Grana (Droma)

comuna daufinesa de Droma
(Redirigit dempuèi Grâne)
Vilatge d'Occitània

Grâne o puslèu Grana [1] segon las fòrmas ancianas (Grane en francés) es una comuna dau Daufinat occitan situaa dins lo departament de Droma e la region d’Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament de Ròse-Aups.

Grana
Grane
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
L'ostau de comuna.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 43′ 56″ N, 4° 55′ 21″ E
Superfícia 44,84 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
505 m
170 m
113 m
Geografia politica
País  Daufinat
 Occitània
Estat Bandièra de França França
Region
84
Auvèrnhe Ròse Aups
Departament
26
Droma Armas deu Departament de Droma
Arrondiment
261
Diá
Canton
2608
Crest, ancianament de Crest-Sud
Intercom
242600252
Comunautat de comunas de la Vau de Droma
Cònsol Muriel Paret
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2019)
1 961 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

2 012 ab.
Densitat 40,95 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 26400
Còde INSEE 26144

Geografia modificar

Comunas vesinas modificar

 
Distanças e posicion relativa
  Grana
 Chabrelha
(1,6 km)
 Alèis
(3,7 km)
 Eurre
(6,0 km)
 Autichamp (6,4 km)
 Ambonil
(7,1 km)
 Cliosclat
(7,2 km)
 Montoison
(7,4 km)
 Mirmanda
(7,8 km)


Toponimia modificar

Atestacions istoricas modificar

Las atestacions istoricas donaas per Brun-Durand son Grana (1163), Castrum de Grana (1277), Grano (1560), Ecclesia Beati Johannis de Grana (1370), Capella de Grana (Sègle XIVen), Cura Sancti Johannis de Grana (1549), Grayne (1574), Locus Granie (1650), Granne (NA)[2].

Atestacions occitanas modificar

Lo nom de comuna es estat ortografiat Grana[3] dins la revista occitanista locala Pòrta d'Òc. Es estat ortografiat Grana[4] per Han Shook en nòrma classica.

Es estat ortografiat Grano per Frederic Mistral en nòrma mistralenca, e Grano[5] per Boissier en grafiá patesejanta.

Etimologia modificar

Lo nom s'explicariá per Grannus [= Grannos], nom gallés d'òme (nom de dieu) [6], o tot simplament lo nom dau dieu Grannos puslèu que d'un òme qu'auriá lo nom dau dieu. Chau supausar la derivacion , marca dau plurau, sovent interpretada après coma un femenin [7].

Realizacion fonetica e toponim occitan modificar

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2014 2020 Muriel Paret divèrs esquèrra emplegada, conselhièra departamentala
març 2001 ? 2014 Marcel Canestrari    
març 1965 1989 ? Maxime Bastet    
1941 1965 Marius Hermine    
1900 1941 Mathieu Chanas    
  1900      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 1836, totala: 1903
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 436 1 334 1 463 1 563 1 684 1 772 1 860 1 996 2 026

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 894 1 978 1 878 1 890 1 763 1 732 1 756 1 822 1 769

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1 661 1 566 1 583 1 333 1 322 1 309 1 304 1 187 1 157

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 161
1 125
1 011
1 183
1 384
1 567
1 680
1 694
1 722
1 800
2009 2010
1 730
1 808
1 746
1 814
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • 2016 : 1895

Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Veire tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas e referéncias modificar

  1. http://bdtopoc.org/?city_selected=Grane
  2. J. Brun-Durand, Dictionnaire topographique du département de la Drôme, Paris, Imprimerie nationale, 1891, p. 167, https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k392934/f253.image
  3. Revista Pòrta d'Òc, No.17, IEO Ròse-Aups, 1980, p.13
  4. Revista Lo Pitron, No.50, Ed. Lou Pitrou, 1990, p.11
  5. Revista Lo Pitron, No.93, Ed. Lou Pitrou, 2008, p.9
  6. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 329
  7. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 17-18 e 161