Comuna de Besançon

La Comuna de Besançon (en francés de Franca Comtat : Commune de Besançon) foguèt un movement revolucionari instaurat en 1871, projectant un poder autonòm local basat sus las experiéncias de Lion e de París[1]. Aquel projècte s'instaura a la favor dels borroladises sociologics de la vila[2] e per l'emergéncia de sindicats[3][4][5][6][1], la Guèrra franco-prussiana, la casuda del Segond Empèri e la proclamacion de la Tresena Republica precipitant la situacion[7][1]. Mentre que de nombroses notables rapòrtan un contèxt insurreccional[8] e que d'ajudas armadas se formen en Soïssa vesina[9][10][1] , las correspondéncias daissadas per James Guillaume e Mikhail Bakunin[11][12] atèsten d'una concretizacion actée entre la fin de mai e a la debuta de junh de 1871[1]. Mas amb los massacres de la setmana sagnosa e malgrat l'espèr d'una represa, l'idèa d'una insurreccion es progressivament abandonada amb la disparicion dels partisans venguda quasi definitiva en 1875[1].

Besançon, dins las annadas 1860.

Nòtas e referéncias modificar

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 et 1,5 Michel Cordillot, La naissance du mouvement ouvrier à Besançon - la Première internationale 1869-1872, Besançon, Cahier d'Études comtoises, 1990, 83 pages (ISBN 2251604197Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas.).
  2. Bernard H. Moss, Aux origines du mouvement ouvrier français : le socialisme des ouvriers de métier, 1830-1914, Presses Universitaires de Franche-Comté, 1985, 236 pages.
  3. Oscar Testut, Association internationale des travailleurs, Vingtrinier, 1870, 327 pages.
  4. Alcan-Lévy, Les Mystères de l'Internationale, etc, British Library, 1871, 120 pages.
  5. Société des études pratiques d'économie sociale, Unions de la paix sociale, Société international de science sociale, Études sociales - volume 10, 1885, 580 pages.
  6. Séverin Robert on le Maitron.
  7. Jean Desfrane, Histoire d'une ville, Besançon : le temps retrouvé, Cêtre, 1990, 187 pages.
  8. Alexandre Estignard, La République et la guerre à Besançon. Par un patriote comtois, Imprimerie et Lithographie de J. Jacquin, 1872.
  9. Arthur Lehning, Michel Bakounine. Théorie et pratique du fédéralisme anti-étatique en 1870-1871.
  10. Fernand Rude, De la guerre à la Commune, Éditions Anthropos, 1972, 611 pages.
  11. Comité historique du centre-est, Centre national de la recherche scientifique, Université de Clermont-Ferrand I, Université des sciences sociales de Grenoble, Université de Lyon II, Université Jean Moulin, Université de Saint-Étienne, Centre universitaire de Savoie, Cahiers d'histoire - volumes 24 à 25, 1979.
  12. Arthur Lehning, Œuvres complètes de Bakounine: Michel Bakounine sur la guerre france-allemande et la révolution sociale en France 1870-1871, Éditions Champ Libre, 1979.