Fèves

una comuna francesa

Fèves es una comuna francesa, situada dins lo departament de Mosèla e la region de Lorena.

Fèves
Fèves
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Ancià prieuré.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 49° 11′ 46″ N, 6° 07′ 14″ E
Superfícia 4,8 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
373 m
167 m
Geografia politica
Estat França
Region
44
Grand Èst
Departament
57
Mosèla Armas de Mosèla
Arrondiment Metz-Campèstre
Canton Marange-Silvange
Intercom
245700497
de Maizières les Metz
Cònsol René Girard (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici (en francés)
Còde postal 57280
Còde INSEE 57211

Geografia modificar

Comunas vesinas modificar

 
Distanças e posicion relativa
 Fèves
 Semécourt (1,0km)
 Bronvaux (2,2km)
 Plesnois (2,8km)

Istòria modificar

Partida eissida de l'article francés

Lo vilatge de Faves es segon tota probabilitat d'origina romaine, #portar successivament los noms de : Fabros, Favia, Feivres, Feyvres, Febvre, Fava. Dépendait De l'anciana província del Barrois, en la prévôté de Briey. Lo abbaye de Sant-Pierremont i establís un prieuré l'an 1129, amb capèla e ostal fòrt.

  1. Venir lorraine en 1539.

En 1127, al continuament d'una donation per Frustrade, veusa del chevalier Hatton al abbaye de Sant-Pierremont, aquela darrièra #venir s'i establir. La donation i aguèt atacat per Dodon de Norroy, #que preteniá i aver de dreches sus la distincion mas #que i aguèt obligat de reconéisser/reconéisser la validité de l'acte de 1127. Aquel #èsser a l'origina del Ban de Sant-Pierremont que de notícias dotations l'an 1130, 1244 e 1253 #engrandir considerablament. Dempuèi après 1870, en lo moment de la preséncia militar, lo fòrt Canrobert a installat en lo bòsc de Faves (linha de fortificació de Mètz). Fins en 1918, lo principal recors dels abitants de Faves èra la vinha, aquela cobrissiá lo tèrç de la superfícia cultivable. Cap a 1910-1918, lo phylloxéra #estrossejar las vinhas. Es la plantació de fraisiers #que #remplaçar las vinhas. Fòrça villageois #abandonar la profession de vigneron per cercar un trabalh en la sidérurgie e en las minas de fèrre. Lo 20 de novembre de 1940 #èsser lo jorn del èxode, fòrça villageois aguèron expulsat cap a la Zòna liura (a Lavaur, Mazamet e Aubiet) e #abandonar lo sieu ben a l'ocupant nazi. En 1945, après la desliurança, los nòstres exilés #trobar lo sieu vilatge #que i aviá fòrça sofèrta combats. La glèisa èra practicament destruida. Una primièra estenduda de la municipalitat a #aver luòc en los ans 1960 pel bastiment d'una vila « Concador » al luòc-dich « Lo paqueu », cinquanta ostals i aguèron bastit. Cap a 1980, lo desvolopament de l'abitat pavillonnaire s'a prosseguit al luòc-dich « Lo Prayon » amb lo bastiment de #cent vint pabalhons. De contunh final dels ans 1990, lo bastiment de cinquanta tres pabalhons locatifs dins las carrièras del abbaye Sant-Pierremont e del Bòsc dels Fraires.

Tèxte originau de l'article francés

Le village de Fèves est selon toute probabilité d'origine romaine, il porta successivement les noms de : Fabros, Favia, Feivres, Feyvres, Febvre, Fève. Dépendait de l'ancienne province du Barrois, dans la prévôté de Briey. L'abbaye de Saint-Pierremont y établit un prieuré en 1129, avec chapelle et maison forte. Devint lorraine en 1539.

En 1127, à la suite d'une donation par Frustrade, veuve du chevalier Hatton à l'abbaye de Saint-Pierremont, cette dernière vint s'y établir. La donation fut attaquée par Dodon de Norroy, qui prétendait avoir des droits sur la seigneurie mais qui fut obligé de reconnaître la validité de l'acte de 1127. Ce fut à l'origine du Ban de Saint-Pierremont que de nouvelles dotations en 1130, 1244 et 1253 agrandirent considérablement. Dès après 1870, lors de la présence militaire, le fort Canrobert est installé dans le bois de Fèves (ligne de fortification de Metz). Jusqu'en 1918, la principale ressource des habitants de Fèves était la vigne, celle-ci couvrait le tiers de la surface cultivable. Vers 1910-1918, le phylloxéra ravagea les vignes. C'est la plantation de fraisiers qui remplaça les vignes. Beaucoup de villageois abandonnèrent la profession de vigneron pour chercher un emploi dans la sidérurgie et dans les mines de fer. Le 20 novembre 1940 fut le jour de l'exode, beaucoup de villageois furent expulsés vers la Zone libreLavaur, Mazamet et Aubiet) et abandonnèrent leur bien à l'occupant nazi. En 1945, après la libération, nos exilés retrouvèrent leur village qui avait fort souffert des combats. La glèisa était quasiment détruite. Une première extension de la commune a eu lieu dans les années 1960 par la construction d'une cité « Concador » au lieu-dit « Le paqueu », cinquante maisons y furent construites. Vers 1980, le développement de l'habitat pavillonnaire s'est poursuivi au lieu-dit « Le Prayon » avec la construction de cent vingt pavillons. Puis fin des années 1990, la construction de cinquante trois pavillons locatifs dans les rues de l'abbaye Saint-Pierremont et du Bois des Moines.

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 René Girard    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
427 403 409 731 398 386 - -

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- 311 292 277 299 301 322 272 272

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
300 312 269 265 282 328 321 260 273

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
554
614
654
582
742
860
929
928
923
2009 2010
919
929
915
925
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar