L'Espitalet de Larzac

una comuna francesa
Vilatge d'Occitània

L'Espitalet de Larzac[1],[2],[3],[4] (L'Hospitalet-du-Larzac en francés) es una comuna roergassa situada dins lo departament d'Avairon e la region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

L'Espitalet de Larzac
L'Hospitalet-du-Larzac
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La plaça de la glèisa.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 58′ 27″ N, 3° 11′ 49″ E
Superfícia 12,4 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
861 m
758 m
699 m
Geografia politica
País Roergue Armas de Roergue
 Guiana
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
12
Avairon Armas deu Departament d'Avairon
Arrondiment
121
Milhau
Canton
1221
Causses-Rogièrs (Nant abans 2015)
Intercom
ZZZZZZZZZ
CC de Larzac e Vals
Cònsol Thierry Cartayrade
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
281 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

284 ab.
Densitat 24,68 ab./km²
Autras informacions
Gentilici espitalelòl
Còde postal 12230
Còde INSEE 12115

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Comuna del Causse de Larzac.

Istòria modificar

L’Espitalet ten son nom e son origina d’un espital que lo vesconte de Milhau, Gilbèrt o Guibèrt fondèt en 1108 sus Larzac.

En 1174, Anfós II d'Aragon faguèt donacion de l'espital a Joan, prior del monastèri de Cassanh de la diocèsi de Besièrs, la glèisa de Sant Estève de Larzac aperteniá al monastèri de Gellone dempuèi lo sègle XIen, e lo Roquet, e lo mas Trinquièr relevavan dels Templièrs dempuèi 1158. Los priors de Cassanh demorèron los senhors de l’Espitalet de 1174 à 1789.

La sèti de la parròquia èra a Sant Estève de Larzac, que la glèisa aroïnada existís encara a un quilomètre de Roquet, sus la comuna de Senta Aulària de Sarnon, e la parròquia dependiá del monastèri de Gellone. Existissía alara una capèla a l'Espitalet pel servici de l’espital.

La fortificacion de l'espital comencèt al sègle XVen e provoquèt lo transferiment a l'Espitalet del sèti de la parròquia.

La glèisa actuala foguèt bastida en 1764, saique sus l’emplaçament d’una pus anciana.

La comunautat èra administrada per dos consuls, renovelats cada an. L’eleccion se debanava lo primièr dimenge de setembre, après la messa parroquiala, davant la pòrta del cementèri. Son ròtle èra de levar la talha e las redevanças senhorialas.

Lo borg aviá una escòla amb un regent qu'ensenhava la lectura, l'escritura e la pregària.

Le 30 de setembre de 1807, la parròquia s'alarguèt amb los mas d’Egalièra, del Sambuc, Trinquièr e Roquet.

En 1834, la comuna de l’Espitalet foguèt creada, en devesir la comuna de La Cavalariá.


Administracion modificar

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
mai de 2020 2026 Thierry Cartayrade   professor (matèria scientifica)
2014 2020 Jean-Jacques Lassarade   retirat
març de 2008 2014 Olivier Sicre sense  
març de 1965 2008 Georges Privat RPR puèi UMP engenhaire onorari de la SNCF, deputat (1995-1997)
1946 1965 Léon Veyrié    
1929 1946 Jules Fabreguettes    
  1929      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 306, totala: 313
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
400 483 657 615 650 611

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
653 672 623 533 519 508 511 540 413

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
422 375 374 327 331 320 251 261 213

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
205
218
233
247
246
249
312
325
331
333
2009 2010
323
330
316
323
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Veire tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. Pojada, Patrici. Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières, 2009. ISBN 978-2-86266-573-3. 
  2.  Toponimia occitana.
  3. Congrès permanent de la lenga occitana. . Top'Òc: Diccionari toponimic occitan.
  4. Institut d'Estudis Occitans. . BdTopoc–Geoccitania.