Vilatge d'Occitània

Montesquiu (Montesquieu en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Montesquiu
Montesquieu
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 33′ 45″ N, 3° 16′ 36″ E
Superfícia 14,47 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
467 m
250 m
140 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
341
Besièrs
Canton
3429
Càsols (Rojan abans 2015)
Intercom
243400678
CC dels Avant Monts
Cònsol Francis Castan
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
73 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

73 ab.
Densitat 4,42 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Montesquivains (en francés)
Còde postal 34320
Còde INSEE 34168

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Toponimia modificar

Montesquiu modificar

Las fòrmas ancianas son : apud Montem Eschivum en 1159, Bernardus de Monte eschivo en 1182, Peire de Montesquiu en 1184, apud Montem esquivum en 1204, le seigneur de Montesquieu de Pezenas en 1529, Montesquiou en 1636, Montesquieu en 1643, 1708, 1740-60, 1759, 1770-1772 (mapa de Cassini), le ch[âte]au ruiné de Montesquieu en 1740-60[1].

Montesquiu ven de l'occitan mont e esquiu, « sauvatge, fèr, ostil » [2],[1].

Le Mas-Rolland modificar

L'occitan mas, del latin mansum, a lo sens de « bòria, ostal », mas de còps de « masatge »[3]. Lo nom es sus la mapa de Cassini (1770-72) : Mas Rolland, explicable pel nom de familha Rolland[4].

Padèrn(s) modificar

Las fòrmas ancianas son : ecclesiam S. Michaëlis de Padernis, cap a 1156, de Pader en 1270 [1746] (segonda man), Paders en 1622, 1643, paroisse de Paders en 1724, Pader en 1770-72 (mapa de Cassini). Padèrn(s) èra una granda proprietat galloromana. Lo nom ven de l'escais-nom [cognomen] Paternus, emplegat sense sufixe[5], probablament perqué lo cognomen a una valor adjectivala. Caldriá benlèu ajustar in loco quem vocant Paderino en 988 e la varianta Padernis (Joan Pèire Chambon)[6].

Fornòls modificar

Las fòrmas ancianas son : [village] de Fournols en 1740-60, Fournols en 1770-1772 (mapa de Cassini). Es un nom de familha[7] e pas dirèctament un derivat de forn o del latin furnus, amb lo sufixe latin -olum o son resultat.

Valuzières modificar

L o nom es pas atestat qu'en 1894 : Valeuzieres. Representa val eusièra : val del bòsc d'euses[8].

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2014 2026 Francis Castan sense retirat
març de 2001 2014 Elie Kubica    
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 64, totala: 64
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
180 177 176

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 149 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 97 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
45
53
35
38
47
47
58
58
60
63
2009 2010
62
62
65
65
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 73 abitants e la densitat èra de 5,04 ab/km².

Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Veire tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. 1,0 et 1,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 253
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 473
  3. Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 235
  4. Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 333
  5. Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 277
  6. https://www.etudesheraultaises.fr/wp-content/uploads/ael-art-2006-30-11-nouvelles-observations-toponymie-herault-frank-hamlin.pdf
  7. Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 168
  8. Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 415