Los Erethizontidae fòrman una familha de rosegaires americans comparables al pòrc-espin d'Euròpa. Son bruns e coneguts per lor pelatge de pels e de picants que los protegís dels predators. Se tenon coma un ors, la planta del pè pausada fermament sul sòl. La coa, musclada e corta, s'arredondís a son extremitat. De caractèr solitari, miòp, limita sa vida sociala a las necessitats de la reproduccion e, de còps, al partiment de la vegetacion, sa noiridura. Es lo tresen rosegaire per òrdre de grossor aprèp lo capybara (tanben apelat cabiai) e lo mara (o lèbre de Patagonia).

Se se sentís en dangièr, lo pòrc espin temptarà d'en primièr de ganhar l'abric pus pròche, anant per l'ocasion fins a galaupar sens gràcia. Mas se la retirada es impossibla, cargarà en reculant, e menaçarà l'intrús en foetant l'aire de sa coa. La velocitat aquesa per aquesta destacarà alara demest los 30 000 picants mai fragils, que fendràn l'aire coma s'èran estats projectats. (de verificar, "Contràriament a çò que d'unes pensan, los picants se lançan pas, los cal tocar per que se destaquen de l'animal.") En un sol combat, l'animal atal pòt pèrdre mantun centenat d'espinas !

Los picants son cròis e incrustats dins la pèl. Cadun d'eles es fixat a un pichon muscle que lo fa alara se quilhar, e revelar, a mens d'un centimètre de son extremitat, sa bòta secrèta : de desenats de pichons aguilhons negres que se conflaràn amb l'umiditat e penetraràn pel jòc dels muscles dins la carn — a mens d'èsser levats lèu —, çò qu'afeblirà la victima e quitament la poirà empachar de manjar.

Sos predators, en particular las martas, tuan lo pòrc espic en lo mordent al cap o en lo revirant sus l’esquina per atacar son ventre pas protegit.

Aquesta familha compren los genres seguents de pòrc espic del mond novèl :