La Fatura

una comuna francesa
Vilatge d'Occitània

La Fatura (Villeneuvette en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon. Una fabrica de linçòls puèi d'unifòrms militars, i es implantantada dempuèi lo sègle XVIIen e son istòria se confond amb la de la comuna. Creada en 1673 jos Loís XIV de França, la fabrica foguèt declarada manufactura reiala en 1677 per Jean-Baptiste Colbert.

La Fatura
Villeneuvette
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Dintrada de la fabrica
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 36′ 40″ N, 3° 24′ 01″ E
Superfícia 3,14 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
317 m
130 m
116 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
342
Lodeva
Canton
3410
Clarmont d'Erau
Intercom
243400355
CC de Clarmontés
Cònsol Jacky Perez
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
70 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

73 ab.
Densitat 22,29 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Villeneuvettois (en francés)
Còde postal 34800
Còde INSEE 34338

Geografia modificar

Comunas vesinas modificar

 
Distanças e posicion relativa
  La Fatura
 Nevian
(2,4 km)
 Morese
(3,8 km)
 Peret
(3,8 km)
 Liausson
(3,8 km)

Toponimia modificar

La fòrma occitana es pas representada a l'escrit dins las atestacions.

Las fòrmas ancianas son : Villeneuve près de Clermont en 1695, Villeneuve en 1740, [egliseJ de Villenouvette en 1740-60, Villenouvette en 1770-72 (mapa de Cassini) e cap a 1780, la manufacture royale de Villenouvelle en 1784[1].

Segon Dauzat e Rostaing, *Vilanoveta ven de villa (granda proprietat rurala, puòi vilatge), de nòva e d'un diminutiu [las consideracions sus las aglomeracions medievalas son fòra de prepaus dins aquel cas][2]; segon Hamlin, *Vilanoveta es un diminutiu del tipe villa nova, que mena a vialanòva; lo sufixe -eta, ajustat posteriorament, permet de destriar de vilatge de talha desparièra[1]. Lo nom es inusitat en occitan.

La manufacture vieille (autre nom francés e luòc diferent) modificar

Las fòrmas ancianas son : les bâtiments et les terres de la Manufacture en 1682, la Manufacture en 1740-60, Manufacture Vieille en 1770-72 (mapa de Cassini), Mairie vieille (mapa d'Estat-Major). S'agís d'una fabrica qu'existissiá abans la fondacion per Colbert de la « manufacture royale » de drap en 1667[3].

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
mai de 2020 2026 Jacky Perez    
març de 2008 2020 Eric Vidal sense retirat de l'ensenhament
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 70, totala: 70
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
392 385 341

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 266 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 272 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
94



Cercar
85
69
67
65
70
2009 2010
65
70
63
68
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 70 abitants e la densitat èra de 22,29 ab/km².

Luòcs e monuments modificar

 

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Veire tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. 1,0 et 1,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 429
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 723-724
  3. Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 229