Harold Clayton Urey

Laureat Nobel

Harold Clayton Urey (n. 29 d'abril de 1893 a Walkerton e m. 5 de genièr de 1981) foguèt un quimista american. Recebèt lo Prèmi Nobel de Quimia en 1934, per sa descobèrta de l'idrogèn pesant.

Harold Clayton Urey
Retrach de Harold Clayton Urey
Retrach de Harold Clayton Urey
Naissença 29 d'abril de 1893
Walkerton, Indiana, Estats Units
N. a
Decès 5 de genièr de 1981
La Jolla, Califòrnia, Estats Units
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
País d'origina Bandièra dels Estats Units Estats Units
Nacionalitat
Profession Quimista
Ocupacion
Luòc de trabalh
Distincions Prèmi Nobel de Quimia l'an 1934
Mestressas {{{mestressas}}}
Religion
Estudis
Títol
({{{començamentderenhe}}} - {{{finderenhe}}})
{{{títol2}}}
Dinastia {{{dinastia}}}
Servici de {{{començamentdecarrièra}}} a {{{findecarrièra}}}
Grad militar {{{gradmilitar}}}
Arma {{{arma}}}
Coronament {{{coronament}}}
Investitura {{{investitura}}}
Predecessor {{{predecessor}}}
Successor {{{successor}}}
Conflictes {{{conflicte}}}
Comandament {{{comandament}}}
Faches d’armas {{{faitsdarmas}}}
Omenatge
Autras foncions

Biografia modificar

Nasquèt lo 29 d'abril de 1893 a Walkerton, situada a l'estat nòrd-american de Indiana. Après un còrt periòde d'aprendissatge obtenguèt lo 1917 lo títol de zoologia a l'Universitat de Montana, e dintrèt posteriorament trabalhar a la companhiá quimica Barrett de Filadèlfia. Durant la Primièra Guèrra Mondiala se consacrèt a l'investigacion, en contunhant après los sieus estudis a l'Universitat de Califòrnia, ont se doctorèt en quimia l'an 1923. Entre 1923 e 1924 estudièt fisica atomica amb Niels Bohr a l'Universitat de Copenaga, ont se concentrèt en l'estructura de la atòm a l'Institut per la Fisica Teorica de Copenaga.

Entre 1919 e 1924 foguèt professor de quimia a l'Universitat de Montana, entre 1924 e 1929 a l'Universitat John Hopkins, entre 1934 e 1945 a l'Universitat de Columbia, e entre 1945 e 1957 a l'Universitat d'Oxford. Lo 1958 foguèt nomenat professor de l'Universitat de Califòrnia, a San Diego

Moriguèt lo 5 de genièr de 1981 dins la vila de La Jolla, situada dins l'estat de Califòrnia.