Jean Cocteau
Cocteau en 1923
Nom de naissença Maurice Eugène Clément Jean Cocteau
Naissença 5 de julhet de 1889
Maisons-Laffitte, Illa de França
Decès 11 d'octobre de 1963
Milly-la-Forêt, Illa de França
Activitat(s) romancièr, dramaturg, poèta, cineasta, Pintre, dessenhs, litografias, ceramicas, tapisserias
Illustracion : Cocteau en 1923

Jean Cocteau (Maisons-Laffitte, 5 de julhet de 1889 - Milly-la-Forêt, 11 d'octobre de 1963) èra un poèta francés, e artista de talents multiples, grafista, dramaturg e cineasta. En 1955 foguèt elegit membre de l'Acadèmia francesa e de l'Acadèmia Reiala de lenga e de litetratura francesas de Belgica.

Es enterrat dins la capèla de Saint-Blaise-des-Simples a Milly-la-Forêt. Un colleccionaire american ofriguèt mai de 1500 de sas òbras d'una valor de 7 500 000 euros a la vila de Menton.

Biogerfia modificar

Jove modificar

 
Jean Cocteau per Modigliani, 1919.
 
Lo programa del balet « Parade » en 1920

Jean Cocteau nasquèt a Maisons-Laffitte d'una familha borgesa de París. Son paire, avocat e pintre amator, se suicidèt quand Cocteau aviá nòu ans aguèt una sòrra e un fraire[1].

A quinze ans Cocteau foguèt enviat al lycée Condorcet fòrça amic del venenós Pierre Dargelos que venguèt fascinat[2], indisciplinat foguèt remandat en 1904 sens diplòma.

Publiquèt son primièr libre de poèmas, « La Lampe d'Aladin », a 20 ans (1909) recebèt l'escais de « prince frivole » e se fascinèt pel mèstre dels ballets russes, Sèrgi Diaghilev e d'artistas de la tropa Leon Bakst (pintre) e Vaslav Nijinsky (dançaire).

Collaborèt amb aqueles dins Le Dieu bleu (1912), e Parade, ballet produit en 1917 amb costums e decòrs de Pablo Picasso e musica d'Erik Satie. Trabalhèt amb lo movement dadà.

Franc del servici militar, Cocteau decidiguèt pasmens de participar a la guèrra de 1914, coma agent sanitaria civil volèt, amb Roland Garros. En 1920 escriguèt un roman sus la guèrra Thomas l’Imposteur. Dins los ans 1920, Cocteau s'associèt amb Marcel Proust, André Gide e Maurice Barrès.

Raymond Radiguet modificar

En 1918, Max Jacob li presentèt lo jòve Raymond Radiguet. Entosiasta pels poèmas de Radiguet, Cocteau li balhèt conselhs, l’encoratgèt, lo faguèt trabalhar e publicar dins de revistas d’Avantgardas. E mai tard e fòrça viatjes Cocteau promoviá sus trabalhs e faguèt publicar Le Diable au corps.

La reaccion de Cocteau a la mort subte de Radiguet, en 1923, creèt un desacòrdi amb d'amics que declarèron que l'aviá daissat destimborlat, malcorat e pres per l'opium.

Sa dependéncia a l'opium a aquela epòca, Cocteau l'explica coma un simple azard ligat a sas relacions amb Louis Laloy, lo director de l'Opèra de Montcarles. Los efòrces per se'n desacotumar influencièron fòrça son modèl literari. Son libre mai conegut, Les Enfants Terribles, foguèt escrich en una setmana, pendent una dificila desintoxicacion.

Cocteau e los Bourgoints modificar

 
REtrach de Jean Cocteau entre 1910 e 1912

Jean Cocteau e la familha Bourgoint se coneguèron mejans Christian Bérard, un pintre que realizèt de decòrs per Cocteau. Los Bourgoints avián tres enfants, los bessons Maxime e Jeanne, e lo cabdet Jean.

Jeanne e Jean Bourgoint tornèron veire Cocteau en 1925. Jos l'influéncia d'amics[3] se convertiguèt e lo 19 d'octobre Jean Cocteau communiava al costats de Jean Bourgoint e de Maurice Sachs. Se frequentèron fins a 1929, data de sicidi Jeanne, daissant lo fraire destimborlat. S'inspirèt de la vida de Jeanne e de Jean Bourgoint per esciure l'istòria dels Les Enfants terribles.

Maturitat modificar

 
Jean Marais en 1949

Dins los ans 1930, Cocteau seriá estat en relacion amb la princessa Nathalie Paley, (ostal dels Romanov), modista, actritz o modèla e anciana femna del coturièr Lucien Lelong. Natalie s'afolèt, aquò provoquèt una granda confusion entre Cocteau e Paley. Cocteau evòca l'avortament dins Le passé défini, coma consequéncia d'una escena violenta amb Marie-Laure de Noailles, mas benlèu seriá degut a l'opium.

Vèrs 1933, Cocteau coneguèt Marcel Khill que venguèt son companhon e creèt lo ròtle del messatgièr de Corinta dins La Machine Infernale. Faguèron ensems, en 1936, un torn del monde en 80 jorns contat dins Mon Premier Voyage.

Aprèp Cocteau aguèt de relasions de longa durada amb dos actors franceses, Jean Marais e Edouard Dermit, aquel darrièr oficialament adoptat par Cocteau.

Seriá estat en relation amb Panama Al Brown, un boxaire que prenguèt en carga la carrièra.

En 1940, Le Bel Indifférent, una pièça de Cocteau escricha per Édith Piaf, foguèt un grand succès. Tanben trabalhèt amb Pablo Picasso e Coco Chanel. Lutava de contunh contra son intoxicacion a l'òpi pendent sa vida d'adulta. Alara qu'èra dubertament omosexual, aguèt d'aventuras brèvas e complicadas amb de femnas. Dins son trabalh se tròba fòrça criticas contra l'omofobia.

Jean Cocteau joguèt un ròtle ambigú pendent la Segonda Guèrra Mondiala, los resistents l'accusan de collaboracion amb los Alemands, une partida de son passat (1939-1944) demòra misteriosa[4].

 
L'ostal de Jean Cocteau a Milly-la-Forêt
 
Chapelle Sainte-Blaise des Simples de Milly-la-Forêt, ont es enterrat Jean Cocteau
Fichièr:Akos Biro et Cocteau.jpg
Akos Biro e Jean Cocteau.

Alara una referéncia cinematografica, presidiguèt lo Festenal de Canas en 1953 e 1954.

En 1960, l'artista filma Le Testament d'Orphée amb lo sosten financièr de François Truffaut.

En octobre 1963, a la novèla de la mòrt de son amiga Édith Piaf, Cocteau moriguèt qualques oras mai tard d’una crisi cardiaca dins son ostal de Milly-la-Forêt l'11 d'octobre de 1963 a 74 ans[5].

Òbras modificar

Poesia modificar

  • 1909 La Lampe d'Aladin
  • 1910 Le Prince frivole
  • 1912 La Danse de Sophocle
  • 1919 Ode à Picasso - Le Cap de Bonne-Espérance
  • 1920 Escale. Poésies (1917-1920)
  • 1922 Vocabulaire
  • 1923 La Rose de François - Plain-Chant
  • 1925 Cri écrit
  • 1926 L'Ange Heurtebise
  • 1927 Opéra
  • 1934 Mythologie
  • 1939 Énigmes
  • 1941 Allégories
  • 1945 Léone
  • 1946 La Crucifixion
  • 1948 Poèmes
  • 1952 Le Chiffre sept - La Nappe du Catalan (en collaboration avec Georges Hugnet)
  • 1953 Dentelles d'éternité - Appogiatures
  • 1954 Clair-obscur
  • 1958 Paraprosodies
  • 1961 Cérémonial espagnol du Phénix - La Partie d'échecs
  • 1962 Le Requiem
  • 1968 Faire-Part (publicat postumament)

Novèlas modificar

Teatre modificar

Critica modificar

  • 1918 Le Coq et l'Arlequin
  • 1920 Carte blanche
  • 1922 Le Secret professionnel
  • 1926 Le Rappel à l'ordre - Lettre à Jacques Maritain
  • 1930 Opium
  • 1932 Essai de critique indirecte
  • 1935 Portraits-Souvenir
  • 1937 Mon Premier voyage (Tour du monde en 80 jours)
  • 1943 Le Greco
  • 1947 Le Foyer des artistes - La Difficulté d'être
  • 1949 Lettres aux Américains - Reines de la France
  • 1951 Jean Marais - Entrevista a l'entorn del cinematografa (amb André Fraigneau)
  • 1952 Gide vivant
  • 1953 Journal d'un inconnu. Démarche d'un poète
  • 1955 Colette.
  • 1956 Discours d'Oxford
  • 1957 Entretiens sur le musée de Dresde (amb Louis Aragon) - La Corrida du 1er mai
  • 1959 Poésie critique I
  • 1960 Poésie critique II
  • 1962 Le Cordon ombilical
  • 1963 La Comtesse de Noailles, oui et non
  • 1964 Portrait souvenir (publicacion postuma; entrevista amb Roger Stéphane)
  • 1965 Entretiens amb André Fraigneau (postum)
  • 1973 Jean Cocteau par Jean Cocteau (publicacion postuma; entrevistas amb William Fielfield)
  • 1973 Du cinématographe (publicion postuma). Entretiens sur le cinématographe (publicacion postuma)

Òbras jornalisticas modificar

  • 1935-1938 (òbras de publicacion postuma)

Cinematografia modificar

Dessenh e grafisma modificar

  • 1924 Dibuixos
  • 1925 Le Mystère de Jean l'oiseleur
  • 1926 Maison de santé
  • 1929 25 dessins d'un dormeur
  • 1935 Seixanta dissenys per l'obra [Les Enfants terribles]
  • 1941 Dibuixos al marge de text de l'obra Chevaliers de la Table ronde
  • 1948 Drôle de ménage
  • 1957 La Chapelle Saint-Pierre, Vilafranca de Mar
  • 1958 La Salle des mariages, ostal de vila de Menton - La Chapelle Saint-Pierre (litografias)
  • 1959 Gondol des morts
  • 1960 Saint-Blaise-des-Simples

Jornals modificar

  • 1946 La Belle et la Bête (jornal de filmatge)
  • 1949 Maalesh
  • 1983 Le Passé défini (publicacion postuma)
  • 1989 Journal, 1942-1945

Segèls modificar

Òbras sus Jean Cocteau modificar

Vejatz tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Referéncias modificar

  1. Biographie de Jean Cocteau (1889-1963)
  2. Sa preséncia se vei dins Le Livre Blanc e Les Enfants Terribles.
  3. les Grandes Amitiés [1]
  4. Emmanuelle Retaillaud-Bajac, « Les démons de Jean Cocteau », Revista L'Histoire, n° 279, Septembre de 2003.
  5. Jean Cocteau (1889-1963)