Endofièla

una comuna francesa
Vilatge d'Occitània

Endofièla[1][2][3],[4],[5],[6] (Endoufielle en francés) qu'ei ua comuna gascoa d'Occitània situada dens lo departament de Gers e la region d'Occitània, ancianament de Mieidia-Pirenèus.

Endofièla
Endoufielle
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
L'ostal de la comuna.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 33′ 07″ N, 1° 01′ 27″ E
Superfícia 17,1 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
235 m
200 m
146 m
Geografia politica
País  Gasconha
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
32
Gers Armas deu Departament de Gers
Arrondiment
321
Aush
Canton
3210
l'Isla de Baish
Intercom
200023620
CC de la Gasconha Tolosana
Cònsol Pascale Terrasson
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
516 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

532 ab.
Densitat 32,75 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 32130, 32600
Còde INSEE 32121

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Toponimia modificar

Ni Dauzat nimei Negre non disen arren d'Endofièla.
Las fòrmas ancianas son : Andofielle 1569[7], Andofiella 1570[8], Andofiele 1695[9], Andoufielle 1724[10], Andouffielle 1727[11], Andofiel 1783[12], Endouffielle 1753/1785[13], Andoufielle 1793[14], Eudouffielle 1801[14], Andofiel 1804[15], Endoufielle 1854[16], Andoufielle 1857[17], Endoufielle 1825/1866[18].

S'agish probablament d'un nom de lòc de l'Antiquitat tardiva en -villa qu'a miat a -viala en lengadocian, vièla (e gela) en gascon, dambe ua evolucion en -fièla dens la medisha region.

Lo prumèr element es probablament lo nom d'òme Andulfus, fòrma latinizada d'un antroponime gotic citat per Marie-Thérèse Morlet [19]; l'ipotèsi d'ua assimilacion du [v] de -villa au [f] de l'antroponime per explicar lo passatge de -vièla a -fièla es improbabla, pr'amor de l'exemple de Segofièla, anciana *Seguinvièla. Tà çò qu'es de l'iniciala primitiva An-, sembla qu'estoc estada alterada tardivament en En-, probablament per atraccion deus nombroses toponimes en en[20] + noms de personas atestats dens Gers.

Lo nom de persona Andulfus se contunha benlèu dens le patronime Andou atestat dens l'oèst occitan a epòca anciana[21], e segurament dens lo patronime italian Andolfi.

L'hypotèsi d'ua origina gotica du prumèr element es en.hortida per la proximitat de la capitala deus Visigots e peu hèit que l'eretèr de -villa es precedit çò mei sovent per un nom germanic de persona dens los toponimes.

La medisha varianta en -fièla se torna trobar dens Renofièla (nom supausat), anciana parròpia, ara dens L'Isla de Baish, atestada Renoufielle 1595[22] e 1763[23], Renouffiel en 1763/1788[24], Renouffielle 1753/1785[25]) e dens Segofièla (Seguenvilla en 1196 [26]).

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2014 2026 Pascale Terrasson    
març de 2001 2014 Michelle Lannes    
abans 1981 ? Camille Lairle divèrs esquèrra  
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 560, totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
761 811 927 915 885 870 867 853

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
823 808 790 742 720 726 679 656 668

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
621 622 591 483 538 520 521 504 416

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
402
348
310
312
397
446
531
541
551
573
2009 2010
561
582
568
589
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion qu'èra de 516 abitants e la densitat qu'èra de 30,18 ab/km².

Ligams extèrnes modificar

Nòtas e referéncias modificar

  1. Institut d'Estudis Occitans, Comission Toponimica Occitana, Luòcs, basa de donadas de toponimia occitana. Cèrca «Endofièla».
  2.  Grafia d'après la mapa de las comunas de Gers en gascon. del siti oficial del departament de Gers. (fr)
  3. Pojada, Patrici. Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières, 2009. ISBN 978-2-86266-573-3. 
  4.  Toponimia occitana.
  5. Congrès permanent de la lenga occitana. . Top'Òc: Diccionari toponimic occitan.
  6. Institut d'Estudis Occitans. . BdTopoc–Geoccitania.
  7. GeneaNet
  8. Archives départementales du Tarn : archives communales déposées de Lisle-sur-Tarn, cote 145 EDT EE 4.
  9. Alexis-Hubert Jaillot, Carte du diocèse de Toulouse, Paris, 1695
  10. Jean-Baptiste Furgole, Traité des testamens, codiciles, donations à cause de mort et autres dispositions de dernière volonté, suivant les principles et les décisions du droit romain, les ordonnances, les coutumes & maximes du royaume, tant des païs du droit ecrit, que coutumiers & la jurisprudence des arrêts, Paris, 1777, t. IV, p. 269
  11. 2e édition, Diocèse de Lombez divisé en V districts, 1727; copia sègle XIX de Jean-Marie Cazauran (1845-1910)
  12. Lattré et R. Bonne, Carte du Gouvernement de Guienne et Gascogne avec celui de Bearn et Basse-Navarre, Paris, 1783
  13. Carte de Cassini
  14. 14,0 et 14,1 [1]
  15. Dictionnaire universel, géographique, statistique, historique et politique de la France, impr. Baudouin, Paris, 1804, vol. II, p. 44
  16. V. Lavasseur, Atlas National Illustré des 86 départements et des possessions de la France, A. Combette éditeur, Paris, 1854
  17. Adrien Salvan, Histoire générale de l'Église de Toulouse, Delboy, Toulouse, 1857, t. II., p. 51
  18. Cartes d’État-Major (relevats de 1825 a 1866, mesas a jorn d'aquí a 1889)
  19. Marie-Thérèse Morlet, Les noms de personnes sur le territoire de l’ancienne Gaule du VIe au XIIe siècle, Paris, CNRS, t. I (les noms issus du germanique continental et les créations gallo-germaniques), 1968, p. 36
  20. alteracion probabla d'un ne mei ancian (femenin na), particula onorifica tirada d'ua fòrma aferetica deu vocatiu latin domine / domina « sénher / dòna »; cf. Bénédicte et Jean-Jacques Fénié, Toponymie gasconne, Éditions Sud-Ouest, Luçon, 1992, p. 88
  21. État civil Andou
  22. Dens un tèxte citat in Abbé J. Lestrade, Les Huguenots en Comminges, Paris / Auch, 1900, p. 304
  23. Registre de l'Hôtel-Dieu de Toulouse
  24. Henry Delaistre, Carte routière du diocèse de Toulouse, 1763/1788
  25. mapa de Cassini
  26. Albert Dauzat et Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des noms de lieux en France, Larousse, Paris, 1963 (rééd. Guénégaud, dambe suplement de Marie-Thérèse Morlet), p. 650