Gèr (Hauts Pirenèus)

Vilatge d'Occitània

Gèr (Ger en francés) qu'ei ua comuna gascona de Bigòrra, en Lavedan, situada dens eth departament deths Hauts Pirenèus e era region d'Occitània, ancianament de Mieidia-Pirenèus.

Gèr
Ger
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista de Gèr.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 03′ 19″ N, 0° 02′ 19″ O
Superfícia 1,94 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
720 m
400 m
390 m
Geografia politica
País  Gasconha
Contrada Bigòrra Lavedan
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
65
Hauts Pirenèus Armas deu Departament deus Hauts Pirenèus
Arrondiment
651
Argelèrs de Gasòst
Canton
6512
Lorda-2 (Lorda Èst avant 2015)
Intercom
246500540
CA de Tarba-Lorda-Pirenèus
Cònsol Joseph Fourcade
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
155 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

164 ab.
Densitat 97,94 ab./km²
Autras informacions
Escais Eths cagalets
Gentilici gèr
Còde postal 65100
Còde INSEE 65197

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Toponimia modificar

Era prononciacion qu'ei [yèrr][1] (grafia fonetica deths autors). Eras fòrmas ancianas que son : Guilhem Fuert de Ier, W. Fuert de Ieir o Ierr, cap a 1050-1070, de Ieir, en 1309, de Ieer en 1313, Guerrium, De Gerrio en 1313, Ger, Geir en 1338, Ger en 1379 e 1403, Geer en 1384 e 1403, Gerr en 1406, Ger en 1541, Ger (mapa de Cassini, ara fin deth sègle XVIII)[2].

Segon Dauzat, Ger qu'ei benlhèu ua variacion deth tèma preindoeuropèu gar, « arròc »; cf. pic du Ger[3]. Segon Negre, Ger que vien deth gascon gèr / jèr / gers, « terren erbós sus era montanha, granja e pradas ath entorn (segon Simin Palay)[2]. Segon R. Aymard, que vien deth gascon gèr / jèr « erbatge dab granja » (de eremus).

Segon Miquèu Grosclaude, era proposicion de Negre e d'Aymard qu'ei impossibla, pr'amor -r finau ei sensible, que i a fòrmas dab ua -rr dobla, ath lòc que gèrm, ièrm (erbatge), vienuts deth latin eremus e s'acaban per -rm (a comparar dab Gèrms). Era ipotèsi de Dauzat (preindoeuropèu *gar) qu'ei possibla, mes qu'ei ua suposicion[2].

Véser tanben Gèr (Bearn).

Cf. Gerri de la Sal, Ayerbe, Gerb, etc (mots dab o shens -be), explicats per Joan Coromines dab eth basco agirr-/agerr-, « obèrt, clar, evident, manifèste », dens un sens topografic « lòc obèrt, expausat a quauquarren (eth vent, etc) » [4]. Pr'aquò, è qu'ei obèrt; influéncia de -rr ?

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
1974 2026 Joseph Fourcade shens  
  1974      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 190, totala: 195
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
190 - -

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 210 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 191 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
113
117
125
130
118
128
165
170
170
175
2009 2010
168
173
173
178
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 era populacion èra de 155 abitants e era densitat èra de 79,9 ab/km².

Lòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas dab la comuna modificar

Véder tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. https://wikigram.locongres.com/index.php?title=4._N._La_prononciation_de_R_en_fin_de_mot
  2. 2,0 2,1 et 2,2 Michel Grosclaude et Jean-François Le Nail, Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées intégrant les travaux de Jacques Boisgontier, Conseil Général des Hautes-Pyrénées, 2000 https://www.archivesenligne65.fr/article.php?laref=1023&titre=ger
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 316, a Ger.2
  4. Joan Coromines, Estudis de Toponímia Catalana, Ed. Biblioteca Filològica Barcino, Volum I, p. 194-201 e especialament p. 200