Vilatge d'Occitània

Mònts (Mons en francés, dita non oficialament Mons-La-Trivalle) es una comuna occitana de Lengadòc situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Mònts
Mons
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La dintrada de las Gòrjas d'Eric.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 34′ 20″ N, 2° 57′ 22″ E
Superfícia 22,32 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
1 054 m
240 m
117 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
341
Besièrs
Canton
3426
Sant Ponç de Tomièiras (Olargues abans 2015)
Intercom
243400629
CC de Menerbés a Carós
Cònsol Arielle Escuret
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
605 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

620 ab.
Densitat 25,99 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 34390
Còde INSEE 34160

Geografia modificar

La principala aglomeracion e la capitala es a La Trivala, a proximitat de la RD 908.

Perimètre del territòri modificar

Toponimia modificar

Mònts modificar

La prononciacion es [mòns]. Las fòrmas ancianas son : mansus de Mosus [legir : Monsus ?] en 1271, Mons cap a 1385 [segonda man, citat en 1740-60], « masade de Mons » mencionada en 1486, mas de Mons en 1540, mazage de Mons en 1639, l'eglise de Mons en 1740-60, Mons succ. en 1770-72 (mapa de Cassini)[1].

Mònts es un mot que ven del latin mons, etc. Çò pus sovent, es acompanhat d'un determinant [2] e lo mot solet pòt paréisser banal. En realitat, a tota sa fòrça de denominacion aicí, perqué se referís a las montanhas traversudas, agudas e esquiçadas de Carós. Mŏnte (amb o brèu), dona regularament mònt, mas dins una gròssa mitat de l'occitan, mai que mai a l'oèst, ò se barra en o jos l'efècte de la nasala n, d'aquí la fòrma mont. Non es pas aital aicí.

La Trivala modificar

Las fòrmas ancianas son : la Tribala en 1459, la Triballe en 1637, [village] de la Trivale en 1740-60, la Triballe en 1770-72 (mapa de Cassini). La Trivala o benlèu la Trivale representa l'occitan trival(e), trivial(e), derivat de trivi amb lo sufixe -al; lo sens pòt èsser de « caireforc » o mai precisament « caireforc d'aigas » (Alibèrt) égulièrement; n'es atal aicí e lo sens es de « tres vals » (latin tres valles)[3].

Ornac modificar

Las fòrmas ancianas son : Ornac en 1638, Hornac en 1639, [le village] d'Ornac en 1740-60, Ornac en 1770-72 (mapa de Cassini). Lo toponime poiriá èsser vengut d'un nom de familha, el-meteis benlèu explicable per Ornac (Tarn[4].

La Vò(u)ta ? modificar

La Vò(u)ta (d'après lo nom en francés) es una varianta de vòlta (de riu). Jaur fòrma una vòlta fòrça accentuada, que son lòbe s'estrechís, en formant un pedoncul. Per o compréner, i a pas qu'a i anar o agachar una mapa.

Las fòrmas ancianas son : castri de Vouta, de Volta en 1271, Voluta en 1318, castri de Vouta cap a 1500, la Voute en 1529, la Volte en 1613, Voute en 1643, 1708, seigneurie de la Voulte en 1680, la Voulte en 1694, 1711, 1740-60, le ch[âte]au ruiné, le village et chapelle de la Voulte, Chat. de la Voute en 1740-60, la Voute en 1770-72 (mapa de Cassini). Frank R. Hamlin confirma lo sens[5].

Fenolheda modificar

Las fòrmas ancianas son : masage de Fenouilledes en 1556, la serre de Fenoulhede en 1680, Fenouillede en 1770-72 (mapa de Cassini). Lo nom es format de fenolh e del sufixe collectiu -eda[6], del latin -eta, que marca un luòc ont un vegetal abonda o es cultivat.

Bardon modificar

Bardon es un ancian masatge, i a un còl de Bardon, un riu de Bardon, lo bòsc de Bardon es citat en 1322. Las fòrmas ancianas son : la mazade de Bardou en 1556, le village de Bardou en 1740-60, Bardou en 1770-72 (mapa de Cassini). Lo nom ven probablament del nom de familha Bardou o Bardon[5].

Taraçac modificar

Las fòrmas ancianas son : manso de Tarassaco, cap a 1500, seigneurie de Tarrassac en 1556, mazage de Tarassac en 1637, Terasac en 1708, le Ch[âte]au de Tarassac en 1740-60, Tarassac en 1770-72 (mapa de Cassini); segon Hamlin, Taraçac ven del gentilici latin Tar(r)acius, amb lo sufixe -acum. Taraçac èra una proprietat galloromana[7].

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2014 2026 Arielle Escuret sense etiqueta professora
2005 2014 Alain Ringal    
2001 2005 Richard Hugoy    
1983 2001 Pierre Azéma    
1973 1983 Pierre Granier    
1944 1973 Marcel Roger    
  1944      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 580, totala: 594
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 164 1 124 1 222 1 350 1 466 1 477 1 458 1 481 1 404

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 344 1 266 1 230 967 933 889 904 830 790

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
713 711 703 627 626 643 612 558 495

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
629
440
455
514
519
507
547
555
567
570
2009 2010
574
578
581
585
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 605 abitants e la densitat èra de 27,11 ab/km².

Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Veire tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas e referéncias modificar

  1. Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p.249
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 465
  3. Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 406
  4. Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 275
  5. 5,0 et 5,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 432 Error de citacion : Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «frh» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  6. Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 156
  7. Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 392
  8. http://cassini.ehess.fr/cassini/fr/html/fiche.php?select_resultat=22995