Lo mentonasc (pronóncia locala: [meⁿtu'naʃk]) es un parlar de transicion entre l'occitan (vivaroaupenc e niçard) e lo ligur, emb de trachs occitans dominants. Si parla a Menton e dins li comunas a l'entorn.

Infotaula de lengaMentonasc
mentonasc
Parlat en Occitània
RegionsMenton
Familha lingüistica
Mentonasc
Còdis lingüistics
Mòstra
Article primièr de la Declaracion dels Dreches de l'Òme

Lu trachs essencialament occitans dau mentonasc son senhalats per toi lu especialistas qu'an estudiat aqueu parlar, tot en admetent de trachs ligurs minoritaris (vejatz la bibliografia). Totun certans mitans culturaus ligurs pretendon erroneament que lo mentonasc seria basta de ligur e non d'occitan, mas aquela opinion non a minga basa scientifica.

Lo mentonasc ten d'influéncias de toi lu parlars pròches. Dau costat occitan si restaca sobretot au vivaroaupenc (per lu vèrbs qu'an la primiera persona dau singular en -o e per la casuda de -d- entre doi vocalas) mas finda au provençau niçard (per lo tipe ca e ga en luec de cha e ja). Dau costat ligur a d'afinitats emb lo parlar de Ventemilha. E finda a d'afinitats emb lo parlar roiasc (qu'es un autre parlar intermediari entre ligur e occitan).

L'associacion principala que defende lo mentonasc, localament, es la Societat d'Art e d'Istòria dau País Mentonasc (Société d'Art et d'Histoire du Mentonnais, SAHM), que s'afilha au Felibritge e a l'Institut d'Estudis Occitans, lu doi agropaments majoraus qu'agisson per la cultura occitana.

Bibliografia modificar

  • Joan Loís Caserio = Jean-Louis Caserio et la Commission du Vocabulaire Mentonnais, Lexique Français-Mentonnais, Société d'Art et d'Histoire du Mentonnais (SAHM), Menton, 2001.
  • Joan Felip Dalbera = Jean-Philippe Dalbera, Les parlers des Alpes Maritimes : étude comparative, essai de reconstruction [tèsi], Tolosa: Université de Toulouse 2, 1984 [ed. 1994, Londres: Association Internationale d’Études Occitanes]
  • Werner Forner, “Le mentonnais entre toutes les chaises ? Regards comparatifs sur quelques mécanismes morphologiques” [Caserio & al. 2001: 11-23]
  • Louis Caperan-Moreno & Jean-Louis Caserio, Ou Mentounasc à Scora, SAHM, 2003, 3a ed.
  • O mentonasc per o bachelerat <Ou Mentounasc per ou Bachelerà>, choix de textes présentés par Jean-Louis Caserio, professeur de langue et culture régionales, 4a ed., SAHM, 2002
  • Gerhard Rohlfs, « Entre Riviera et Côte d'Azur : à propos du mentonnais » in Mélanges de philologie romane à la mémoire de J. Boutière, éd. I. Cluzel - F. Pirot, vol. II, Liège, 1971 (pp. 883-891)
  • Gerhard Rohlfs, « Entre Riviera et Côte d'Azur (II) » in Mélanges de philologie romane offerts à Ch. Camproux, vol. II, 1978, pp. 971-978.
  • Juli Ronjat = Jules Ronjat, Grammaire istorique [sic] des parlers provençaux modernes, 4 vol., 1930-1941 [reed. 1980, Marselha: Laffitte Reprints, 2 vol.]
  • Alan Venturini = Alain Venturini, Le parler mentonasque, Lo Sorgentin <Lou Sourgentin> 56, abriu dau 1983 [reed. in Caserio & al. 2001: 25-30]

Ligams extèrnes modificar