Marzhinieg-Houarnruz

una comuna francesa

Marzhinieg-Houarnruz en breton ( Martigné-Ferchaud en francés) es una comuna bretona, situada dins lo departament d'Ille et Vilaine e la region de Bretanha.

Marzhinieg-Houarnruz
Martigné-Ferchaud
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La glèisa Santa-Pierre
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 47° 49′ 43″ N, 1° 19′ 01″ O
Localizacion sus la mapa de Bretanha
Superfícia 74,1 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
121 m
75 m
42 m
Geografia politica
Region istorica Bretanha Armas de Bretanha
Estat França
Region
53
Bretanha
Departament
35
Ille et Vilaine Armas deu Departament d'Ille et Vilaine
Arrondiment Felger
Canton Retiers
Intercom
243500634
au Pays de la Roche aux Fées
Cònsol Pierre Jégu (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici Martignolais, Martignolaise (en francés)
Còde postal 35640
Còde INSEE 35167
www.ville-martigneferchaud.fr

Geografia modificar

Partida eissida de l'article francés

Del punt d'enguarda de la riquesa de la flore, Martigné es a la huitième luòc de las municipalitats del departament en possedint en los sieus desparièrs biotopes çò de mès de taxons, siatz 606 per una mejana communale de 348 taxem e un total départemental de 1373 taxem (118 familhas). Se compta sustot 56 taxem a fòrta valor patrimoniala (totala de 207) ; 28 taxem protegits e 39 apertenent a la lista roja del Massís armoricain (total départemental de 237) [1].

Tèxte originau de l'article francés

Du point de vue de la richesse de la flore, Martigné est à la huitième place des communes du département possédant dans leurs différents biotopes le plus de taxons, soit 606 pour une moyenne communale de 348 taxons et un total départemental de 1373 taxons (118 familles). On compte notamment 56 taxons à forte valeur patrimoniale (total de 207) ; 28 taxons protégés et 39 appartenant à la liste rouge du Massif armoricain (total départemental de 237) [2].

Istòria modificar

Partida eissida de l'article francés

çò abbé Democrata Louis Bridel (1890-1933) i es inhumé. Charles Rabot, nascut a Nivèrns en 1856, en una familha d'origina bretonne, es a las fes un géographe, un glaciologue, un explorateur, al meteis temps #qu'un grand viatgèr, un jornalista e un conférencier.Qualques setmanas abans que la Segonda Guèrra mondiala esclata pas, Charles Rabot se retira en la siá proprietat de Martigné-Ferchaud en Ille-e-Vilaine, ont a defallit lo 1er en febrièr 1944. En l'aumenatge #que lududes ret La Illustration (12/19 de febrièr 1944), Jacques Sorbets escrich : « Animat del sol desir d'agrandir l'orizont del grand public, s'esborrava entièrament en los sieus articles o de conferéncias darrièr d'aquel #que i aviá a escriure o a dire. Lo sieu extrèma modèstia l'a mantenuda a França en una sòrta de incognito #que lo daissava indiferent ». La populacion de la municipalitat èra, engalanava, favorabla als cambiaments aportats per la Revolucion francesa, sustot après la fin de la Terror. La principala celèbra revolucionària es aquela en celebrant l'anniversari del execucion de Louis XVI, acompanhada d'un serment d'òdi a la royauté e a la anarchie, celebrada a partir de 1795[3].

Tèxte originau de l'article francés

l'abbé démocrate Louis Bridel (1890-1933) y est inhumé. Charles Rabot, né à Nevers en 1856, dans une famille d’origine bretonne, est à la fois un géographe, un glaciologue, un explorateur, en même temps qu’un grand voyageur, un journaliste et un conférencier.Quelques semaines avant que la Seconde Guerre mondiale n’éclate, Charles Rabot se retire dans sa propriété de Martigné-Ferchaud en Ille-et-Vilaine, où il est décédé le 1er février 1944. Dans l’hommage que lui rend L’Illustration (12/19 février 1944), Jacques Sorbets écrit : « Animé du seul désir d’élargir l’horizon du grand public, il s’effaçait complètement dans ses articles ou conférences derrière ce qu’il avait à écrire ou à dire. Son extrême modestie l’a maintenu en France dans une sorte d’incognito qui le laissait indifférent ». La population de la commune était, parait-il, favorable aux changements apportés par la Révolution française, surtout après la fin de la Terreur. La principale fête révolutionnaire est celle célébrant l’anniversaire de l’exécution de Louis XVI, accompagnée d’un serment de haine à la royauté et à l’anarchie, fêtée à partir de 1795[4].

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Pierre Jégu    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
3 550 3 308 3 467 3 923 3 696 3 599 3 586 3 609 3 783

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
3 830 3 787 3 807 3 754 3 889 3 994 3 936 3 973 3 963

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
3 753 3 678 3 584 3 233 3 229 3 295 3 185 3 231 3 203

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
3 286
3 227
3 285
3 150
2 920
2 634
2 568
2 598
2 624
2009 2010
2 650
2 733
2 663
2 746
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. Louis Diard, La flore de Ille-e-Vilaine, Atlàs floristique de Bretanha, Roazhon, Siloë, 2005, mapa pàg. 170.
  2. Louis Diard, La flore d'Ille-et-Vilaine, Atlas floristique de Bretagne, Rennes, Siloë, 2005, carte p. 170.
  3. Louis Dubreuil, « Fèstas revolucionàrias en Ille-e-Vilaine », in Anals de Bretanha, volum 21, tome 4, 1905, pàg. 398-399
  4. Louis Dubreuil, « Fêtes révolutionnaires en Ille-et-Vilaine », in Annales de Bretagne, volume 21, tome 4, 1905, p. 398-399