Jussac

una comuna francesa

Vila d'Occitània

Jussac (Jussac en francés) es una comuna auvernhata, situada dins lo departament del Cantal e la region d'Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament d'Auvèrnhe.

Jussac
Jussac
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La glèisa de Jussac.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 59′ 19″ N, 2° 25′ 26″ E
Superfícia 18,43 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
874 m
632 m
609 m
Geografia politica
País  Auvèrnhe
Estat Bandièra de França França
Region
84
Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament d'Auvèrnhe Armas d'Auvèrnhe
Departament
15
Cantal Armas del Departament deCantal
Arrondiment
151
Orlhac
Canton
1527
de Naucèla, ancianament de Jussac (capluòc)
Intercom
241500230
Comunautat d'Aglomeracion de la Conca d'Orlhac 241500230
Cònsol Alain Bruneau
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
2 021 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

2 088 ab.
Densitat 107,22 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 15250
Còde INSEE 15083

Segon Joan Francés Blanc, la comuna es partejat entre parlars lengadocians e un bocin auvernhat[1].

Geografia modificar

Comunas vesinas modificar

 
Distanças e posicion relativa
  Jussac
 Relhac
(1,6 km)
 Naucèla
(3,1 km)
 Marmanhac
(5,2 km)
 Sant Simon
(6,1 km)
 Orlhac
(6,9 km)
 Crandèlas
(7,0 km)
 Girgols
(7,4 km)
 Airen
(7,5 km)
 Sant Sarnin
(7,9 km)

Perimètre del territòri modificar

Toponimia modificar

Jussac modificar

Las fòrmas ancianas son Jussiacum, en 1344, Jussacum, en 1445, Jessac, en 1598, Jussahac, en 1623, Jusac, en 1629, Jussact, en 1669, Jussat, en 1784 [2]. Jussac vendriá d'un nom latin d'òme, Justius, amb lo sufixe -acum [3], latinizacion del sufixe gallés -āco(n). Jussac èra doncas probablament una anciana granda proprietat antica qu'aviá per mèstre Justius.

Autariba (capèla e montanha) modificar

Alta-Rispa en 1312, Alta-Riba en 1464[4]. Hauterive en français.

Breisse (vilatge amb castelet) modificar

Las fòrmas ancianas son Breyssas, Breyssas dal Perier, en 1522, Breysses, en 1616, lou Perrier, alias de Breissas, en 1622, Breysse, en 1634, Breïsses, en 1634, Braisses, en 1668, Braysses, 1676, Breisses, en 1773 [5]. Lo Perier/Perrier representa probablament pas perièr, mas peirièr, « luòc peiregós » o « maquina de traire pèiras a un castèl » (puslèu lo primièr sens).

Caussac modificar

Las fòrmas ancianas son Calsacum, en latin, en 1466, Calsac, en 1552, Camsac, en 1583, Calssac, en 1622, Lou Calsap, en 1623, Caussac, en 1663, Causac, en 1666, Causact, en 1669 [6]. Lo sufixe gallés (gal, gallic) -āco(n), latinizat en -acum dins los tèxtes, pausa pas de problèma e se lo nom es pas un transferiment, Caussac èra una anciana granda proprietat antica. Demòra a trobar lo nom del mèstre, en partent del nom medieval Calsac. Calsac o Calçac pòt venir d'un nom latin d'òme, Calicius [7], mas lo nom gallés Caletios (probablament derivat de *Caletos, « lo dur ») [8] conven a la rigor : dona regularament *Calzac, mas l'assordiment de -z- darrèr una consonanta es pas impossible. I a benlèu d'autras solucions. La grafia es Cauçac se la prononciacion occitana es la que fan supausar la fòrma escrita francesa e las atestacions de la segonda mitat del sègle XVII.

Cautrunes modificar

Las fòrmas ancianas son Caltruna, en 1369, Caltrina, en 1464, Caltrunas, al sègle XVI, Caltrunes, en 1552, Caultrunes, en 1622, Cautrunes, en 1664, Caultrune, 1665 [9]. L'origina de Cautrunes poiriá èsser Cartinios, citat per Delamarre [10] e per Dauzat [11] (o puslèu una varianta *Cartinos, perqué la finala es pas en -inha). Lo nom vendriá toponime per derivacion :*Cartinia, *Cartina. L'evolucion poiriá menar a un temps de polimorfisme entre *Cart- e *Catr-, puèi una fòrma de conciliacion *Cartr-. De *Cartrina, una dissimilacion menariá a *Caltrina (la fòrma de 1464). Veire Chartrené, ancian Cartiniacus al sègle VI. Possibilitat fragila.

Fontanelhas modificar

Fontanelhas en 1522, Fontanilhas en 1522, Fontanelhes en 1616, Fontanilles en 1629, Fontanhles en 1662, Fontaneilles (non datat), Fontaneilhes en 1664, Fontanelles en 1672, Fontenilles en 1747, Fontanilhes en 1771[12]. Fontenille en francés.

Nierestanh modificar

Nigrum Sungum en 1316, Nigrum Stagnum en 1466, Nierescanh en 1485, Castrum de Myrum Estangnum (non datat), de Myrum-Estangum en 1504, Nigrum Stangum en 1531, Nierestang en 1773, Nierestan en 1784[13].

Probablament d'estanh e de la fòrma occitana anciana nier venent del latin nigrum ("negre").

Nosièras modificar

La forteresse de Nozières en 1381, Nozieras en 1464[14]. Nozières en français.

Renhac modificar

Las fòrmas ancianas son Renhac, en 1622, Reniac, en 1655 [15]. Renhac es atestat tardivament e lo nom es benlèu un transferiment. Se n'es pas aital, Renhac es format d'un nom d'òme galloroman, Renius, del gallés Renos (Dauzat e Rostaing), o d'un nom d'òme gallés Renios o Rennios (Delamarre) amb lo sufixe gallés -āco(n) [16],[17]. Renhac èra doncas benlèu una anciana granda proprietat antica qu'aviá per mèstre Ren(n)ios.

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2011 2020 Alain Bruneau divèrs esquèrra retirat
1995 2011 (mòrt) Jean-Claude Maurel    
  1995      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Jussac saguèt successivament dels cantons d'Orlhac, en 1793, d'Orlhac-sud, en 1801, d'Orlhac-1, en 1973, de Jussac (capluòc), en 1985 [18] e, dempuèi la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna es del canton de Naucèla.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 1976, totala: 2026
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 252 1 115 1 311 1 642 1 535 1 553 1 507 1 502 1 339

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 572 1 529 1 505 1 489 1 440 1 458 1 478 1 455 1 476

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1 365 1 337 1 418 1 183 1 047 1 053 1 073 1 003 1 031

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 058
1 204
1 685
1 825
1 865
1 780
1 818
1 820
1 837
1 890
2009 2010
1 853
1 909
1 871
1 927
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments modificar

  • La capèla de Jussac situada sus la còla d'Autariba (nom supausat; fr Hauterive).
  • La glèisa de Sant Martin, situada dins lo borg e la font Sant Martin.
  • Lo castèl de Fontanelhas (nom probable; fr Fontenille)
  • Lo castèl de Nosièras (nom supausat; fr Nozières)
  • Lo fòrt de Nierestanh (nom supausat; fr Nierestang o Neyrestang), fèu amb castèl situat suls bòrds de l'Autra (fr Authre), uèi desparegut.
  Clicatz sus una vinheta per l’agrandir.

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas e referéncias modificar

Nòtas modificar

Referéncias modificar

  1. https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Langues_en_Auvergne-Rh%C3%B4ne-Alpes.svg
  2. http://archives.cantal.fr/ark:/16075/a0113514968595ScVLD
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 372
  4. https://dicotopo.cths.fr/places/P04437198
  5. http://archives.cantal.fr/ark:/16075/a011351496854IyZwgA
  6. http://archives.cantal.fr/ark:/16075/a011351496855VCLjBW
  7. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 157, a Causse-de-la-Selle
  8. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 96, 97
  9. http://archives.cantal.fr/ark:/16075/a011351496855hs9q0o
  10. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 107
  11. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 150, a Cartignies
  12. https://dicotopo.cths.fr/places/P79119932
  13. https://dicotopo.cths.fr/places/P08001579
  14. https://dicotopo.cths.fr/places/P77580060
  15. http://archives.cantal.fr/ark:/16075/a0113514968610zUebf
  16. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 560, a Regnié
  17. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 220, 304, 362
  18. http://cassini.ehess.fr/cassini/fr/html/fiche.php?select_resultat=18051