L’escapulomancia designa una forma d'osteomancia devinatòria basaa sus l'examen d'omoplatas d'animaus e, per extension, d'autras partias ossuas coma los plastrons de clòsca de tartuja. Foguèt practicaa dins mai d'una region dau monde en Euròpa, en Africa dau Nòrd, en Orient Mejan, en Extreme Orient e en America dau Nòrd. Sovent, l'omoplata èra somesa au fuec o chaufaa per provocar de fendilhas[1].

Clòsca de tartuja utilizaa per un rituau d'escapulomancia en China.

Liames internes modificar

Bibliografia modificar

  • (en) David N. Keightley, Sources of Shang History: The Oracle-Bone Inscriptions of Bronze Age China, University of California Press, Berkeley, 1978.

Nòtas e referéncias modificar

  1. Dins aqueu cas, se parla de còps de piroescapulomancia.