Gerhard Rohlfs (14 de julhet de 1892, Berlin, Alemanha - 12 de setembre de 1986) foguèt un dels lingüistas mai importants de la filologia romanica de la primièra mitat del sègle XX. Èra tanben un umanista e un grand erudit que recebèt l'escais d'arqueològ de la paraula. Comencèt sa carrièra en trabalhar jos la direccion de Karl Jaberg e Jakob Jud que li fisèron la realizacion d'enquestas de 81 ponches del sud d'Itàlia.

Contribuiguèt grandament dins l'airal de dialectologia italiana e occitana. Foguèt professor a l'Universitat de Berlin e de Tübingen.

Sa tèsi, Griechen und Romanen in Unteritalien (en 1924), marquèt la debuta de sos estudis lingüistics dins lo sud d'Itàlia. En 1974 li foguèt decernit en Itàlia lo prèmi Forte dei Marmi dins la seccion "Storia della Lingua Italiana".

Òbras modificar

Lingüistica romanica:

  • Estudios sobre el léxico románico (1979)

Airal occitan:

  • Le Gascon : études de philologie pyrénéenne (1935, 2au edicion 1970)

Airal italian:

  • Dizionario dialettale delle tre Calabrie (3 volums, 1932-39)
  • Vocabolario supplementare dei dialetti delle tre Calabrie (1966-67)
  • Nuovo dizionario dialettale della Calabria (1977)
  • Vocabolario dei dialetti salentini (1977)
  • Supplemento ai vocabolari siciliani (1977)
  • Calabria e Salento : saggi di storia linguistica : studi e ricerche (1980)
  • Grammatica storica della lingua italiana e dei suoi dialetti : fonetica (1986)