La Scala (en italian: Teatro alla Scala) es un dels bastiments mai celèbres de Milan, en Lombardia, ont se fan de representacions d'opèras. Lo Teatre alla Scalla, amb la Fenice de Venècia e lo Teatro San Carlo de Nàpols demest las tres salas d'opèra pus prestigiosas d'Itàlia.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
La Scala

Modifica el valor a Wikidata
Donadas
TipeTeatre d'opèra Modifica el valor a Wikidata
ArquitècteGiuseppe Piermarini (ca) Traduire: façada, estructura, escalièr en espirala
Luigi Lorenzo Secchi (ca) Traduire: vestibul, ridotto, Escalièr en viseta
Alessandro Sanquirico (ca) Traduire: decoracion
Mario Botta: retroscèna, torre panoramica Modifica el valor a Wikidata
Construccion3 Agost de 1778 Modifica el valor a Wikidata
Inauguracion3 Agost de 1778 Modifica el valor a Wikidata
FoncionOpèra, dansa de scèna e concèrt Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
estrea d'inauguracion del Teatre alla Scalla
1943 Incendi
decenni de 2000 reconstruccion Modifica el valor a Wikidata
Caracteristicas
Estilarquitectura neoclassica a Milan Modifica el valor a Wikidata
Estanças7 Modifica el valor a Wikidata
lòtja145
lòtja reiala1
lòtja de prosceni8
balcon2 Modifica el valor a Wikidata
Localizacion geografica
EstatItàlia
RegionLombardia
Ciutats metropolitanasCiutat Metropolitana de Milan
CiutatMilan Modifica el valor a Wikidata
LocalizacionPiazza della Scala Modifica el valor a Wikidata
Carte
ben cultural italian Modifica el valor a Wikidata
Plans

Activitat
ProprietariVille de Milan (fr) Traduire
Società dei palchettisti del Teatro alla Scala (en) Traduire (1778–1920)
Milan (1920–pas cap de valor) Modifica el valor a Wikidata
OperatorFondazione Teatro alla Scala (ca) Traduire Modifica el valor a Wikidata
Capacitat maximala2 030 Modifica el valor a Wikidata
Site webteatroallascala.org Modifica el valor a Wikidata
Youtube: UCZXldHqCGM5nmD4id4iX7WA Modifica el valor a Wikidata
Façada neoclassica del teatre de La Scala a Milan

Istòria modificar

Foguèt bastida en dos ans per l'arquitècte Giuseppe Piermarini sur la comanda de Maria Terèsa d'Àustria aprèp l'incendi de l'ancian teatre ducal. S'inaugurèt lo 3 d'agost de 1778 en preséncia de l'arquiduc Ferdinand d'Àustria amb l'opèra l'Europa riconosciuta d'Antonio Salieri. Lo lòc causit foguèt lo de la glèisa de Santa Maria della Scala, destruïda en aquela escasença, daissant lo sieu nom al teatre.

Aquel teatre visquèt l'evolucion de l'opèra italiana amb Domenico Cimarosa, la creacion de plan opèras majoras del repertòri italian coma Il turco in Italia de Rossini, Il Pirata (1827) e subretot Norma (1831) de Vincenzo Bellini. La sala venguèt victima pr'aquò de la concurréncia dels autres endreits coma lo Teatro Carcano situat dins la quita vila que vegèt la creacion de fòrça òbras majoras.

Foguèt Giuseppe Verdi que faguèt las primièras de fòrça grandas òbras e que permetèt a la sala d'aténher lo sieu prestigi actual, e mai s'aqueste abandona l'endreit a partir de 1845. La Scala dona encara de representacions prestigiosas, pasmens i son escassas las creacions majoras. Verdi tornèt alavetz amb Aida en 1872 (mas la siá creacion aguèt luòc en Egipte), amb Otello (1887), enfin amb Fastaff en 1893.

La Scala donèt de representacions nombrosas de las opèras de Richard Wagner e tanben de las dels pòstveristas.

Èra tanben una plaça màger de l'art coregrafic. Nombroses balèts i son representats cada annada. Las estelas pus importantas de la dança classica an ja fait representacions dins aqueste endreit mitic. Se pòt citar Carla Fracci, Sylvie Guillem, Rudolf Noureev, Maya Plisetskaya, Patrick Dupond, Margot Fonteyn, Alessandra Ferri e plan mai autres encara.

Patiguèt bombardaments en 1943 e non poguèt reobrir abans 1946.

Arturo Toscanini ne foguèt lo cap d'orquèstra pus famós. Foguèt seguit puèi per Claudio Abbado en 1972 e Riccardo Muti en 1986.

Foguèt tancat en 2001 per i entamenar una renovacion. La reobertura se debanèt lo 7 de decembre de 2004 e s'i interprèta la meteissa òbra de Salieri qu'a la siá inauguracion, jos la direccion de Riccardo Muti.

L'orquèstra de la Scala aguèt un cèrt nombre de menaires prestigioses que lo mai celèbre foguèt sens cap de dobte Arturo Toscanini que i comencèt la siá carrièra en 1898 amb Los Mèstres Chantaires de Nurembèrg e i seguiguèt carrièra fins a 1929 data que partiguèt cap als Estats Units. Foguèt seguit, entre d'autres per Herbert von Karajan, Lorin Maazel, Claudio Abbado e Riccardo Muti que presentèt sa demission en 2005 en seguida de movements socials.

La cantaira mai coneguda demòra Maria Callas tre 1951.

Menaires principals e directors musicals modificar

Ligams extèrnes modificar

 

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus La Scala.