La Faja

una comuna francesa

Vilatge d'Occitània

La Faja (Lafage en francés) es una comuna lengadociana, situada dins lo departament d'Aude e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

La Faja
Lafage
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La glèisa e la torre de la Faja.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 10′ 26″ N, 1° 51′ 50″ E
Superfícia 12,71 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
455 m
320 m
265 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
11
Aude Escut del Departament d'Aude
Arrondiment
111
Carcassona
Canton
1101
De la Puèja al Rasés (Bèlpuèg abans 2015)
Intercom
200035707
CC Puèja-Lauragués-Malapera
Cònsol Jean-Baptiste Sarda
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
90 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

93 ab.
Densitat 7,16 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 11420
Còde INSEE 11184

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Toponimia modificar

La Faja modificar

Las fòrmas ancianas son : Alodes de Aspirago, sive de illa Fagia en 960, Ecclesia de Fageria en 1296, De Fagia en 1318, Églize de Lafage, dédiée à saint Antoine, érémite en 1738-1748, La Fage en 1781. La prononciacion occitana es Lafájo [1], dins la grafia de l'abat Antòni Savartés, donc [la'faʒɔ].
La Faja ven del latin fagea, es un lòc ont i a de faus[2],[3].
*Aspirac, la proprietat d'Asperius (nom latin d'òme)[4],[5], èra le nom d'un alòdi donat per Ug, avesque de Tolosa, al capítol de Sant Estève d'aquela vila; correspond a las comunas de La Faja e de Vilauton [6]. Es una localitat despareguda, o qu'a cambiat de nom.
Sant Martin d'*Aspirac es una anciana glèisa que serviguèt de centre parroquial a las doás comunas actualas : Ecclesia in honore sancti Martini in Aspirago..., Aspirago sive de illa Fagia en 960 [7]. Aspirac seriá La Faja o un autre lòc prèp ?

Les Cazazils modificar

Le nom es atestat sonque en 1319, Locus de Casalibus [8], çò que sembla representar *Casals, mes i a dins la comuna de Fèstas e Sant Andrieu, un ancian Cazaziels (grafia Savartés), atestat Casalils en 1286. Un Casasils es subjècte a la dissimilacion. Quina es la prononciacion ?

Istòria modificar

Entre 1790 e 1794, Cazazils (nom francés) foguèt incorporat a La Faja [9]. Le vilatge es al sud-sud-èst de La Faja.

Administracion modificar

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2014 (2026) Jean-Baptiste Sarda    
març de 2001 2014 Béatrice Blanc    
abans 1995 ? Marcel Bouchet divèrs dreita  
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 91, totala: 93
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
393 397 356

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 393 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 306 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
151
112
95
103
65
98
82
88
94
96
2009 2010
100
102
103
105
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 90 abitants e la densitat èra de 7,08 ab/km².

Lòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 192, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f284.item.texteImage
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 280
  3. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 267
  4. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 32, a Aspiran
  5. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 123
  6. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 13, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f105.item.texteImage
  7. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 403, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f495.item.texteImage
  8. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 83, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f175.item.texteImage
  9. http://cassini.ehess.fr/fr/html/fiche.php?select_resultat=18293