Fréville (Sèina Maritima)


Fréville es una comuna francesa, situada dins lo departament de la Sèina Maritima e la region de Normandia.

Fréville
Fréville
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 49° 34′ 04″ N, 0° 49′ 54″ E
Superfícia 5,8 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
142 m
77 m
Geografia politica
Estat França
Region
28
Normandia
Departament
76
Sèina MaritimaBlason de la Sèina Maritima
Arrondiment Rouen
Canton Pavilly
Intercom
247600653
du Plateau Vert
Cònsol (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Còde postal 76190
Còde INSEE 76289

Geografia modificar

Comunas vesinas modificar

 
Distanças e posicion relativa
 Fréville
 Betteville (3,3km)
 Croix-Mare (4,0km)
 Bouville (4,4km)

Istòria modificar

Partida eissida de l'article francés

Una granda part de la parròquia de Fréville constituissiá antany un fief apertenent al Rei #que i aviá tanben, a aquel títol, lo privilègi de presentar al benefici curació. Lo Rei portava efectivament lo títol honorifique de « patron fondator » del benefici curació de Fréville. Philippe III lo Hardi #donar, en 1278, una part de las siás tèrras de Fréville, aperaquí 200 ectaras, en domeni pròpri, als chanoines regulars de Sant-Augustin del prieuré reial de Sant-Thomas dicha « Lo Mont-a los-Malauts » près de Roan[1]. La donation compreniá tanben la bassa justícia agregada al fief e un domeni fieffé representant 14 pichons fiefs e tenures. L'ensems del domeni fieffé e pas fieffé li caliá ressortir 1000 acres sus Fréville, Carville e La Folletière. Lo Rei se #reservar totun l'anautita justícia e lo patrocini de la curació. En 1281, Philippe Lo Hardi #amplificar la donation amb lo patrocini e los #dire de la curació de Fréville a la condicion qu'ajan nomenat a Fréville, dempuèi la sortida del curé actual, dos religiós dudit prieuré reial de Sant-Thomas per desservir la parròquia. Tres sacerdòts anavan d'ara endavant cohabitar a Fréville fins a la Revolucion : lo curé prieur, lo sieu vicari, e lo chapelain reial cargat de dire la messa per la familha reiala cada jorn de la setmana. Lo prieur representava un poder eclesiastic mas tanben féodal coma representant dirècte sul terren del principal senhor local. I aviá pas totun castèl mas un ostal #que pòrta encara uèi lo nom de « prieuré ». Se retendrà dos guariguèsse prieurs celèbres : Dom Antoine Corneille de 1642 a 1657 e lo abbé de Vertot de 1694 a 1696.

Tèxte originau de l'article francés

Une grande partie de la paroisse de Fréville constituait jadis un fief appartenant au Roi qui avait aussi, à ce titre, le privilège de présenter au bénéfice cure. Le Roi portait effectivement le titre honorifique de « patron fondateur » du bénéfice cure de Fréville. Philippe III le Hardi donna, en 1278, une partie de ses terres de Fréville, environ 200 hectares, en domaine propre, aux chanoines réguliers de Saint-Augustin du prieuré royal de Saint-Thomas dit « Le Mont-aux-Malades » près de Rouen[2]. La donation comprenait aussi la basse justice attachée au fief et un domaine fieffé représentant 14 petits fiefs et tenures. L'ensemble du domaine fieffé et non fieffé devait dépasser 1000 acres sur Fréville, Carville et La Folletière. Le Roi se réserva toutefois la haute justice et le patronage de la cure. En 1281, Philippe Le Hardi amplifia la donation avec le patronage et les dîmes de la cure de Fréville à la condition que soient nommés à Fréville, dès le départ du curé actuel, deux religieux dudit prieuré royal de Saint-Thomas pour desservir la paroisse. Trois prêtres allaient désormais cohabiter à Fréville jusqu'à la Révolution : le curé prieur, son vicaire, et le chapelain royal chargé de dire la messe pour la famille royale chaque jour de la semaine. Le prieur représentait un pouvoir ecclésiastique mais aussi féodal comme représentant direct sur le terrain du principal seigneur local. Il n'avait toutefois pas de château mais une maison qui porte encore aujourd'hui le nom de « prieuré ». On retiendra deux curés prieurs célèbres : Dom Antoine Corneille de 1642 à 1657 et l'abbé de Vertot de 1694 à 1696.

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014      
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
550 550 540 513 600 601 580 606 643

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
592 568 546 527 530 519 551 489 519

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
515 517 440 467 426 445 432 467 464

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
453
483
506
705
704
797
844
851
858
2009 2010
866
875
864
873
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. a Mont-Sant-Aignan.
  2. à Mont-Saint-Aignan.