Darnétal

una comuna francesa

Dernétal en normand (Darnétal en francés) es una comuna francesa, situada dins lo departament de la Sèina Maritima e la region de la Nauta Normandia.

Dernétal
Darnétal
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Dernétal en abril de 2019.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 49° 26′ 43″ N, 1° 09′ 07″ E
Superfícia 4,93 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
143 m
13 m
Geografia politica
Estat França
Region
28
Normandia
Departament
76
Sèina MaritimaBlason de la Sèina Maritima
Arrondiment Rouen
Canton Darnétal
Intercom
200023414
Rouen-Elbeuf-Austreberthe (CREA)
Cònsol Christian Lecerf (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici Darnétalais, Darnétalaise (en francés)
Còde postal 76160
Còde INSEE 76212
www.ville-darnetal.fr

Geografia modificar

Comunas vesinas modificar

 
Distanças e posicion relativa
 Darnétal
 Bihorel (2,7km)
 Bonsecours (2,8km)
 Rouen (3,5km)


Istòria modificar

Partida eissida de l'article francés

Darnétal A traversat per dos pichons rius, lo Robec e lo Aubette #que accionaven pel passat de nombroses molins. A partir de la sègle XV, e mai particularament a Modèl:La s mini- e sègle XIX, los sieus marges acuèlhon filatures de texiles (la fabrica Fromage ara l'escòla d'arquitectura de Normandie a installat dins aquela anciana fabrica de texila, al bòrd del Robec; la fabrica Mills, la teinturerie Tamboise…). D'unas autras entrepresas (la réglisserie Risser e Las cressonnières) èran a aquela epòca implantada sus aquela vila obrièra, #que #conéisser lo sieu déclin pauc de temps après la Segonda Guèrra mondiala.

Darnétal Possedís doas glèisas, Sant-Ouen de Longpaon e Sant-Pierre de Carville, #que antany apertenián a doas parròquias plan desparièras.

La glèisa de Carville i aguèt incendiat per las protestants dempuèi 1562. De contunh #èsser reconstruite al sègle xvii, amputada de tres travées cap a l'oèst e dotada d'una façada en estil classic. Lo sieu torn gotic flamboyant es ara separada de la rèsta de la bastissa. Se conta #qu'en 1592, lo futur Henri IV de França #ensajar de la nautor del torn los combats entre las tropas catolicas e protestantes.

Cap al començament del vinten sègle, dins los dos quartièrs a l'entorn d'aquelas doas glèisas regnava una rivalité de campanals ; un dicton disiá « Longpaon tèrra maudicha, Carville tèrra bénite » mas se n'es desbrembat la causa.

Tèxte originau de l'article francés

Darnétal est traversée par deux petites rivières, le Robec et l'Aubette qui actionnaient par le passé de nombreux moulins. À partir du sègle XV, et plus particulièrement aux XVIII et sègle XIX, leurs rives accueillent des filatures de textiles (l'usine Fromage maintenant l'école d'architecture de Normandie est installée dans cette ancienne usine de textile, au bord du Robec; l'usine Mills, la teinturerie Tamboise…). D'autres entreprises (la réglisserie Risser et Les cressonnières) étaient à cette époque implantée sur cette cité ouvrière, qui connut son déclin peu de temps après la Seconde Guerre mondiale.

Darnétal possède deux églises, Saint-Ouen de Longpaon et Saint-Pierre de Carville, qui jadis appartenaient à deux paroisses bien distinctes.

La glèisa de Carville fut incendiée par les protestants dès 1562. Puis elle fut reconstruite au sègle xvii, amputée de trois travées vers l'ouest et dotée d'une façade en style classique. Sa tour gothique flamboyant est maintenant séparée du reste de l'édifice. On raconte qu'en 1592, le futur Henri IV de France regarda du haut de la tour les combats entre les troupes catholiques et protestantes.

Vers le début du vingtième siècle, dans les deux quartiers autour de ces deux églises régnait une rivalité de clochers ; un dicton disait « Longpaon terre maudite, Carville terre bénite » mais on en a oublié la cause.


Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Christian Lecerf    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
5 033 5 206 5 231 5 125 5 572 5 979 5 982 5 989 6 002

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
5 986 6 203 5 909 5 636 5 618 6 154 6 609 6 460 6 743

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
6 826 6 920 7 218 7 262 7 524 7 706 7 767 7 765 8 468

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
9 995
11 062
11 765
10 081
9 779
9 225
9 403
9 429
9 390
2009 2010
9 627
9 746
9 567
9 689
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar