Lauran

una comuna francesa

Vilatge d'Occitània

Lauran[1] (Laure-Minervois oficialament en francés, Laure abans 1933) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Aude e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Lauran
Laure-Minervois
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista generala de Laura.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 16′ 20″ N, 2° 31′ 16″ E
Superfícia 39,23 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
243 m
83 m
80 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
11
Aude Escut del Departament d'Aude
Arrondiment
111
Carcassona
Canton
1115
Lo Naut Menerbés (Peiriac de Menerbés abans 2015)
Intercom
200035715
CA de Carcassona Agló
Cònsol Émile Raggini
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
1 035 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

1 050 ab.
Densitat 27,61 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Lauranais
(en francés)
Còde postal 11800
Còde INSEE 11198

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Toponimia modificar

Las atestacions ancianas son, per lòc:

Segon Dauzat, Lòura ven del nom gallic d'òme Laurus, ambe'l sufixe -anum [3]. Negre dona la meteissa explicacion; Laurus es qualificat de nom de persona « romanic »[4].
Segon Xavier Delamarre, s'agís del nom gallic d'òme *Laguros (lagu-, « pichon, flac »), mudat posteriorament en Lauru e confondut ambe'l latin laurus, ambe la derivacion celtica en -anon. Lòura èra la proprietat de Laguros [5].
Se nòta generalament pas l'evolucion de prononciacion de /au/ en /òu/, nimai la prononciacion /o/ del /an/ final pro comuna en lengadocian (lo pan /lu po/, lo plan /lu plo/, etc.) Autras grafias e proposicions (mot sabent a cercar dins lo diccionari) de defugir:

  • Laura o Lòura (de Menerbés).[6] De notar que l'aparicion de -Minervois dins lo toponim oficial se faguèt en 1933.

Lo reculament d'accent dins los mots ancianament acabats per -an tonic es frequent e s'escriu (Sant African > Sant Africa). Aquel reculament es majoritari dins los parlars audencs, benlèu encara mai en Menerbés (excepcions : Robian, Barbairan, pr'amor de iòd, Palajan...) : Floran > Flora, *Rosticans > Rosticas, Asilhan > Asilha, Monsan > Monza, Cominhan > Cominha, *Vilafloran > Vilaflora, Verselhan en 1532 > Vreselha, Piussan > Piussa, Paulinhan > Paulinha, Ladinhan > Ladinha, etc.
Cal pas confondre aquel tractament ambe la prononciacion [ɔ] de las sillabas tonicas, tipe pan (fenomèn pus septentrional e oriental).
Lo cas de l'ancian Lauran es excepcional : subrevolucion Loóuro e Lóbro. Sembla prudent de gardar la primièra, non pas la segonda. Las règlas graficas empachan pas de notar la diferéncia entre lo parelh minimal au/òu. La grafia classica es pas un jòc de devinalhas, Lòura es impecabla.
Lo TGF escriu, probablament sense conéisser la prononciacion, Lauro (tòme II, p. 193).

Abrens modificar

Abrens es una anciana villa. Las fòrmas ancianas son : Villa Abrengus en 936, Villa Abrencis en 1119, Abrenx en 1240, Abrencs en 1261, De Ambrenchis en 1351, De Abranchis sive Amurenchis en 1409, Brenx en 1416, Villebrens en 1639, Le Tina Dabrens en 1263, Tina de Brens en 1783, Abrens, chapelle ruinée, etc. La prononciacion es Le Tina[7].
La finala es le sufixe germanic -ingos, le nom de persona es probablament germanic, benlèu Eber, influenciat pel nom latin d'òme Aper.

Buadèla modificar

Buadèla es una anciana comunautat e parròquia del vocable de Cornelh e Çubran. Las fòrmas ancianas son : Villa Buadella en 956, Buatella en 1207, Buadellam en 1251, castrum de Buadelha en 1324, Buadellas en 1521, Buadelhe en 1595, Viadelle en 1682, Buadelles en 1689. La prononciacion occitana es Biadèlo [8], dins la grafia de l'abat Antòni Savartés, donc [bja'ðɛlɔ].

Favars modificar

Favars es situat a l'èst de la comuna, al sud del Plan (nom supausat) de Favars, ensemble de puèges ambe una cima planièra.
Favars es un ancian priorat del vocable de Sant Estève, un castèl, etc. Las fòrmas ancianas son : Ecclesia de Fabars en 1215, Ecclesia Sancti Stephani de Favars en 1227, De Favaribus en 1347, Al camy de Sant Estève de Favas en 1536, Favas en 1667, Saint Étienne de Fabas, vieille masure al sègle XVIII [9].
Favars es coma los autres Favars, le resultat del latin *fabaris (campus) (Albèrt Dauzat), o de faba ambe'l sufixe collectiu -are. S finala enfortís le sens collectiu. Èra un camp de favas, un terren semenat de favas [10],[11].

Givalauç modificar

La mapa mòstra dos masatges : Gibalaux le Bas, le pus important, al sud-oèst de Lòura, e Gibalaux le Haut, pus a l'oèst.
Givalauç (nom supausat) es un ancian priorat del vocable de Sant Martin [çò que ne ditz l'ancianetat]. Las fòrmas ancianas son : Villa quae dicitur Juvalenc en 1101, Honor S. Petri de Jubilantio en 1171, Rector de Jubilencio en 1351, Jubilans al sègle XIV, Gibaloux en 1372-1589, Givelaux en 1389-1589, Le terroir de Gibalaux, où anciennement souloit avoir trois consuls estant devenu inhabité et desert par guerre en 1459-1588, Gibalaus en 1512, Gibelaux, Saint-Martin, prieuré en 1763, Givalaux en 1781 [12].
Le grop -anç o -enç a passat a -auç, mes l'etime es de mal precisar. Las fòrmas coma Jubilantio son benlèu d'interpretacions religiosas o sabentas. Le Juvalenc de 1101 se deu benlèu legir *Juvalenç.

Palatz modificar

Palatz [, sus la RD 111, al nòrd de Lòura,] es un ancian priorat del vocable de Sant Joan, unit al capítol Sant Sebastian de Narbona. Las fòrmas ancianas son : Locus de Palacio en 1262, Rector de Palacio en 1351, Ecclesia de Palatio en 1360, Saint Vincent de Palays entre 1404 e 1639, Saint Vincent de Palats en 1584, Une méterie à Palax en 1668, Saint Jean de Palas en 1706[13]. La mapa IGN pòrta Palats, Palax sus la mapa d'Estat Major.
Palatz es le resultat normal del latin palatium, remplaçat dins la lenga correnta per palais (del francés).

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
febrièr de 2018 (2026) Émile Raggini    
març de 2001 decembre de 2017
(mòrt en foncions)
Jean Loubat PS  
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 1083, totala: 1104
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 170 1 203 1 220

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 1 400 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 1 407 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 176
1 156
1 062
1 126
1 159
1 096
1 052
1 050
1 048
1 080
2009 2010
1 040
1 072
1 051
1 082
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 1035 abitants e la densitat èra de 26,38 ab/km².

Lòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar


Nòtas modificar

  1. Institut d'Estudis Occitans, Comission Toponimica Occitana, Luòcs, basa de donadas de toponimia occitana. Cèrca «Lauran».
  2.  Dictionnaire topographique de la France.
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 390, a Laurabuc
  4. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, 1990-98, vol. I, p. 607, par. 9919
  5. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 170, 299 e 352
  6. https://www.oocities.org/toponimiaoccitana/11c.html
  7. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. NP, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f93.item.texteImage
  8. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 49, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f141.item.texteImage
  9. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 130-131, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f222.item.texteImage
  10. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 280
  11. Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes. Landes et Bas-Adour, ed. Institut occitan e CAIRN, Pau, 2005, p. 110-111
  12. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 165, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f257.item.texteImage
  13. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 289, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f381.item.texteImage