Civilizacion zapotèca

La civilizacion zapotèca es una civilizacion mesoamericana que se desvolopèt dins la vau d'Oaxaca dau sègle VI avC au sègle XVI apC. Estructurada a l'entorn d'un sistèma de castas, lei Zapotècs èran una societat urbanizada qu'aviá lo mestritge de l'escritura e un nivèu tecnologic relativament avançat dins la region. Lei vilas de Monte Albán, de Teozpotlan e de Mitla èran sei centres principaus mai aperaquí 200 vilas son estadas identificadas per leis arqueològs. Avián una religion politeïsta centrada sus de divinitats similaras a aquelei d'autrei pòbles mesoamericans e que necessita probablament de sacrificis umans. Pasmens, lo culte dei rèires i ocupava tanben una plaça importanta.

Fotografia dei vestigis de Monte Albán.

Istoricament, lei Zapotècs establiguèron de relacions amb leis autrei pòbles mesoamericans e leis Olmècs e lei Maias aguèron una certana influéncia sus lo desvolopament de sei crèires religiós. Pasmens, intrèron tanben en conflicte amb leis estats establits au nòrd de la vau d'Oaxaca. Conoguèron son apogèu entre lei sègles III e VII apC. Après aqueu periòde, abandonèron lo site de Monte Albán, probablament en causa d'una manca de ressorsas. Puei, foguèron envaïts per lei Mistècs. Aquò entraïnèt una tiera de guèrras que s'acabèron per una aliança entre l'aristocracia dei dos pòbles vèrs 1280. Lo territòri zapotèc foguèt finalament conquistat per leis Espanhòus entre 1522 e 1527 mai de revòutas importantas aguèron luòc en 1550, en 1560 e en 1715. Durant aqueu periòde, lei Zapotècs perdiguèron pauc a pauc sei tradicions estatalas mai gardèron una cultura pròpria. En 2020, lei lengas zapotècas èran ansin encara parladas per 490 000 personas en Mexic.

Liames intèrnes modificar

Bibliografia modificar

Nòtas e referéncias modificar