Frejús

una comuna francesa


Vila d'Occitània

Frejús (Fréjus en francés) es una comuna provençala situada dins lo departament de Var e la region de Provença-Aups-Còsta d'Azur. Situada entre lo massís de l'Esterèu e l'embocadura d'Argenç, foguèt fondada per lei Romans après la conquista dau sud-èst de Gàllia per lei legions vèrs 150 avC. La vila conoissèt un desvolopament important après la guèrra civila entre Cesar e Pompèu. Fidèla au venceire, a August e a sei successors, venguèt un pòrt estrategic per lei Romans. Gardèt aqueu ròtle fins a l'ensablament de son pòrt e a l'afondrament de la poissança romana. L'Edat Mejana foguèt marcada per una alternància de periòdes de prosperitat e de declin qu'entraïnèron, mai d'un còp, l'abandon de la vila.

Frejús
Fréjus
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La comuna.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 25′ 59″ N, 6° 44′ 13″ E
Superfícia 102,27 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
616 m
20 m
0 m
Geografia politica
País  Provença
Contrada Esterèu
Estat Bandièra de França França
Region
93
Provença-Aups-Còsta d'Azur
Departament
83
Var Armas deu Departament de Var
Arrondiment
831
Draguinhan
Canton
8313
Cantons de Frejús (burèu centralizator) e de Sant Rafèu (capluec dau Canton de Frejús avans 2015)
Intercom
248300097
CA de Var Esterèu Mediterranèa
Cònsol David Rachline
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
53 786 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

54 623 ab.
Densitat 518,62 ab./km²
Autras informacions
Gentilici frejulenc -a
Còde postal 83600 & 83370
Còde INSEE 83061

La formacion de la Frejús modèrna comencèt a la fin dau sègle XIX amb l'establiment d'una garnison militara. Durant la Premiera Guèrra Mondiala, l'endrech venguèt un luòc d'entraïnament important per lei tropas colonialas e l'armada desvolopèt seis installacions durant l'entre doas guèrras. Aquela implantacion demorèt fòrta durant tot lo sègle XX. Uei, contunia en despiech de la sarradura de l'espitau militar e de la basa aeronavala. Favorizèt la creissença de la vila que forma desenant una importanta aglomeracion en Var amb Sant Rafèu.

Lo gentilici es frejulenc -a.

Geografia modificar

Geografia fisica e idrologia modificar

Frejús es una vila portuària que si situa a l'extremitat orientala dau dapartament de Var. Es installada sus un plan alluviau format per lei sediments depausats per Argenç e per Reiran entre lei massís dei Mauras e de l'Esterèu. Lo territòri de la comuna a una forma de creissent que s'estend a l'oèst e au nòrd de Sant Rafèu. D'una superficia de mai de 100 km², es inegalament ocupat. D'efiech, lei partidas nòrd son situadas dins l'Esterèu e son montanhosas amb una altitud maximala de 616 m. Quauquei minas de fluorinas i foguèron esplechadas fins ais ans 1950-1960. Au sud, l'embocadura d'Argenç constituís una zòna palunosa que son amainatjament es quasi impossible en causa dei vengudas deis aigas dau riu. Pasmens, maugrat aquela geografia en partida desfavorabla, un tèrç dau territòri frejulenc es urbanizat.

Lo relèu locau es influenciat per Argenç que travèrsa lo territòri municipau dau nòrd-oèst au sud. En causa de l'istòria trebolada dau riu, son liech a conoissut mai d'un cambiament. Aquò a laissat de vestigis de liechs pus ancians coma lo pòrt de la vila o d'estanhs formats dins de corbas isoladas. De mai, d'autrei rius passan dins la vila. Lo pus important es Reiran que pòt tanben engendrar de montadas deis aigas fòrça violentas coma en 2015.

L'organizacion de la vila seguís lei constrenchas de sa geografia. S'estend donc principalament au nòrd de l'embocadura d'Argenç dins lo meteis plan litorau onte si tròba Sant Rafèu. Lei doas vilas forman una aglomeracion, sovent nomenada Frejús-Sant Rafèu, qu'es la pus importanta dau Var Orientau. Au nòrd dei quartiers principaus de Frejús, si situa una extension que seguís lo traçat de la RN7. Enfin, existís un quartier sud que si situa au sud d'Argenç qu'es en contacte amb leis Sambras, lei quartiers sud de Ròcabruna d'Argenç.

Clima modificar

Frejús a un clima mediterranèu amb d'estius cauds e secs e d'ivèrns doç e umids. Lei temperaturas minimalas mejanas son compresas entre 3 e 4 °C durant lei periòdes pus fregs e lei geladas son raras. Durant la sason cauda, la temperatura pòt passar 40 °C mai, en mejana, es inferiora a 30 °C. L'ensorelhament aganta de valors recòrd en Occitània amb 2 665 oras cada an en mejana. Pasmens, lei precipitacions son pron importants amb 823 mm anuaus. Coma dins lo rèsta de Provença, aquelei pluejas son concentradas sus un periòde anant de setembre a abriu. Lo regim dei vents frejulencs es caracteristic de la Còsta d'Azur. Lo mistrau es rar car la vila es protegida per lei Maures e per l'Esterèu. En revènge, lei vents maritims coma lo levant o lo siròc bofan regularament dempuei l'èst e lo sud.

 
Sintèsi dei donadas climaticas per la vila de Frejús entre 1981 e 2010 (fònt : Météo France).

Demografia modificar

Amb 54 623 abitants en 2021, Frejús es la quatrena vila pus poblada de Var e lo centre principau de l'aglomeracion de Frejús-Sant Rafèu. Istoricament, Frejús es una vila mejana dau litorau de Provença que sa demografia conoissèt una aumentacion fòrta e sostenguda durant lo sègle XX. Coma mai d'una comuna dau departament, sa populacion a un temps relativament aut e lei mens de 30 ans representavan solament 29,8% deis estatjants. L'installacion de la basa militara durant la Premiera Guèrra Mondiala, la repatriacion dei colons d'Argeria e l'imigracion de retirats en Provença foguèron lei tres factors principaus d'aquela creissença.

 
Evolucion de la populacion de Frejús de 1793 a 2021 (basas Cassini e Insee)

Istòria modificar

L'Antiquitat modificar

Lo poblament primitiu modificar

Avans l'arribada dei Romans en Provença, la region de Frejús èra un endrech palunós e la Mar Mediterranèa avançava de 200 m dins lei tèrras a respècte de la linha dau litorau actuau. Coma l'accès a l'aiga èra aisat, lei còlas dau territòri frejulenc presentava donc un interès per l'installacion de comunautats pichonas protegidas per de fortificacions. Au mens dos oppidums celtoligurs datant d'aqueu periòde son estats identificats gràcias a de vestigis de barri (Mont Auriasc e Bonet de Capelan). Son d'abitats primitius constituits d'ostaus simples enviroutats per una muralha installada sus una cima.

La fondacion de Frejús modificar

La fondacion de Frejús es l'òbra dei Romans que conquistèron la vau d'Argenç en 154 avC. Aquò foguèt lo resultat d'una guèrra entre leis Oxibians, lo pòble celtoligur que viviá dins la region, e Marselha. Lei Focèus demandèron l'ajuda de seis aliats romans que mandèron una armada qu'ocupèt pauc a pauc lo sud-èst de Gàllia. Leis eveniments d'aqueu periòde son pas ben coneguts e leis Oxibians son quasi desconeguts. Après sa victòria, lei Romans fondèron una colonia dins la vau bassa d'Argenç qu'es benlèu ja la vila de Frejús. Pasmens, la data d'aquela fondacion es pas coneguda. Es probablament anteriora a 67 avC car es senhalada coma lo luòc de naissença dau poèta Cornelius Gallus.

Per Roma, la region aviá mai d'un interès. Lei Focèus l'avián ignorada, çò que permetiá de defugir de tensions frontalieras entre lei dos aliats. De mai, l'endrech permetiá de susvelhar la rota litorala que permetiá la circulacion èst-oèst dins la partida romana de Gàllia. Après la guèrra civila entre Cesar e Pompèu e la presa de Marselha per lei fòrças dau premier, la region de Frejús conoissèt de trabalhs d'agrandiment importants. La vila de Frejús foguèt alora fondada (o agrandida) e foguèt nomenada Forum Julii. En 43 avC, èra venguda una colonia mejana qu'es mencionada dins la correspòndia de Ciceron. L'idèa de Cesar èra benlèu de crear una vila fidèla e capable de rivalizar amb Marselha.

Una importanta colonia romana modificar

 
Pielons de l'aqüaducte roman.

Entre 29 e 27 avC, Forum Julii obtenguèt l'estatut de colonia romana sota lo nom de Colonia Octavanorum. Recebèt de veterans de la VIIIa legion e venguèt un centre de la romanizacion de Provença. Foguèt dotada d'un barri de prestigi d'una longor de 3,7 km e son mercat venguèt un centre economic important per la venda de produchs agricòlas e artesenaus[1]. Lei barris de prestigi èran de fortificacions que protegissián de ciutats pauc susceptiblas d'èsser menaçadas per una armada enemiga. Èran destinats a mostrar la poissança de la vila e sa fidelitat au poder centrau.

Aqueu caractèr roman e aquela fidelitat foguèron de caracteristicas de la Frejús romana. En retorn, obtenguèt de marcas d'atencion de part deis emperaires. En 31 avC, la vila reçaupèt dins son pòrt lei galèras capturadas per August a la batalha d'Actium còntra lei tropas de Marc Antòni. Puei, en 22 avC, l'emperaire li donèt l'estatut de cap-luòc de la província de Gàllia Narbonesa. La colonia conoissèt alora un desvolopament important per venir l'unica basa navala romana de Gàllia. Durant lo rèine de Tibèri, aquela favor continuèt amb la construccion d'infrastructuras importantas coma un aqüaducte, un anfiteatre, un far, de tèrmas e un teatre.

L'importància de Frejús demorèt durant lei sègles seguents e sei captaus pus prestigiós posquèron integrar l'elèit imperiau. Cnaeus Julius Agricola, generau encargat de la conquista de Bretanha durant lo rèine de Claudi, èra originari de la vila. Tacit, un deis escrivans pus importants de la literatura romana, èra tanben nascut a Frejús qu'es mencionada dins son òbra. Pus tard, au sègle IV, la vila conoissèt una crestianizacion precòça. En 374, li foguèt bastida una glèisa e lo segond evescat fondat en Gàllia foguèt aqueu de Frejús.

De l'Edat Mejana au periòde contemporanèu modificar

L'Edat Mejana modificar

La disparicion de l'Empèri Roman foguèt lo començament d'un periòde de declin per Frejús. Mai d'un factor explica aquela crisi que durèt dau sègle VI au sègle XI. L'ensablament dau pòrt entraïnèt una demenicion importanta de l'activitat comerciala. Puei, la vila foguèt pilhada per lei Lombards en 572 e per lei Saxons en 574. Dins leis ans 890, lei Sarrasins construguèron una fortalesa permanenta a La Gàrdia Frainet. L'utilizèron per organizar d'expedicions còntra lo rèsta de Provença. Durant aqueu periòde, Frejús es senhalada coma totalament destrucha. Pasmens, après l'expulsion dei Sarrasins en 973, la vila foguèt rebastida per l'evesque Riculf

Durant quauquei sègles, Frejús conoissèt una certana renaissença marcada per la restauracion de la catedrala Sant-Leonci de Frejús e dei barris. Lo pòrt venguèt tornarmai una etapa per lei marchands italians e lei Genoés li establissèron una fiera. Leis institucions foguèron tanben renforçadas amb la creacion d'un bailatge anant de Gonfaron a Cotinhac e d'Artinhòsc a la frontiera amb leis Estats italians. A l'apogèu d'aquela epòca, quatre fieras èran organizadas cada an dins la vila. Pasmens, en 1347, la Pèsta Negra devastèt la vila qu'intrèt tornarmai dins un cicle de dificultats.

En 1471, lo recensament organizat per lo poder trobèt solament 266 ostaus restadas. Quatre ans pus tard, una incursion de piratas barbarescs roïnèt l'esfòrç de reconstruccion. Pasmens, la vila foguèt pas tocada per leis epidemias seguentas de pèsta. Aqueu miracle foguèt atribuit a Francés de Paula que venguèt lo sant protector de la ciutat. Dins aquò, lei problemas de Frejús s'acabèron pas. Vèrs 1482, lo rèi Loís XI decidèt d'installar lo Parlament de Provença a Ais. Durant l'operacion, Frejús perdèt la màger part de son autonòmia. Seis evesques perdèron tanben mai d'un drech feodau.

La Renaissença modificar

La pèrda de son autonòmia empachèt pas l'economia de la vila de prosperar. Au començament dau sègle XVI, Frejús èra un centre important de produccion e de comèrci per lo blat, lo vin, la pesca, lei motons e la terralha. Aquò permetèt a la vila de créisser. Leis invasions espanhòlas de 1524 e 1536 e lei Guèrras de Religion de 1561 a 1563 empachèron pas aquela evolucion. Vèrs 1580, mai de 6 000 estatjants foguèron ansin recensats e la vila venguèt l'enjòc d'una lucha entre lo rèi e l'evesque. Aqueu conflicte evolucionèt pauc a cha pauc en favor dau rèi e leis evesques perdèron la màger part de sei privilègis entre 1526 e 1565.

Durant lei Guèrras de Religion, leis abitants demorèron fidèus au catolicisme. En 1568, assassinèron o expulsèron lei protestants de la vila. Pasmens, en 1586, l'arribada d'una garnison de soudats gascons catolics entraïnèt una reaccion ostila. Lei Frejulencs demandèron l'ajuda dau marqués de Trans per leis eliminar. Gràcias a son ajuda, la garnison foguèt suspresa durant una nuech de decembre de 1588 e totei lei soudats foguèron tuats. Après aquel eveniment, Frejús foguèt atacada per de caps catolics mai sei defensas resistiguèron sensa dificultat.

La fin de l'Ancian Regim e lo periòde revolucionari modificar

La fin dei Guèrras de Religion entraïnèt l'isolament economic de la vila que conoissèt un periòde de declin novèu. En 1789, la populacion aviá demenit a 2 500 abitants e leis infrastructuras èran ben degalhadas. Per exemple, ges de fònt publica èra en estat de foncionament e l'aiga potable de la vila proveniá de dos potz. De mai, i aviá una manca frequenta de man d'òbra e la produccion agricòla èra pas totjorn sufisenta per norir la vila. La Revolucion foguèt donc acuelhida. Lo pòrt, qu'èra totjorn la proprietat de l'evesque, foguèt sasit e vendut coma ben nacionau. Totalament ensablat, foguèt transformat en pasturgatge. De mai, una personalitat importanta de la Revolucion, Emmanuel-Joseph Sieyès, èra originària de la vila que foguèt cap-luòc de districte de 1790 a 1795. Dins aquò, aqueleis eveniments posquèron pas arrestar lo declin començat au sègle precedent e la vila periclitèt encara fins a la Premiera Guèrra Mondiala.

L'epòca contemporanèa modificar

L'arribada dei militars modificar

La modernizacion de Frejús comencèt lentament dins leis ans 1860 amb l'assecament dei paluns situats entre la vila e la mar. Dins leis ans 1880, aquò favorizèt la construccion de quartiers novèus entre Frejús e Sant Rafèu. A l'origina de l'aglomeracion actuala de Frejús-Sant Rafèu, aquela transformacion importanta foguèt sostenguda, au començament dau sègle XX, per l'arribada dei premiers toristas britanics. Pasmens, lo motor principau de la formacion de la vila actuala de Frejús foguèt l'implantacion de basas militaras sus lo territòri de la comuna.

Lo 26 d'octòbre de 1911, foguèt creada la basa aeronavala de Frejús. Puei, durant la Premiera Guèrra Mondiala, la region frejulenc venguèt un centre d'adaptacion climatica per lei regiments coloniaus. Aquò necessitèt d'aumentar la talha deis installacions militaras e la populacion de la vila doblèt entre 1911 e 1920. Pasmens, aquò entraïnèt una premiera desoccitanizacion, renforçada per la multiplicacion dei construccions destinadas a l'acuelh dei toristas. Entre 1926 e 1932, la basa aeronavala foguèt a son torn agrandida. Illustracion de la dimension cosmopolita de la ciutat, una pagòda e una mosqueta foguèron bastidas dins leis ans 1910-1920.

La Segonda Guèrra Mondiala modificar

Après la desfacha francesa de 1940, Frejús èra situat dins la Zòna Liura dirigida per lo govèrn de Vichèi. Aquela situacion durèt fins a l'intrada deis Alemands e deis Italians dins aquela zòna en novembre de 1942. Lo 27 de novembre, la Luftwaffe ocupèt ansin la basa aeronavala e leis infrastructuras militaras e ferroviàrias de la vila foguèron utilizadas per desportar lei judieus arrestats en genier de 1943 pendent la rafla de Marselha. Lo 15 d'aost, lei plajas frejulencas veguèron lo desbarcament d'una division estatsunidenca dins l'encastre dau Desbarcament de Provença. Mai d'un bastiment de la vila foguèt destruch durant lei combats mai lo 18, Frejús èra estada liberada.

La catastròfa de Maupasset modificar

 
Fotografia de Frejús après la catastròfa.

La reconstruccion permetèt pas a Frejús de tornar trobar son estatut ancian dins la region. Au contrari, en 1958, lo sèti de l'evescat foguèt transferit a Tolon. Puei, lo 2 de decembre de 1959, la restanca de Maupasset, bastit dins la vau de Reiran se rompèt. Aquò entraïnèt una venguda deis aigas que destrusèt mai d'un quartier de Frejús. Lo bilanç oficiau foguèt de 423 mòrts (sus una populacion de 13 500 abitants), de 951 construccions damatjadas (dont 155 destruchas) e de 1 350 ectaras de tèrra agricòla sinistrats. Un sagèu especiau foguèt emés per accelerar la reconstruccion.

Frejús dempuei leis ans 1960 modificar

La Frejús modèrna es lo fruch d'evolucions començadas dins lo corrent deis ans 1960 amb l'arribada de fòrça colons francés repatriats d'Argeria. Aquò entraïnèt una aumentacion importanta de la populacion que passèt de 16 000 estatjants a mai de 23 000. Lo procès accelerèt la desoccitanizacion de la vila que venguèt, au contrari, un bastion dau conservatisme e dau nacionalisme francés en Var sota la direccion d'André Léotard, premier cònsol de 1959 a 1971, e de son fiu François que li succedissèt de 1977 a 1977. Aquela tendància se renforcèt au començament dau sègle XXI e, en 2014, la vila elegissèt David Rachline, candidat dau Frònt Nacionau, coma premier cònsol.

Durant aqueu periòde, Frejús orientèt mai son economia vèrs lo torisme car l'armada li demenissèt pauc a pauc son implantacion. En particular, la basa aeronavala e l'espitau militar foguèron sarrats en 1995. Uei, l'unica unitat militara en garnison dins la vila es lo 21en regiment d'infantariá de marina. Lo rèsta de l'economia es sostenguda per l'agricultura presenta dins la vau d'Argenç e de Reiran e per lei servicis publics (espitau, administracions...).

Cultura modificar

Luòcs e monuments modificar

Frejús a un patrimòni arquitecturau riche qu'es compausat de monuments d'epòcas variadas anant de l'Antiquitat au periòde contemporanèu. Lo pus ancian es probablament un dolmen celtoligur. Lo periòde pus representat es aqueu de l'Antiquitat Romana. D'efiech, lei vestigis de la colonia romana de Forum Julii son una dei concentracions pus importantas de monuments romans en Occitània. Lei pus famós son l'anfiteatre, l'aqüaducte e lo teatre. Dins lo rèsta de la vila romana, i a egalament de vestigis de fortificacions amb de portaus, de plaças, una cistèrna, de tèrmas, de vestigis dau pòrt antic, de conduchs e una mosaïca[2]. Sus lo territòri frejulenc, se pòt veire d'autrei vestigis mai o mens isolats coma un mausolèu dau sègle IV avC, un pònt, una necropòli e mai que d'una roïna de villa.

L'Edat Mejana a tanben laissat de monuments importants dins la ciutat, especialament durant lo periòde de prosperitat entre lo sègle XI e lo sègle XV. la màger part es liada a l'edificacion de la catedrala e ais construccions iniciadas per l'evescat : vestigis de la capèla de Sant Lambèrt (sègle XI), clastras romans de l'evescat (sègle XII), nau de la catedrala (sègle XII), nartèx, cloquier e façada fortificada de la catedrala (sègle XIII) e decoracions goticas de l'interior de la catedrala (sègle XIV). Pasmens, certanei monuments medievaus encara visibles son liats ais institucions de la vila. Per exemple, es lo cas de la comuna, de seis archius, de sa bibliotèca e de sa torre defensiva que datan dau sègle XIV.

Après la crisi de la pèsta negra, la vila foguèt tornarmai un centre de construccion durant la Renaissença. La capèla de Sant Francés de Paula (sègles XV-XVI) es lo testimòni principau d'aqueu periòde. Puei, durant lei sègles XVIII e XIX, la prosperitat d'una partida de la populacion permetèt la bastida de castèus coma lo Castèu Aurelian (sègle XVIII). Au sègle seguent, la lenta modernizacion de la ciutat entraïnèt la construccion de villas aisadas e d'infrastructuras civilas e militaras coma la gara. Enfin, entre lei monuments pus famós edificats pendent lo sègle XX, es possible de citar la mosqueta Missiri, lo Castèu Gallieni

Patrimòni environamentau modificar

Frejús a un patrimòni environamentau important qu'es constituit per d'espacis vegetaus fòrça divèrs (palun, estanh, garriga, seuva, montanha...). De mai, una partida significativa dau territòri comuna (massís de l'Esterèu, zònas umidas, Argenç...) es l'objècte de proteccion dins l'encastre dau ret Natura 2000.

Personalitats liadas a la comuna modificar

Veire tanben modificar

Liames extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. Gérard Coulon, Les Gallo-Romains : vivre, travailler, croire, se distraire – 54 av. J.-C.-486 apr. J.-C, París, Errance, 2006, p. 21.
  2. La mosaïca es situada dins una proprietat privada.