Minieg-Begerel

una comuna francesa

Minieg-Begerel en breton ( Miniac-sous-Bécherel en francés) es una comuna bretona, situada dins lo departament d'Ille et Vilaine e la region de Bretanha.

Minieg-Begerel
Miniac-sous-Bécherel
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 48° 17′ 10″ N, 1° 55′ 51″ O
Localizacion sus la mapa de Bretanha
Superfícia 13,55 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
183 m
150 m
79 m
Geografia politica
Region istorica Bretanha Armas de Bretanha
Estat França
Region
53
Bretanha
Departament
35
Ille et Vilaine Armas deu Departament d'Ille et Vilaine
Arrondiment Rennes
Canton Bécherel
Intercom
243500626
du Pays de Bécherel
Cònsol Claude Pestel (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici Miniacois, Miniacoise (en francés)
Còde postal 35190
Còde INSEE 35180

Geografia modificar

Partida eissida de l'article francés
Tèxte originau de l'article francés

Istòria modificar

Partida eissida de l'article francés

La preséncia de doas menhirs diches « las Ròcas del Diable » testifica d'una preséncia umana almens dempuèi lo Neolític sul territòri de Miniac. La glèisa St Pèira de Miniac poiriá d'après Erwan Vallerie, portar lo nom d'un fundus gallo-romain. La municipalitat de Miniac a traversat per la via romaine Roazhon-Dinan, al niveu del luòc-dich la Echaussée. La parroise de Miniac apareis per las primièras fes l'an 1122 e levava de la Abbaye St Melaine de Roazhon. Pendent las guèrras de succession de Bretanha, los environs de Bécherel avián ocupat pels Angleses #que lo luòc fòrt de Bécherel. Aquela aucupacion #donar luòc a de nombroses afrontaments. Lo periòde seguent mes jos la dynastie de las Montforts #portar la patz e dels escambis comerciales #que ne favorisson lo bastiment de nombroses solares per familhas roturières nouvellement enriquidas e ennoblides coma aquela de Jehan Laevin en 1431, Georget Mysenz, e Jouban Nysenz l'an 1441. Residís sul territòri de Miniac de nombroses solares en un païsatge bocage : solares de St Baud, de la Crotz-Cuerta, de Lessart e del Frêne. Lo solar de Montifault de los nòstres jorns destruits, èra lo banc de la juridiction de Miniac e dépendait encara a la baronnie de Bécherel en 1770. En 1448, lo solar aperteniá a Jean Pè-de-Vaca, passa de contunh a la familha Urvoy l'an 1661 e mai tard a las Lanjamet. Del Modèl:Sp-, lo país de Bécherel èra renommé mercés a la siá prospérité ligada a l'indústria toilière coma lo testifiquen los nombroses ostals de vendeires toiliers e solares, #que #èsser de contunh descatalogats en granjas. Una carta brevet de Jean V de 1535, confirma l'aguda de fièras a Miniac. En 1590, pendent la Liga, las tropas del Pòrti de Mercoeur assiègent la vila. Mai tard pendent la Revolucion, la chouannerie pas #estalviar pas la region. Lo déclin de l'indústria toilière, a la fin de la sègle XVIII, #portar la populacion a se virar cap a las activitats agricòlas e artesanalas.

Tèxte originau de l'article francés

La présence de deux menhirs dits « les Roches du Diable » atteste d’une présence humaine au moins depuis le Néolithique sur le territoire de Miniac. L’église St Pierre de Miniac pourrait d’après Erwan Vallerie, porter le nom d’un fundus gallo-romain. La commune de Miniac est traversée par la voie romaine Rennes-Dinan, au niveu du lieu-dit l’Echaussée. La parroise de Miniac apparaît pour la première fois en 1122 et relevait de l’Abbaye St Melaine de Rennes. Durant les guerres de succession de Bretagne, les environs de Bécherel étaient occupés par les Anglais dont la place forte de Bécherel. Cette occupation donna lieu à de nombreux affrontements. La période suivante placée sous la dynastie des Montforts amena la paix et des échanges commerciaux qui favorisent la construction de nombreux manoirs par des familles roturières nouvellement enrichies et anoblies comme celle de Jehan Laevin en 1431, Georget Mysenz, et Jouban Nysenz en 1441. Il réside sur le territoire de Miniac de nombreux manoirs dans un paysage bocage : manoirs de St Baud, de la Croix-Courte, de Lessart et du Frêne. Le manoir de Montifault de nos jours détruit, était le siège de la juridiction de Miniac et dépendait encore à la baronnie de Bécherel en 1770. En 1448, le manoir appartenait à Jean Pied-de-Vache, ensuite passe à la famille Urvoy en 1661 et plus tard aux Lanjamet. Du Modèl:Sp-, le pays de Bécherel était renommé grâce à sa prospérité liée à l’industrie toilière comme le témoignent les nombreuse maisons de marchands toiliers et manoirs, qui furent ensuite déclassés en fermes. Une lettre patente de Jean V de 1535, confirme la tenue de foires à Miniac. En 1590, durant la Ligue, les troupes du Duc de Mercoeur assiègent la ville. Plus tard durant la Révolution, la chouannerie n’épargna pas la région. Le déclin de l’industrie toilière, à la fin du sègle XVIII, amena la population à se tourner vers les activités agricoles et artisanales.

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Claude Pestel    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 070 1 075 1 180 1 102 1 174 1 096 1 050 1 065 1 165

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 095 1 081 1 085 1 047 1 052 1 002 1 006 1 013 981

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
935 923 884 789 812 811 771 720 635

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
623
612
587
527
516
560
648
661
673
2009 2010
689
701
708
721
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar