret
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La glèisa de Sant Jacme de Murèth.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 27′ 40″ N, 1° 19′ 36″ E
Superfícia 57,84 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
305 m
169 m
152 m
Geografia politica
País  Gasconha
Contrada Comenge Armas de Comenge
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània , ancianament de Miègjorn-Pirenèus
Departament
31
Hauta Garona Armas del Departament d'Hauta Garona
Arrondiment
311
Arrondiment de Murèth (caplòc)
Canton
3123
Canton de Murèth (caplòc)
Intercom
243100690
CA Le Muretin Agló (SIREN 200068641)
Cònsol André Mandement
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
24 813 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

25 374 ab.
Densitat 427,47 ab./km²
Autras informacions
Gentilici muretin, muretina
Còde postal 31600
Còde INSEE 31395

Lo gentilici es muretin, muretina. Murèth estèc la capitala deu comtat de Comenge, e ara es lo sèti de la Comunitat d'Aglomeracion deu Muretin.

La vila es coneguda pr'amor que s'i passèc la Batalha de Murèth en 1213.

Geografia modificar

Murèth a 23864 abitants (2010). Ara, es una banlèga de Tolosa. Es la sosprefectura de la Hauta Garona. Lo climat de Murèth es temperat oceanic ambe influéncias mediterranèas.

Toponimia modificar

Istòria modificar

Murèth es un lòc plan important dins l'istòria d'Occitània e de Catalonha, aicí se passèc la Batalha de Murèth, lo 12 de setembre de 1213. A aquesta batalha, se morisquèc Pèire II d'Aragon, rei de la Corona d'Aragon e Comte de Barcelona, aligat au comte de Tolosa, en tot lutant contra los crotzats franceses de Simon de Montfòrt. Aqueth hèit metèc fin au dinamisme deu comtat de Tolosa en Occitània e a l'expansion per Occitània deus monarcas catalans e que permetèc lo començament de la dominacion francesa d'aqueres territòris.

Pendent l'Ancian Regime, Murèth èra de l'eleccion de Comenge, doncas de la província de Gasconha, de la generalitat d'Aush, de l'archidiocèsi de Tolosa e de la senescaucia de Tolosa. Lo vocable de la glèisa principala es Sent Jacme. I a ara autas quate glèisas : Sent Joan Baptista (bastida en 1972), Sent Cassian d'Estantens, Sent Martin d' Ox e Sent Amanç; avant la revolucion, i avè tanben Sent Germèr, Sent Marçau (o Marcèth), Sent Pèr de Bajourville (près d’Estantens). Tanlèu 1790, Murèth èra caplòc de canton e de districte; en l'an XII, de canton e d'arrondiment. Lo decret deu 10 de setembre 1926 suprimigoc l'arrondiment e l'incorporèt a l'arrondiment de Tolosa. L'arrondiment estoc restablit per la lei deu 1èr de junh 1942 [2].

Autras glèisas o parròquias d'Ancian Regime (de l'archidiocèsi e de la senescaucia de Tolosa) :

  • La parròquia d'Estantens o de Sent Cassian (vocable de la glèisa) estoc ua comuna efemèra deu canton de Murèth en 1790-1791 [3]; lo lòc es netament au sud de Murèth;
  • La parròquia de La Comba; le vocable de la glèisa, annèxa de Sent Jacme de Murèth, èra Sent Joan Baptista [4]; La Comba es a l'èst de Murèth, delà Garòna;
  • La parròquia d' Ox estoc ua comuna efemèra deu canton de Murèth en 1790-1791. Le vocable de la glèisa, annèxa de Sent Germèr de Murèth, èra Sent Martin [5]; Ox es au sud-sud-èst de Murèth, en direccion de Sent Alari;
  • Sent Amanç (vocable de la glèisa) èra ua parròquia de la comunautat de Murèth venguda comuna (deu canton de Murèth) en 1790 dambe'u nom de Sent Amanç e Ribonet. Ribonet es situat sus la comuna de Bèumont de Lesat [6]; Sent Amanç es au sud d'Estantens.
  • Sent Pèr (vocable de la glèisa) de Bajourville èra tanben parròquia [7]. Sent Pèr, St-Pierre, es en riba dreta de Garòna.

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2020 André Mandement PS president de la comunautat d'aglomeracion deu Muretin
1995 2008 Alain Barrès UMP cardiològue, deputat (1995-1997), conselhièr generau (1992-1998), ancian president de la CAM
1989 1995 Hélène Mignon PS dermatològa, deputada (1988-1993 e 1997-2007)
1953 1989 Jacques Douzans divèrs dreta conselhèr generau (1955-1979), deputat (1958-1962 e 1967-1973)
1947 1953 Henri Peyrusse SFIO  
1925 1947 Vincent Auriol SFIO deputat, president de la Republica (1947-1954)
  1925      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • A la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna, qu'èra deu canton de Murèth (caplòc), i demorèc e en vengoc lo burèu centralizator.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 24725, totala: 25565
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
3 000 3 258 3 284 3 286 3 787 3 972 4 000 4 308 4 196

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
4 125 4 130 4 050 3 852 3 956 4 056 4 145 4 142 4 064

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
3 911 3 712 3 654 3 218 3 482 3 725 4 013 4 368 5 204

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
6 693
13 039
14 778
15 844
18 134
20 735
23 622
23 572
23 297
24 000
2009 2010
23 356
24 087
23 864
24 653
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lòcs e monuments modificar

  • La glèisa Sent Jacme de Murèth.

Personalitats ligadas dambe la comuna modificar

Véser tanbens modificar

Murèth a una calandreta dempèi 1990. L'ensenhament de l'occitan es tanbens ancian au public dins le licèu e collègis de la ciutat.

Ligams extèrnes modificar

Nòtas e referéncias modificar

  1. Çaquelà, le geografe Frederic Zégierman restaca Murèth au Tolosan.
  2. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 33 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html
  3. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 15 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html
  4. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 22 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html
  5. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 34 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html
  6. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 39 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html
  7. Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne, p. 44 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html