La Chàrcer

una comuna francesa
(Redirigit dempuèi La Charce)
Vilatge d'Occitània

La Chàrcer (La Charce en francés) es una comuna occitana de Daufinat situaa dins lo departament de Droma e la region d'Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament de Ròse-Aups.

La Chàrcer
La Charce
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 28′ 17″ N, 5° 27′ 05″ E
Superfícia 9,43 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
1 327 m
617 m
584 m
Geografia politica
País  Daufinat
 Occitània
Estat Bandièra de França França
Region
84
Auvèrnhe Ròse Aups
Departament
26
Droma Armas deu Departament de Droma
Arrondiment
262
Niom
Canton
2620
Rémuzat
Intercom
242600658
du Pays de Rémuzat
Cònsol Laurent Haro
(2008-2014)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2019)
28 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

29 ab.
Densitat 3,29 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 26470
Còde INSEE 26075

Geografia modificar

Comunas vesinas modificar

 
Distanças e posicion relativa
  La Charce
 Pomairòl
(2,7 km)
 Rottier
(2,8 km)
 Establet
(4,1 km)
 Bruis
(5,1 km)
 Sant Disier
(5,3 km)
 Cornilhac
(5,9 km)


Toponimia modificar

Atestacions istoricas modificar

Las atestacions istoricas son Sancta Maria de Carcere (1183), La Charcer (1220), Sancta Maria de Carceris (1242), Castrum Sanctae Mariae de Carcere / Carcerem (1251), Charssia (1625), La Charsse (1641)[1].

Atestacions occitanas modificar

H.Schook a sistematicament utilizat la fòrma La Charça[2][3][4][5]. E.Chalamèl e JL.Ramel an transcrich aqueu toponim sota la fòrma La Charço[6][7] en nòrma mistralenca. F.Mistral a escrich La Charce dins Lou Trésor dou Félibrige[8].

Etimologia modificar

Lo nom de luòc proven probablament del latin "carcere" que significa "preson" o "luòc de detencion". Lo toponim poiriá designar a l'origina la preson dau chastèu feudau, encuèi roïna, e puèi per un procediment metonimic, lo chastèu complet[9]. Una autra explicacion considèra que lo relèu montanhós entornejant la comuna, amb de montanhas pròchas e nautas separaas per d'estrechas vaus e gòrjas, poiriá èsser a l'origina dau toponim, liat a l'idèa d'un luòc entraucat, encerclat[10].

Realizacion fonetica e toponim occitan modificar

Lo nom de la comuna es prononciat localament [ǀa ˈt͡ʃaʀse]. Una prononciacion de tipe [ǀa ˈt͡ʃaʀsɔ] correspond puslèu a una "occitanizacion" dau nom de comuna en francés, quand la prononciacion locala es conforma a l'etimologia, en notant pasmens que l'accentuacion es pas sus la darnièra sillaba. Ensin, es lo nom de comuna La Chàrcer qu'es estat prepausat, sus la basa de la prononciacion locala e de l'etimologia, per validacion dins l'encastre dau projècte Openstreetmap-oc de la Comission Toponimica Occitana de l'IEO e dau trabalh de redaccion entamenat per l'IEO Auvèrnhe-Ròse-Aups d'un diccionari daus noms de comunas de Droma.

Se pot notar que, se la comuna es a proximitat de l'isoglòssa de realizacion de la palatalizacion cha en [ t͡s ][11], lo toponim, es ben prononciat amb una realizacion en [ t͡ʃ ][12].

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Laurent Haro    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 31, totala: 31
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
238 209 232 242 251 239 232 217 240

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
204 189 180 190 188 181 162 129 127

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
123 113 127 103 95 97 104 79 80

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
52
46
47
38
36
48
44
43
39
39
2009 2010
34
34
30
30
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Veire tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. J.Brun-Durand, Dictionnaire topographique du département de la Drôme, Paris, Imprimerie nationale, 1891, p.70
  2. H.Schook, Lo Tresaur dau Dioàs, 3e tirage, Edicions Lo Pitron, 2012, p.37
  3. H.Schook, Lo Pitron, No.39, Ed. Lou Pitrou, 1988, p.8
  4. H.Schook, Lo Pitron, No.94, Ed. Lou Pitrou, 2012, p.17
  5. H.Schook, Lo Pitron, No.96, Ed. Lou Pitrou, 2014, p.8
  6. E.Chalamel, Ma Gleno, Libraire de Dóufinat & de Prouvènço, 1925, p.XI
  7. JL.Ramel, Récits des Baronnies, Bibliothèque Pédagogique - Nyons, 2001, p.183
  8. F.Mistral, Lou Tresor dóu Felibrige, T.1, A-F, Marcel Petit C.P.M., 1979, p.532, https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k74854/f539.item
  9. JC.Bouvier, Noms de lieux du Dauphiné, Bonneton, 2002, p.87
  10. JC.Daumas, Le pays de l'Oule, Cahiers de l'Oule - Club sportif et culturel Mottois, 2010, p.420
  11. JC.Bouvier, Les parlers provençaux de la Drôme, Librairie C.Klincksieck, Paris, 1976, p.48
  12. Dins l'encastre dau trabalh de toponimia de l'IEO Ròse-Aups en 2014, es estat notat dins un enregistrament qu'un locutor naturau de Rotier prononciava Chalancon [t͡saʀɑ̃ˈku] e La Chàrcer [ǀa ˈt͡ʃaʀse].