Estrées-Deniécourt

una comuna francesa

Étrée-Dgnincourt (Sonme) en picard (Estrées-Deniécourt en francés) es una comuna francesa, situada dins lo departament de Somme e la region de Picardia.

Étrée-Dgnincourt (Sonme)
Estrées-Deniécourt
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 49° 52′ 32″ N, 2° 49′ 28″ E
Superfícia 6,45 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
85 m
69 m
Geografia politica
Estat França
Region
32
Nauts de França
Departament
80
Sòma Armas deu Departament de Sòma
Arrondiment Péronne
Canton Chaulnes
Intercom
248000549
de Haute Picardie
Cònsol Pascal Vanysacker (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici (en francés)
Còde postal 80200
Còde INSEE 80288

Geografia modificar

Fichièr:Estrées-Deniécourt Cauçada Brunehaut (plaque) 1.jpg
Plaque De carrièra fixada sus la drecha, en direccion d'Amians

La municipalitat, situada a l'èst de Amians, en lo Santerre, a traversat per l'anciana via romaine, fòrça rectilínia, nomenada « Cauçada Brunehaut ».

 
Plaque de rue apposée sur la droite, en direction d'Amiens

La commune, située à l'est d'Amiens, dans le Santerre, est traversée par l'ancienne voie romaine, très rectiligne, nommée « Chaussée Brunehaut ».

Comunas vesinas modificar

 
Distanças e posicion relativa
 Estrées-Deniécourt
 Fay (1,6km)
 Soyécourt (2,5km)

Istòria modificar

Estrée Es una paraula de ancià francés, issu del latin strata (via), #que designava una « via cobèrta de pèiras planas », per oposicion a rupta (via) > rota. S'es conservat dins la majoritat de las lengas romanas (cf. Lo italian e lo romanés strada) e a #èsser manlevat pel germanique (cf. Lo anglés street, lo alemand Straße e lo néerlandais straat[1]). La paraula estrée a desaparegut del francés a la fin del Mièja Edat, mas demòra en un grand nombre de toponymes, particularament en lo nòrd de la França, en soslinhant la proximitat d'una via romaine[2]. Aicí, la via romaine es la Cauçada Brunehaut.

Estrée est un mot d'ancien français, issu du latin strata (via), qui désignait une « voie couverte de pierres plates », par opposition à rupta (via) > route. Il s'est conservé dans la plupart des langues romanes (cf. l'italien et le roumain strada) et a été emprunté par le germanique (cf. l'anglais street, l'allemand Straße et le néerlandais straat[3]). Le mot estrée a disparu du français à la fin du Moyen Âge, mais il demeure dans un grand nombre de toponymes, particulièrement dans le nord de la France, signalant la proximité d'une voie romaine[4]. Ici, la voie romaine est la Chaussée Brunehaut.

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Pascal Vanysacker    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
556 576 512 611 604 602 612 635 612

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
599 587 575 539 574 567 544 500 513

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
527 513 521 198 330 281 272 244 253

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
272
255
285
253
252
245
275
273
292
2009 2010
305
310
321
327
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Veire tanben modificar

Bibliografia modificar

Articles connèxes modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas e referéncias modificar

Nòtas modificar

Referéncias modificar

  1. John Ayto, Dictionary of Word Origins, Arcade Publishing, Naua Yòrk, 1990, 584 paginas, pg 506
  2. Stéphane Gendron, La Toponymie de las vias romaines e medievalas, edicions errance, París, 2006, 200 paginas, pg 32
  3. John Ayto, Dictionary of Word Origins, Arcade Publishing, New York, 1990, 584 pages, pg 506
  4. Stéphane Gendron, La Toponymie des voies romaines et médiévales, éditions errance, Paris, 2006, 200 pages, pg 32